Garriguella

L’Albera, el darrer refugi de la tortuga mediterrània pel 70% de depredació dels nius

La manca de conill afecta la supervivència de la «Testudo hermanni hermanni»

La tortuga mediterrània al Centre de Reproducció de Tortugues de la serra de l’Albera.

La tortuga mediterrània al Centre de Reproducció de Tortugues de la serra de l’Albera. / CRT l'Albera

Joana Pradell

Joana Pradell

«L’única població de tota la península Ibèrica de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) la tenim a casa nostra, a l’Albera», explica Joan Budó, especialista en tortugues i responsable del CRT (Centre de Reproducció de Tortugues). Determina que n’existeix una altra, la d’estany, que també es troba en situació de risc. Segons declara Budó, «l’any 1995 vam agafar els últims 10 exemplars que quedaven al riu Ter» i «gràcies a aquesta cria en captivitat hem pogut reintroduir-les al parc dels Aiguamolls, al parc del Baix Ter i a l’Estany de Banyoles». Per aquest motiu, l’objectiu principal del centre és treballar amb la cria en captivitat de la tortuga mediterrània per tal de reinserir-la al seu hàbitat natural. Actualment compten amb 130 tortugues mediterrànies acollides.

Des dels anys 80, l’associació vetlla per la conservació de les tortugues i per acollir aquestes espècies «que ens arriben de tants llocs», especifica Budó.

Recentment, el centre ha publicat més estudis sobre la biologia i l’ecologia de les tortugues, «sabem que hi ha tortugues i en perill d’extinció, però com més sapiguem d’aquests animals, més eines tindrem per ajudar-los», manifesta l’especialista. La gran diversitat i importacions de tortugues d’arreu del món ha generat la detecció de bacteris i virus que són causa de la mortalitat de moltes d’elles. Sumat això, tot i que el porc senglar té incidència en la depredació dels nius de tortuga, sobtadament, «la manca de conill incideix molt més en els depredadors de tortuga», diu. El conill és aliment del teixó, el gorjablanc i la guilla, i la seva desaparició provoca la cerca d’altres menjars, com són els rèptils, especialment, la tortuga.

L’extinció de la tortuga s’ha prolongat per molts indrets del litoral i les Gavarres, incloent-hi el cap de Creus, però la seva reproducció és molt lenta, ja que «una tortuga cria poc i té una llarga vida», és la seva estratègia, apunta el tècnic. A més, les previsions de futur d’aquesta espècie, tenint en compte la depredació significant dels seus nius, segons dades de Budó «calculem, grosso modo, que 1 de cada 100 ous arribarà a tortuga adulta», ja que abans de néixer ja són presa fàcil i vulnerable.

La tortuga mediterrània a la serra de l’Albera Nounats i nius

Des del CRT de l’Albera s’han fet diversos estudis per entendre el risc d’aquesta espècie i poder-la protegir més fermament, com és el cas dels estudis publicats el desembre passat. Posen sobre la taula, la depredació dels nius com una de les principals amenaces que s’enfronten les tortugues mediterrànies a l’Albera i també parlen sobre «el reclutament juvenil com la supervivència d’una població animal». En aquesta mateixa línia, una de les grans problemàtiques, rau en els nius. «Una tortuga pon de 3 a 5 ous l’any i la incubació és de 3 mesos», explica l’expert Joan Budó. Així mateix, «la tortuga quan trenca la placenta, orina i deixa una olor que atrau els depredadors». Per això, «més que la depredació directa dels animals nascuts, són els que no han nascut», detalla i assegura que «les depredacions ronden entre el 70% de depredacions de nius». Per tant, resta un 30% de nius de tortugues vius.