El cap de Creus: una llar d’infants marítima

Es detecta una gran mortalitat d’esponges marítimes i la colonització d’espècies termòfiles al litoral del cap de Creus i l’Albera marítima

El fadrí Thalossoma pavo, l’espècie termòfila en aigües fredes de la zona del cap de Creus i l’Almadrava.  | EDUARD MARQUÈS

El fadrí Thalossoma pavo, l’espècie termòfila en aigües fredes de la zona del cap de Creus i l’Almadrava. | EDUARD MARQUÈS / joana pradell. rosesJ.P.

Joana Pradell

Joana Pradell

Eduard Marquès, amant de la natura i antic director del Servei de Control dels Mosquits de la badia de Roses i Baix Ter, després de la seva jubilació continua participant voluntàriament en projectes, ara, adreçats a les profunditats del mar. Explica el seu interès per programes sobre «ciència ciutadana», en què col·laborà amb projectes d’avaluació de microplàstics a la costa, «impulsat inicialment a Barcelona i ara amb la voluntat d’estendre-ho a Catalunya», declara Marquès i afegeix que «arrossegant un filtre des d’un caiac recollíem mostres de microplàstics del mar». Aquest programa es va dur a terme des de Llançà fins a cap Ras, però es va acabar. Actualment, participa en «Peixos i Escalfament», un projecte que pertany al programa «Observadors del Mar» i finançat per la Unió Europea, amb el qual ell dinamitza un grup de joves voluntaris. Tanmateix, el programa és internacional i Quim Garrabou, professor de la Universitat de Barcelona, n’està al capdavant de la península i «jo en formo part», declara l’aficionat. També, «gràcies a unes tauletes que informen quines espècies has de percebre, fas el mostreig» i, afegeix, que la metodologia consisteix a «fer quatre transsectes d’anada i tornada de 50 metres a l’aigua, per poder agafar la mostra, a través de l’observació». Marquès assenyala que els tres punts escollits per a dur a terme l’observació «són massa bons», ja que es tracta d’ubicacions que actuen de refugis, gràcies a la tramuntana que bufa del Nord i mou les aigües del cap de Creus i Roses, influenciant així el moviment de les espècies marítimes. De fet, apunta que «els científics determinen el lloc com a zona de reclutament» i la defineix com a «llar d’infants», en què la densitat de peixos existents que predomina dins del nostre mar destaca per la seva gran biodiversitat, la qual «hem de conservar davant de les amenaces, com ara, els parcs eòlics», testimonia.

Tot i que el projecte demana un mostreig durant quatre mesos, d’agost a novembre, ell es qüestiona: «Què passa la resta de l’any a l’aigua?». Per això, opten per endinsar-se en aquestes aigües un cop al mes durant tot l’any, fent deu metres d’ample i cobrint el doble de superfície amb l’objectiu d’ampliar l’observació i veure amb més precisió les espècies emergents en els punts escollits del cap de Creus. La guiula, segons Eduard Marquès, «és un peix molt comú a les nostres roques, que s’enfronta, al seu temps, amb el fadrí Thalossoma pavo, un peix que sembla tropical tot i ser mediterrani». Es tracta d’un peix termòfil amb orígens a l’Atlàntic, en concret, va entrar per l’estret de Gibraltar, i ha anat pujant, fins a proliferar i arribar a la nostra zona. Tal com manifesta Marquès, «té una capacitat de reproducció que podria multiplicar les seves poblacions i anirà en detriment de l’espècie local: la guiula». Aquesta lluita provocarà el desplaçament del peix local, mentre que el fadrí agafarà terreny per colonitzar aquesta àrea amb temperatures cada vegada més altes. Així i tot, segons les mostres observades i recollides per Marquès i el seu company, denoten que l’espècie va tenir un pic al novembre i durant els mesos de fred va baixar, però, «ara cal veure si del novembre cap aquí l’espècie es manté a nivells alts». Aquest moviment dependrà del canvi climàtic, que ha generat en els últims anys una baixada de la tramuntana i glopades d’aigües calentes del sud. Així mateix, la criança del fadrí dependrà dels corrents d’aquestes aigües, en què «els ous queden flotants i es desplaçaran» en aquest cas, del Sud cap al Nord.

S'evidencia l'arribada de noves espècies termòfiles i altres a punts escollits a l'àrea del cap de Creus

Per a donar evidències clares d’aquesta espècie nouvinguda, requereix anys, per demostrar dades de la seva instal·lació, on el punt de referència de l’Almadrava és determinant perquè «pràcticament fas la previsió de què passarà més al nord», especifica Marquès. A més, indica que «tenen la voluntat d’incrementar aquest mostreig, a partir del programa de la ciència ciutadana», amb l’objectiu que augmenti l’equip d’observadors del mar i donar a conèixer, d’una banda, el fenomen climàtic al mar amb la colonització d’aquestes espècies termòfiles i, d’altra banda, advertir de l’arribada d’espècies lessepsianes (provinents del mar Roig al Mediterrani) qui Marquès assegura que «estan fent uns canvis de l’ecosistema marí, brutals». En aquest sentit, l’especialista remarca que «si arriba el peix conill, és molt agressiu i podria substituir la salpa, que té com a hàbitat la posidònia que tenim aquí i és fonamental per l’ecosistema marí». Manifesta també que «la posidònia és el refugi dels peixos i, si això desapareix, afectarà el cicle de la vida de l’ecosistema». Per això és important la preservació d’aquesta àrea del cap de Creus.

El projecte necessita voluntaris que aportin dades que siguin comparatives per poder denunciar el que succeeix al mar. «Qui no coneix, no estima i qui no estima, no defensa», aquesta és la premissa d’Eduard Marquès. En aquesta mateixa línia, el tècnic defensa que «totes les dades que recullin són arguments per protegir aquesta àrea tan rica en espècies marítimes». Observant, descobreixes detalls que, «si no hi ha uns ulls que ho mirin, no se sap que hi són», diu, així com la troballa de les «úniques nacres supervivents al cap de Creus», les quals moltes van morir a causa d’una malaltia provocada per la pujada de temperatures a l’aigua, igual que les esponges.

[object Object]

La «ciència ciutadana» permet dur a terme un projecte amb la petició i la participació de la ciutadania. Aquesta intervenció és útil perquè la metodologia científica validi les dades recollides per possibles estudiants, científics o aficionats que necessitin aquestes dades de camp per treballs o altres projectes, a més de poder desenvolupar un programa que atengui i doni a conèixer una problemàtica o un tema en concret. «Fer mostreigs i aconseguir dades científiques», defineix Eduard Marquès. El programa ambiental podria ampliar les seves dades amb més voluntaris que participessin.