La Fundació Clerch i Nicolau i l'escola Anicet de Pagès de Figueres acullen de forma alterna cada dijous els tallers que realitza la Fundació Sergi i el SIAD de Figueres per oferir sensibilització, formació i acompanyament a un grup de dones d'origen marroquí i subsaharià. Erradicar la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats o qualsevol forma de violència són l'objectiu de fons d'aquests tallers.

Mònica Cívico, responsable de l’àrea de Ciutadania i Convivència de la Fundació SER.GI; Susanna Bosch, responsable del SIAD de Figueres parlen juntament amb les mediadores interculturals del projecte, Mariama Diao, Ikram el Bekkouri i Habby Jawo.

Com arrenca el projecte d’intervenció comunitària a Figueres?

Mònica Cívico (M.C): Fa quatre anys, el 2017, la Fundació SER.GI va iniciar un treball de diagnosi al territori, Figueres i Alt Empordà sobre la situació de les dones migrades, famílies d’origen subsaharià i marroquí. Hi havia un neguit sobre el fet que no hi havia massa relació entre l’administració i les famílies d’aquests orígens. A partir d’aquesta diagnosi, vam començar a fer una feina col·laborativa i en xarxa contractant una mediadora intercultural el 2018, la Habby. Primer vam estar treballant en un projecte d’empoderament de dones subsaharianes a escala comarcal i després vam tenir l’oportunitat de poder treballar conjuntament amb Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), amb el mateix objectiu. Aquí arriben dones de tot arreu, però hi havia una dificultat perquè hi arribessin les dones d’aquests orígens. A través de la Fundació SER.GI, es van contractar dues mediadores interculturals més, la Mariana, l’octubre de 2020, i la Ikram, l’abril de 2021, perquè treballessin unes hores al SIAD de Figueres.

Quines són les seves funcions?

Susanna Bosch (S. B): Elles donen suport al SIAD rebent dones que sol·liciten ser ateses pel servei i que moltes vegades presenten una problemàtica de comunicació pel tema de la llengua i de desconeixement del territori dels serveis, de les qüestions estrictament culturals. Ofereixen una ajuda molt valuosa perquè amb les seves capacitats i experiències poden explicar a les dones què passa en determinades situacions quan es produeixen situacions de violència, què significa posar una denúncia, una casa d’acollida o un conveni regulador. Són eines i instruments que la llei d’aquí ens dona per intentar pal·liar una situació de desigualtat i de violència i que és molt complicat traslladar a determinades dones que procedeixen d’altres països. Les mediadores ens donen suport en situacions tan complexes i extremes per millorar la resposta que donem a aquestes dones migrades.

Quines altres activitats es preveuen dins el projecte?

M.C.: Treballant en el territori i col·laborant ja amb el SIAD i l’equip d’inclusió de l’Alt Empordà, va sortir una altra subvenció adreçada a entitats de la Generalitat amb els diners del Pacto de Estado Contra la Violencia de Género. Vam pensar d’aprofitar aquesta subvenció per poder treballar els tallers que fem ara adreçats a les dones. Són tallers de dinamització comunitària que ens permeten fer sensibilització, formació i acompanyament a les dones migrades. Es tracta que no arribin a situacions tan extremes i que tinguin al cap que hi ha un servei d’assessorament, poder parlar dels circuits per quan hi ha una situació de violència o de sospita i què considerem nosaltres com a violència i quins són els indicadors que elles detecten que són de violència per poder treballar nosaltres com a professionals a l’hora de fer la detecció dels caos.

La violència de gènere afecta les dones migrades i del país en una proporció similar?

S.B.: És interessant trencar mites, sobretot amb les dones migrades. Vivim en una societat molt masclista i patriarcal, però també molt racista i en temes de violència es posa molt en relleu les dues coses: el racisme que tenim incorporat des d’occident i les nostres dinàmiques. Quan donem dades d’atenció del SIAD, són clares: atenem en la mateixa proporció dones immigrades i dones d’aquí, però la diferència fonamental és que amb les dones originàries d’uns altres països hi ha altres problemàtiques afegides per la dificultat de comunicació amb la dona i és necessari el suport de les mediadores interculturals.

Quines problemàtiques afegides viuen?

Mariama Diao (M. D.): Moltes dones tenen una situació econòmica o administrativa que no els permet separar-se. Potser una dona ja té regularitzada la seva situació, però en cas de divorci, els seus fills es queden en situació irregular i llavors es produeixen situacions molt complicades.

S’atreveixen a denunciar?

Habby Jawo (H. J.): Quan una dona africana pateix una situació de violència de gènere i maltractament a casa, no vol fer una denúncia perquè aquesta denúncia té una doble càrrega per a ella: té la comunitat a sobre d’ella, la família i l’economia sobre d’ella, el desconeixement a sobre d’ella i poca confiança cap a ella mateixa. Pateix violències múltiples, preocupacions múltiples. L’única sortida que té, si no entén bé l’idioma, és disposar del suport de la mediadora, que li digui què ha de fer. La justícia ha de tenir en compte que, en casos de violència, aquesta dona ha de tenir una mediadora al costat que pugui explicar culturalment el que està passant. Quan una dona migrant aquí es divorcia, la cultura la rebutja perquè sembla que li hagi de donar les gràcies de per vida a la persona que l’ha portat reagrupada aquí. La comunitat tampoc aporta gaires solucions. Els espais de trobada per a les dones són espais de confiança. A part de sensibilitzar i empoderar aquestes dones volem que tinguin confiança en elles mateixes, l’autonomia d’expressar-se i identificar el que és la violència.

Quines són les mancances més importants que pateixen?

Ikram el Bekkouri (I.E.B): La nostra comunitat és masclista i les dones quan arriben a Catalunya ni estan informades dels llocs on poden anar per conèixer els drets que tenen com a dones ni saben dels serveis que existeixen aquí. Ara el que intentem és parlar amb les dones dels serveis que hi ha en general i després parlar amb elles de la violència, que per a elles està normalitzada. Les dones estan a casa, casades, cuidant els nens i el seu marit i no poden tenir més drets ni relacions amb altres dones que puguin donar suport i ajudar-les per sortir de determinades situacions. És molt complicat per a les dones separar-se perquè tenen a càrrec els seus fills. Per tot això és molt rellevant sensibilitzar les dones i donar-los veu, tenir un espai per a elles i informar-les sobre els drets i obligacions que tenen. Amb l’objectiu que tinguin autonomia, s’ha de treballar molt.