«Estic reemplaçant camps de cirerers per oliveres, que són més resistents a la sequera»

La sequera està essent una de les majors preocupacions del sector agrícola i també del ramader. Les conques internes de Catalunya estan al 33% de la seva capacitat i, per aquest motiu, s’han pres mesures restrictives per reduir el consum i ús de l’aigua dels embassaments com, per exemple, el de Darnius-Boadella. L’octubre de 2021 es va activar l’escenari de prealerta, però aquesta no va vigor fins al divendres 25 de novembre, malgrat que aquesta contenció ja s’inicià aquest mateix estiu.

Jordi Juan, fill i agricultor de Can Banasta de Llers explica que parteixen de «la base que allà on produïm no tenim ni aigua del pantà ni aigua de res: treballem amb secà». Ell ha continuat el negoci familiar que va iniciar fa més de trenta anys el seu pare al poble i que opta per un producte altempordanès. La seva principal font de producció prové del conreu de secà i es nodreix de l’aigua de la pluja, però si aquesta no fa la seva tasca, «les olives, per culpa de la secada, algunes queden seques i arrugades i no fan suficient oli». Així i tot, la manca d’aigua es complementa amb la sobrepoblació de porcs senglars que destrossen les finques. Els danys causats de manera continuada provoquen que «haguem d’arrencar les finques per plantar-ne de noves i això té un procés», diu Jordi Juan. Els efectes del canvi climàtic també provoquen la proliferació d’aquest bestiar. La sequera, alhora, obliga els pagesos a substituir el conreu fruiter per posar-ne un de més robust. «Estic reemplaçant camps de cirerers per oliveres, que són més resistents a un estiu de sequera», diu l’agricultor. Assegura també que no té la intenció de «deixar de fer cireres ni fruita dolça, sinó minimitzar-la i produir-ne menys perquè es necessita aigua i tanques per evitar destrosses».

Aquesta situació afecta també a la plana qui reben aigua del pantà de Darnius-Boadella distribuïda per petits canals provinents del riu Muga que deriven l’aigua a unes vies i comportes que desemboquen als camps. Joan de Tena, agricultor dels camps de Marzà, treballa amb conreu de regadiu i manifesta les primeres conseqüències de les restriccions d’ús d’aigua d’aquests últims mesos. «Van avisar molt poc abans que els pagesos sembréssim el blat de moro i hem hagut d’optar per varietats més adaptades». El blat de moro és un gra que demana la humitat del sòl per créixer. A més, el conreu de regadiu necessita la font hidràulica d’un embassament i, si no plou, «la planta pateix i la terra també», diu Tena. Aquest fet genera altres conseqüències com minimitzar els cultius i les produccions, substituir aliments per d’altres més adaptats o resistents a les circumstàncies exposades. També, implica «regar menys, cultivar menys i vendre menys», explica el marzanenc. El seu cultiu va destinat al farratge, és a dir, a l’aliment pels animals. «En general, els camps de qualsevol pagès d’aquesta zona, el gra que es recol·lecta va destinat al pinso per animals». Per tant, els efectes de la reducció del cultiu, suposa una disminució de menjar pel bestiar del sector ramader que, més tard, acaba repercutint en el consum humà. En definitiva, és un peix que es menja la cua i que altera el cicle de la vida.

Així doncs, el problema no rau en el Pla de Sequera, sinó en la manca de recursos i solucions que ofereixen als pagesos, d’una banda, per substituir la font de regada dels seus camps, davant l’escassetat d’aigua. I, d’altra banda, per fer batudes amb l’objectiu de frenar la fauna del senglar. «Com distribueixes ajudes per a tots, si tots tenim el mateix problema?», assenyala el jove Banasta.

La invasió massiva d’aquesta espècie afecta a tot l’Alt Empordà i els entrebancs que hi ha perquè els mateixos agricultors puguin autogestionar el problema, són rellevants. «Són moltes normes que impedeixen acabar amb el problema en el moment que el senglar hi és», manifesta Jordi Juan.

Les restriccions imposades aquest divendres passat no són una novetat, atès que ja des d’aquest estiu van reduir les regades a quasi la meitat. Tena i Jordi coincideixen a dir que la solució radica en cultivar productes que s’adaptin al màxim possible a la sequera. Però, si «tots els camps són vinya i ve una plaga que mata tota la vinya, no hi haurà res». És evident que l’aigua és fonamental per la supervivència de l’ésser humà, però essencialment per la subsistència de l’aliment. Buscar altres vies d’obtenció hidràulica demana «una inversió molt costosa que no em veig amb cor de fer, així com plantar més oliveres i produir olives», declara el llersenc.

Els sectors primaris són els principals afectats per tota la situació. De fet, ambdós joves reivindiquen que «el pagès no és el que contamina, som tots». Les restriccions publicades al DOGC sobre les declaracions d’estat d’alerta de sequera informen que les limitacions d’ús de fonts proveïdores d’aigua, com embassaments, no tindrà adversitats a l’àmbit domèstic. «Si poses restriccions al petit i al gros el deixes fer, el canvi climàtic s’accelerarà», opina el jove de Marzà. De fet, les llars s’autogestionen el rec al jardí, en funció de la supervivència de l’arbreda i els queda prohibit omplir la piscina. Aquesta autogestió no dista de la que hauran de fer els pagesos altempordanesos com alternativa de la principal font proveïdora d’aigua, el pantà de Darnius-Boadella, per regar les seves finques. «El pagès ha rebut per totes bandes i és el que més s’ha espavilat», exposa Tena.

Els efectes del canvi climàtic afecten a tota la societat i la seva globalització, genera el creixement de multinacionals, en aquest cas, agrícoles i ramaderes. Les grans empreses cada vegada més s’apoderen de les petites, generant així la internacionalització dels productes i, aquest fet, provoca la pèrdua del quilometratge zero i, alhora, el consum de productes de proximitat. En conseqüència d’això, el repartiment de la matèria primera suposa més moviment dels mitjans de transport i, per tant, un augment de l’escalfament global causat per les emissions contaminants d’aquests. Per això, la veu dels dos pagesos demana «una reducció de produccions de gènere no essencials per viure i que contaminen, per deixar pas a les que sí que són fonamentals per la vida humana i animal».

Tena i Banasta, els dos són joves agricultors de la comarca i ambdós han quedat perjudicats per les restriccions referents a l’ús limitat d’aigua. Exposen una possible solució comuna: «excavar un pou amb el hàndicap de no trobar prou aigua per cobrir les necessitats hídriques». Aquesta és una de les presumptes alternatives que requereix costos i llicències a llarg termini i que no asseguren un conreu rendible.

Cadaqués és l’únic municipi de la comarca beneficiat per la subvenció de l’ACA

L’ACA ha destinat més de 400.000 euros al transport d’aigua en vehicles cisterna i a l’execució d’actuacions d’emergència.

Els beneficis s’han repartit per les províncies catalanes: 14 a les comarques de Lleida, 10 a les de Barcelona, 9 a les de Tarragona i 3 a Girona. Les comarques gironines beneficiades han estat el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, el qual li han otorgat a Cadaqués 2.045,99 € a actuacions de vehicles de cisterna d’aigua.

La convocatòria es van resoldre dijous 24 de novembre 2022 a través de la pàgina web de l’agència.

Arran del canvi climàtic, l’acumulació de mesos de sequera i l’escassetat d’aigua de fonts hidràuliques, com són els embassaments, el pantà de Darnius-Boadella s’ha vist obligat a posar en vigor les restriccions d’ús d’aigua. Segons dades de l’ACA, el pantà en qüestió hauria tingut un volum màxim de 61,10 hectòmetres per metre cúbic (hm3), en comparació amb el seu estat de fa un any al 23,85 hm3. L’estat actual de l’embassament és de 20,01 hm3, equivalent a un 32,75% de la seva capacitat.

Per aquest motiu, l’objectiu del Pla de sequera és gestionar aquests episodis per administrar els recursos hídrics i les demandes d’aigua. D’acord amb la mateixa agència el pantà es troba en estat de «Prealerta», segon nivell respecte de la seva normalitat.

De fet, l’informe de les reserves actuals de les conques internes de Catalunya determina un 33% de capacitat d’aigua.

El Pla de Sequera i les seves actuacions

Segons l’ACA, el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES) preveu i determina les mesures que cal aplicar davant l’ús públic hidràulic, d’acord amb la declaració d’estat d’alerta de sequera, per part de l’ACA. L’octubre de 2021 ja començà a aplicar-se per tal de diagnosticar les fonts de proveïment. L’objectiu és frenar els efectes de les sequeres. Tanmateix, els sectors agrícola, ramader, industrial i lúdic són els més afectats. L’àmbit domèstic no té limitacions de subministrament a excepció d’omplir piscines i regar el jardí.

Subscriu-te per seguir llegint