L’alcalde de Bàscara, Narcís Saurina (ERC), confessa que lamenta la situació econòmica en la qual es troba l’ajuntament actualment. «Tenim diners per aguantar fins al 30 de desembre de l’any que ve. Fa més d’un any que tenim un carrer enfonsat a Calabuig i no tenim calés per arreglar-lo», s’expressa amb el més absolut realisme Saurina, i diu: «Ser alcalde de Bàscara és una trista espera, perquè tenim tants fronts oberts que no s’acaben de tancar mai».
L’anul·lació de la condemna a l’exalcalde Lluís Lloret, ja difunt, crea al consistori «una certa tranquil·litat per als pròxims anys». L’alcalde reconeix: «Teníem por de quedar col·lapsats. Ara, ja estem molt endeutats. Hem de pagar fins al 2043 i, si s’hi hagués sumat això, hauríem sigut inviables».
La rutina de mirar els comptes
«La primera feina que faig quan arribo al despatx, sempre, és mirar el compte corrent per veure si ens han ingressat alguna cosa. Hi he vist 2.000 euros, al compte de l’Ajuntament, i no sé quants ajuntaments de mil habitants s’han trobat amb això», revela Saurina, i no s’amaga de dir que s’havien plantejat que haurien de plegar.
L’alcalde descriu la situació de les arques municipals: «Si ara devem dos milions i necessitem 25 anys per a tornar-los, si n’hi poses sis més, aquest ajuntament ha de tancar. Esperem a veure què farà el promotor del polígon industrial, Pere Costa, i ens consta que no ho deixarà aquí. Estem parlant de 6,2 milions d’euros i esgotarà totes les possibilitats. Aquesta només ha estat una gran victòria enmig de la guerra. Com a mínim, ara, si anem escanyats, ens en sortim, ens plantegem les coses de diferent manera i guanyem un temps perquè podem generar més ingressos i podem activar el polígon».
També ha declarat que es veu obligat a donar les gràcies a Xaloc, de la Diputació de Girona, «perquè ens va ajudar molt, però les altres administracions ens han tractat amb una indiferència i ens deixen caure».
«Em sento insultat i enganyat»
El polígon industrial d’Orriols –entre la carretera de l’Escala, l’N-II i l’autopista– és un dels projectes de Bàscara que podrien tirar endavant l’any 2023. «Estem esperant que tot surti bé, perquè està durant una eternitat», afirma Saurina, i es queixa que, des d’Urbanisme de la Generalitat, no els ajuden gens. «El 2016 vam anar a Barcelona, vam parlar amb el secretari d’Urbanisme, que és el mateix que hi ha ara, hi vam anar amb el promotor, Pere Costa, i ens vam posar d’acord sobre el desenvolupament. Vam trigar quatre anys a tenir-ho tot a punt. A Girona, en canvi, ens ho han tombat. Em sento insultat i enganyat, perquè, quan es va fer el Pla d’ordenació urbanística municipal, l’any 2004, es va fer una previsió que Bàscara tindria 3.000 habitants, però, ara, en tenim 1.000», apunta.
Mentrestant, a Bàscara, se’ls manté a sobre l’espasa de Dàmocles de la variant de l’N-II. «Des del Ministeri d’Obres Públiques, ens havien demanat una sèrie de finques entre Vilademuls i la carretera de l’Escala, el tros que queda per desdoblar. Sincerament, espero que no es faci mai, perquè no crec en les casualitats. Tenim un municipi trinxat. Volem fer coses i rebem ofertes tan inversemblants que no te les creuries. El TGV ens va passar pel costat pitjor trinxant un bosc i un rec. Vivim al dia des de fa set anys i és dur», allarga la conversa, amb desànim i crítiques per una falta de suport per part de les administracions.
