Carles Fortiana (Llers, 1961) és un dels alcaldes veterans de l’Alt Empordà. Porta 22 anys en el càrrec i diu que, ara mateix, no té clar si tornarà a encapçalar la llista a les municipals del 2023 del seu poble, Llers. La seva expertesa en la política local és un grau i, en aquesta entrevista, analitza el treball fet i tot allò que es podria millorar. Carles Fortiana ha estat un dels alcaldes de l’Alt Empordà, i no pas l’únic, que ha criticat la gestió forestal per evitar incendis a la comarca.
Han passat deu anys d’uns incendis que van marcar l’abans i el després d’una forma de gestionar el bosc. Com ha estat el després, des del seu punt de vista?
Poc després de l’incendi tot eren reunions i trobades per fer actuacions perquè tot allò no tornés a passar, però la veritat és que deu anys més tard està tot igual. Crec que com més temps trigui a tornar a cremar pitjor serà l’incendi. Estem en la mateixa situació de fa deu anys.
Per què segueix tot igual?
Tot i que la gran majoria de boscos són privats, crec que l’administració hauria de subvencionar i ajudar amb polítiques de gestió i aprofitament dels recursos forestals. Això faria que els propietaris en poguessin treure un rendiment i tindríem els boscos molt més nets. Al bosc, s’hi fan multitud d’activitats, senderisme, caça, bicis de muntanya, buscar bolets... Entre tots hauríem de poder fer que els propietaris se sentissin contents i no amb la sensació que tenen actualment. Tot són prohibicions i condicions. Sincerament, no sé si és per falta de recursos o per falta de voluntat però els boscos i els seus propietaris necessiten ajuda.
Quins records li venen a la ment dels dies del foc de juliol del 2012?
Soc conscient que va ser un foc que es va desplaçar molt ràpidament per l’efecte de la tramuntana i que calia prendre decisions ràpidament, si bé tinc la certesa que es van produir moltes situacions contradictòries a causa de la descoordinació entre els diversos cossos i que caldria millorar-ho. Tinc el trist record d’alguns responsables sortint als mitjans per parlar de coses que desconeixien mentre el foc avançava. Amb aquestes paraules no vull desmerèixer la feina, les tècniques i els coneixements dels bombers i els especialistes, simplement m’agradaria fer reflexionar els comandaments i dirigents perquè incorporin a les tasques contra incendis els coneixedors del territori, com pagesos, Adf i alcaldes.
Teniu eines els ajuntaments per fer allò que considereu més beneficiós per al vostre municipi?
L’Ajuntament, l’administració més propera i a la qual els ciutadans tenen un accés més fàcil, funciona, intenta ser eficient i resolutiva. El problema ve quan s’han d’involucrar altres administracions supramunicipals. L’excessiva burocratització dels tràmits fa que tot quedi aturat i que costi molt avançar. No m’estranya que la gent es desesperi.
Ho diu per experiència?
Durant aquests anys d’alcalde he pogut constatar, per exemple, que el Departament d’Urbanisme no és àgil; el de Medi Ambient és un desgavell que vol incidir en tot i ni tan sols dona l’abast per fer petits informes, i el d’Interior cada cop ho fa més complicat. No es pot portar un país des dels despatxos de Barcelona. No hi ha cap poble igual i no pot ser que una norma tingui el mateix ús arreu. Com a país, no soms competitius, la paperassa ens ofega i s’eternitzen els tràmits. No m’estranya que les empreses marxin de Catalunya.
Parlem de Llers, un poble amb potencialitats com la pedra seca. En aquest cas, compta amb el suport d’altres administracions?
Si, pel que fa a la pedra seca, la regidora Maite Oliva ha engegat diversos projectes. Per exemple, tenim quaranta-sis barraques declarades BCIL. Hem iniciat el projecte del Parc de Pedra de Llers i ja hem pogut fer les primeres accions, com la restauració de vuit barraques, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. A més, estem restaurant un tram del Camí Ceboller, gràcies a la contractació d’una persona durant dotze mesos en el marc del Programa Treball i Formació 2021, promogut pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. És un programa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Llers, que financen el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, la Generalitat i el Ministeri de Treball i Economia Social.
També treballen en la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica.
Així és. Estem recuperant la memòria històrica de la voladura de Llers l’any 1939 amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat. Després de la gran acollida del documental Llers, el poble que va esclatar en mil bocins, ara estem treballant en un segon documental, i també en un itinerari. A més, hem impulsat una nova ruta de descoberta de l’entorn del poble a través del seu patrimoni, la Ruta dels 12 Castells, amb el suport d’Itinerànnia i del Consell Comarcal.
D’un temps ençà han fet obres que mantenen el poble molt ben ordenat. Què falta per fer per completar aquesta actuació urbana?
Bé, és cert que estem intentant ordenar el poble. Hem pavimentat la plaça del Ramal i el carrer Sant Quirze, s’han fet trams de voreres, hem comprat tres solars al nucli antic per utilitzar-los com a zones d’aparcament, hem adequat les zones de joc al Poble Nou i hem fet dues esculleres, una a la zona del pavelló i l’altra al carrer Sant Quirze. Actualment, estem millorant una rotonda al Puig les Forques i hem iniciat la redacció de diversos projectes que permetran urbanitzar i millorar els carrers Ramal, Força i Llises, per continuar la línia iniciada amb la plaça Ramal. Fa poc, hem demanat ajuda als fons de Next Generation de la UE que ens permetria millorar l’eficiència de la xarxa d’aigua a la urbanització Vinya Gran.
Es planteja encapçalar de nou la llista a les municipals del 2023?
Fa 22 anys que soc alcalde i la veritat és que a hores d’ara no tinc clar què faré. De tota manera, si no em presento, a l’equip de govern hi ha persones molt vàlides per poder portar l’alcaldia. En el cas que no sigui jo el cap de llista, la futura candidatura pot decidir si m’hi inclouen o no. Durant aquests anys, s’ha fet molta feina gràcies a la sort de tenir i poder comptar amb amics-regidors que s’han involucrat de forma desinteressada per tirar endavant els projectes i aconseguir els objectius. Sense el seu suport difícilment s’hauria pogut aconseguir.
Què té Llers que no tenen altres pobles?
Llers té l’encant de poble i alhora la seducció de tenir pràcticament tots els serveis de la capital de la comarca que està a quatre quilòmetres de distància. És un luxe poder disposar d’escola, llar d’infants, dispensari local, piscina, pavelló i altres instal·lacions esportives. A més, tenim un bon veïnatge, hi ha moltes associacions que generen molta activitat tant social com cultural.
Fan algun treball de sensibilització sobre sostenibilitat a Llers?
Els veïns de Llers, igual que els d’altres municipis, diria que estan sensibilitzats amb la crisi climàtica, però, quan veus que ni la Generalitat ni l’Estat no fan res o poca cosa per canviar el futur, la gent es desmoralitza. Patim sequeres any rere any, però ningú es preocupa que l’aigua de rec que ve del pantà de Darnius-Boadella, que és la mateixa que subministra l’aigua de boca a bastants municipis, s’utilitzi adequadament. Hi ha usos molt contradictoris de l’aigua que s’haurien de regular, no prohibir.
Què opina de les grans infraestructures?
Fa anys que es parla del corredor Mediterrani i cada vegada hi ha més camions. Anys enrere, es parlava de parcs eòlics i ningú els volia. Ara ens volen imposar camps de plaques fotovoltaiques que, des del meu punt de vista, són molt pitjor, ja que ocupen molts més metres quadrats de superfície i no permetran altres usos o activitats. Hem passat vint anys lluitant per recuperar parets seques i barraques i resulta que ara tenim molts números que tot quedi tancat i tapat per les fotovoltaiques. El panorama és trist.
