Fa cinc anys un grup de socis va posar en marxa, a l’Escala, el Parc de les Olors, un camp de plantes aromàtiques, i fa un parell d’anys creaven Emporarom, que és una empresa que neix de la unió de diferents productors empordanesos de plantes medicinals i aromàtiques.

Les plantes que es cultiven es troben en diferents terrenys ubicats a l’Empordà, arran de mar i en a prop d’espais d’interès cultural. Emporarom és una reivindicació de l’essència de l’Empordà, productes amb gust i caràcter. «Volíem fer visites sensorials al camp visitable, tenir camps de producció per fer elaboració i preparat d’infusions, condiments i productes derivats de les plantes aromàtiques», explica Guillem Castanyer, un dels socis, juntament amb Marina Comas, Pere Coll i Pau Gasull.

Emporarom neix de la unió de diferents productors empordanesos de plantes aromàtiques i medicinals, amb la intenció de recuperar el coneixement d’aquelles plantes del nostre entorn que, tradicionalment, han estat usades amb finalitats curatives, culinàries o aromàtiques, desenvolupant, alhora, productes que siguin atractius en la societat actual. El nom neix de la unió dels mots: Empordà + Aromàtiques, que a més recorda el nom llatí d’Empúries: Emporiae.

Les característiques del cultiu són que les plantes que es cultiven es troben en diferents terrenys ubicats a l’Empordà, arran de mar i a prop d’espais d’interès natural. El cultiu és de producció ecològica en petites extensions de terreny on es treballa de forma artesanal tot el procés de plantació, reg, collita i assecatge de la planta.

«Com que som al costat de l’Escala i de les ruïnes d’Empúries, ens ha vingut molt de turisme familiar de les comarques gironines i els ha agradat perquè és una experiència diferent i, al final, els sentits prenen molt protagonisme», constata Castanyer, el qual afegeix realitzen una activitat sensorial on expliquen cada planta i també l’entorn on estan situats.

Les plantes que es cultiven es troben en diferents terrenys ubicats a l’Empordà, arran de mar i en a prop d’espais d’interès cultural. Compten amb planta aromàtica i culinària, mentre que la part medicinal «no l’aprofundim gaire», apunta Castanyer.