Les agrupacions de defensa forestal, les ADF, són un element clau per prevenir i lluitar contra els incendis forestals. I és que aquestes entitats, formades per ajuntaments, propietaris forestals i voluntaris, tenen un objectiu clar: prevenir i donar suport en l’extinció de focs, alhora que vetllar, dia a dia i de forma altruista, per la preservació de la natura i el manteniment de les zones forestals. Però malgrat la seva importància, moltes vegades la seva tasca passa desapercebuda.
A la nostra comarca, per exemple, trobem fins a tretze ADF, i totes elles formen part de l’Associació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt Empordà. Aquesta entitat es va fundar el 14 de gener de 2005, a Palau-saverdera. «La idea era agrupar les ADF que ja existien en aquell moment en alguns municipis, que eren relativament poques», explica Antoni Godoy, president de l’ADF Alt Empordà, que també destaca que tot i el pas del temps, l’entitat sempre vol «oferir assessorament tècnic i administratiu a totes les agrupacions de defensa forestal, tenir una base de tots els recursos humans que representen les agrupacions que tenim a la comarca, i oferir formació, quelcom molt important».
En aquest sentit, el fet que totes les agrupacions de defensa forestal estiguin formades per persones voluntàries, demostra el compromís que tenen aquestes entitats i les persones que les conformen per preservar el territori. En concret, existeixen dos perfils de voluntaris: els de carnet verd, i els de carnet groc. «El verd és el que té tothom que s’inicia en una ADF, i aquest no els permet assistir incendis; només ofereix la possibilitat de fer tasques de suport, com neteges forestals, arranjaments de camins... És a dir, la feina que fa una ADF quan no hi ha foc», diu Godoy. «En canvi», afegeix, «les persones que tenen el carnet groc poden intervenir en els incendis, i per obtenir-lo cal haver estat un any en una ADF i fer una formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Allà, a part d’una formació teòrica, s’imparteix una de pràctica que se suma amb la que poden fer a les ADF en el que en diem la ‘zona calenta’, és a dir, en zones de foc».
Una feina diària
El dia a dia d’una ADF és bastant similar a l’hivern i a l’estiu, si bé en aquesta època de l’any, es reforça la vigilància. «A l’hivern, hi ha ADF que es troben cada dissabte i diumenge per desbrossar, arreglar camins, etcètera, però hi ha altres que no tenen tanta activitat. En canvi, a l’estiu, s’intensifica molt el nostre servei», diu Godoy. «Aquest estiu, per exemple, del 24 de juny al 31 d’agost, a l’Alt Empordà, hi ha quatre unitats repartides en el Parc de Cap de Creus i el de l’Albera. Al primer hi ha l’ADF Cap de Creus i la de les Llances. I al segon, hi ha la de l’Albera i la Ragavi», afegeix. Ells, a partir de les dotze del migdia i fins a les set de la tarda, fan vigilància, i estan coordinats per Control Empordà, que és la base que té l’ADF Alt Empordà a La Cate de Figueres. «Allà hi ha els operadors de comunicacions que controlen la feina que fan els voluntaris, que no és altra que la de vigilància i detecció de focus d’incendi, i actuació immediata si estan a prop d’aquest focus que detecten», concreta Godoy.
"Existeixen dos tipus de voluntaris, els de carnet verd i els de carnet groc", diu Antoni Godoy, president de l'ADF Alt Empordà
En aquest sentit, en cas d’alerta i constatació de l’existència d’un foc, el protocol de funcionament canvia. «Aquell dia, s’activen tots els voluntaris a través del seu responsable. I en el moment que ja n’hi ha tres o quatre, poden agafar el vehicle i intentar apagar el foc. I, paral·lelament, s’alerta el 112, els Bombers i tots els serveis d’emergència que calguin», detalla el president.
Alhora, el fet de disposar d'un total de tretze ADF a la comarca, fa que cadascuna d’elles presenti un perfil determinat i diferent. «Hi ha algunes que tenen molts recursos i estan preparades, i n’hi ha d’altres que són molt més petites i que no s’han pogut desenvolupar tant, i que tampoc tenen tants recursos, com per exemple vehicles d’extinció», detalla Godoy. Això fa que cada entitat prengui un paper diferent en funció de les seves característiques. «Per exemple, l’ADF Sant Llorenç de la Muga fa molta més feina d’hivern que no pas d’extinció d’incendis. I realment aquesta tasca és també molt important. Fer una bona feina de preparació durant l’hivern, és tan vàlida i necessària com apagar focs a l’estiu», destaca Antoni Godoy.
«Ens sentim menystinguts»
Darrerament, les Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya han manifestat sentir-se molestes amb el Departament d’Interior i els Bombers de la Generalitat, ja que es «limiten les competències en l’extinció dels focs, i se senten menystingudes». Tot i això, el president de l’ADF Alt Empordà apunta que «no s’ha de generalitzar. A Girona, per exemple, hi ha una bona entesa amb els Bombers. Ara, és cert que en altres llocs, no. Penso que cal polir aquest malestar que hi ha, que no entenc per què hi és».
Aquesta problemàtica troba el seu origen en el Pla d d’Actuació del Grup d’Intervenció (PAGI) de juny de 2022, document que planteja com han d’actuar els Bombers i les agrupacions de defensa forestal en cas d’incendi. «Es diu que les ADF, un cop hagin arribat els Bombers, ens hem de posar sota les ordres del cap d’intervenció. Això ho hem fet tota la vida, perquè la nostra feina no és l’extinció d’incendis, sinó ser un suport a l’hora d’apagar focs. A més, aquest document acaba dient que sempre haurem de treballar a la cua de l’incendi per temes de seguretat, com si no estiguéssim preparats. Aquest és l’error, i el que ha creat un malestar a les agrupacions de defensa forestal catalanes», manifesta el president, que remarca que a Catalunya són més de 8.000 els voluntaris d’ADF. «Hi ha més persones voluntàries que Bombers professionals. Això s’hauria de valorar».
Antoni Godoy també destaca el suport que reben totes les agrupacions per part del Secretariat de federacions d’ADF de Catalunya. «Quan hi ha un incendi greu, ells desplacen els seus equips cap al lloc dels fets, i donen suport de transmissions, d’emissora, de personal, etcètera. El secretariat és qui acaba acollint a totes les ADF sota el seu paraigua, i fa una feina extremadament important de coordinació», conclou.
La Ragavi, una de les ADF més antigues de Catalunya
L’Alt Empordà va ser una de les zones pioneres en la creació d’agrupacions de defensa forestal a Catalunya. La Ragavi va ser la primera ADF de la comarca, i una de les primeres de les terres catalanes, sent la número setze de les més de cinc-centes que hi ha actualment. Ragavi és l’acrònim de Rabós, Garriguella i Vilamaniscle, els tres municipis que engloba.
Els orígens d’aquesta agrupació de defensa forestal es remunten a l’any 1989, «tres anys després del gran incendi que el 1986 va cremar bona part de la comarca, foc conegut per l’accident de l’avió a l’Albera, i que va començar al Portús i va arribar fins al cap de Creus», recorda el secretari de Ragavi, Miquel Simón. Al principi, aquest era un grup d’intervenció que funcionava només en els tres pobles, però amb el pas del temps, l’entitat va anar creixent. «Es van rebre subvencions, es van adquirir tres cotxes i tres motxilles d’aigua... I, finalment, es va crear el que actualment és l’ADF Ragavi», recorda Simón.
En aquells temps, l’associació era força activa. «Els primers anys funcionava amb molta força. Però després es va anar ‘morint’», apunta Miquel Simón, que diu també que cap a principis dels 2000, l’entitat un altre cop va tornar a agafar embranzida. «Des de llavors ha tornat a estar activa i ha anat creixent. Ara com ara, tenim uns noranta associats, entre propietaris forestals, ajuntaments i voluntaris, que en som una trentena», diu Simón. Amb la seva ajuda, l’entitat utilitza els seus recursos per mantenir i reparar pistes forestals, i crear les franges de seguretat. Alhora, també brinda tots els esforços necessaris per apagar focs. Destaca la seva intervenció als incendis de l’Alt Empordà de l’any 2012, fent una gran tasca per ajudar a extingir les flames.
A l’Alt Empordà hi ha un total de 13 agrupacions de defensa forestal
L’Alt Empordà és una comarca amb un total de tretze agrupacions de defensa forestal, xifra força elevada. I si l’ADF Ragavi és la més antiga, també n’hi ha d’altres d’històriques, com l’ADF les Salines, que és la número 54 de Catalunya, o l’ADF Cap de Creus i l’ADF Rissec (Vilanant, Cistella, Avinyonet de Puigventós i Llers), ambdues creades el 1995. També trobem l’ADF Albanyà - Bassegoda, que data de 1999, tot i que no es va incorporar a l’ADF Alt Empordà fins al 2010. I ja de creació més recent, trobem l’ADF L’Albera, que engloba els municipis de Capmany, Cantallops, Espolla, Masarac, la Jonquera, Mollet de Peralada, Peralada i Sant Climent Sescebes. També existeix l’ADF Algueme, constituïda pels municipis d’Ordis, Pontós i Navata, l’ADF Cadaqués, l’ADF Cabanelles, l’ADF Manol (de Lladó), l’ADF Terrades, i l’ADF les Llances (pertanyent al municipi de Llançà). I, finalment, trobem l’ADF Sant Llorenç de la Muga, la més jove de la comarca, que data de l’any 2012, i es va posar en marxa sense cap recurs econòmic ni material.
«L’estiu es presenta molt malament, ja que estem en un moment on el risc d’incendi és terrible»
La tasca de les agrupacions de defensa forestal pren molta rellevància a l’estiu, temps en què és molt més probable que s’origini un incendi. I aquest any, malauradament, els pronòstics no són bons. «L’estiu es presenta molt malament, ja que estem en un moment on el risc d’incendi és terrible», explica Antoni Godoy, president de l’ADF Alt Empordà, que també detalla que els principals motius de preocupació són «la gran sequera que hi ha, les altes temperatures i la molt baixa humitat».
A més, Godoy també destaca que el fet que bufi tramuntana calenta «fa que el risc d’incendi de les pròximes setmanes sigui molt més elevat encara». En aquest sentit, cal destacar que en els darrers dies s’ha aplicat el nivell 3 del Pla Alfa a 17 municipis de la comarca, i fins i tot s’han restringit els accessos als parcs naturals del cap de Creus i de l’Albera. «L’any passat va ser complicat, però aquest encara ho és més. No ha plogut, hi ha molta sequera, el bosc està descuidat, els propietaris forestals no el treballen... Això ens va en contra», apunta Miquel Simón, secretari de l’ADF Ragavi.
I és que tot i que ens trobem a l’inici de l’estiu, les ADF de l’Alt Empordà han hagut d’actuar en diversos incendis que s’han produït a la comarca en les darreres setmanes. «Hem treballat molt. Per exemple, al foc de Vilanant i Cistella del 12 de juny, les ADF vam fer molta feina, sobretot aportant personal, cisternes d’aigua i tractors perquè llauressin les zones de camp conreades. Es van perdre talls de collita, però es van salvar boscos», destaca Godoy.
Alhora, les ADF també van estar presents a l’incendi de la Jonquera provocat per un autocar el dia 25 de juny. «La normativa diu que quan el foc no és en zona forestal o agrícola, nosaltres no podem intervenir. Aquest incendi va començar a l’autopista, i, per tant, en el primer moment, no vam actuar, però quan va entrar en zona forestal, les ADF de l’Albera i de les Salines ho van fer, i van col·laborar», destaca Antoni Godoy.
