Fil, agulla i un bastidor és el que utilitzen un grup de dones de Figueres per plantar cara a les violències masclistes. La tècnica del brodat, que ha passat de ser femenina a feminista, traspassarà també l’àmbit de la privacitat per exposar-se públicament a través de Brodant les violències masclistes, un projecte de creació artística comunitària que utilitza la tècnica de cosir i brodar, impulsat conjuntament pel SIAD (Servei d’informació i atenció a les dones) de Figueres i el SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada en l’atenció de les Violències Masclistes) Alt Empordà. La iniciativa ha arrencat aquest dimarts al Casal Cívic Figueres-L’Empordà amb la complicitat de més de trenta participants. El projecte culminarà amb una exposició en el marc dels actes del 25 N.
Prèviament s’haurà fet un treball entre les dones que pretén sembrar una llavor. Es faran vuit sessions, «però, si l’activitat agrada, podria continuar» assenyala la directora del SIE Marta Ballester. El brodat és tot un corrent feminista, arreu, però sobretot als països de Llatinoamèrica ha arrelat amb molta força per l’alt índex de feminicidis que hi ha en aquells països. «Les dones es reuneixen a les places, a l’aire lliure i les tècniques tèxtils en general s’utilitza també com una eina terapèutica».
Darrere d’aquest projecte, que insta les dones a brodar els diferents tipus de violència masclista que existeixen, hi ha diferents objectius: Visibilitzar les violències masclistes, denunciar-les; sensibilitzar i crear més consciència per deixar de normalitzar les violències i els seus efectes: «Ens trobem que moltes violències estan molt normalitzades, no t’adones de la violència que estàs patint quan estàs molt atrapada o es veu la violència física, però no les altres microviolències que són el caldo de cultiu perquè pugui haver-n’hi una altra» recalca Ballester. Susanna Bosch, tècnica del SIAD també remarca la importància del projecte: «Trobar-te amb dones en la mateixa situació no soluciona el problema, que és molt greu, però pot contribuir a rebaixar el seu malestar, perquè troben un lloc de confiança per poder parlar, si volen, un lloc d’intercanvi on poden crear vincles molt afavoridors i de sensibilització on les pròpies dones aprenguin a identificar les violències».
A través del brodat es vol crear xarxa, obrir un espai d'intercanvi entre dones i afavorir vincles intergeneracionals
A través de brodar, hi ha doncs la motivació de teixir xarxes entre dones, d’amistat i crear suport mutu entre elles, afavorir vincles intergeneracionals i interpersonals. Al taller, una d’elles, la M. Àngels, ho explica. Es reconeix una amant de les arts en general, però el que l’ha impulsat a decidir participar-hi és el fet que sigui «un projecte col·laboratiu amb dones de Figueres: Necessitem tenir aquesta xarxa i fer visibles violències que patim les dones. És molt necessari, perquè em fa la sensació que la lluita que hem mantingut les feministes durant molts anys se’n va enrere. És frustrant veure depèn quines situacions avui dia encara desprès de tants anys de lluita. També és una manera de conèixer altres situacions i altres realitats, però sobretot el fet de conèixer altres dones de la ciutat i poder fer aquesta xarxa». Sense voler, durant la pandèmia «ens vam trobar un grup de cosidores fent mascaretes i no ens hem conegut encara. Tot això ens ha ajudat a valorar coses com treballar pels altres i fer aquestes activitats, això t’anima a sortir de la teva bombolla» diu la M. Àngels.
Moltes dones víctimes de violència pateixen l’aïllament i el control al qual les sotmet el seu maltractador, per això la importància de promoure la seva participació, assenyala Ballester. La Yasmina és una altra de les dones que participa en el projecte. Té una filla de cinc mesos i depèn de l’ajuda de serveis socials per tirar endavant, després que el pare de la nena l’hagi abandonat. Assistir als tallers de brodat li permet estar en contacte amb altres dones, explica, i sentir-se una mica més alleugerida, almenys mentre dura l’activitat.
Remenar fils i teles causa sensacions agradables, d'aquí que les tècniques tèxtils tinguin ús terapèutic
«S’ha de tendir cada cop més a la participació de les dones. A les intervencions que fem, ens trobem moltes dones soles i al límit, amb situacions molt semblants. El projecte també servirà per afavorir que les dones migrades puguin relacionar-se, perquè de vegades viuen molt aïllades. Per això hem de tirar endavant projectes en què elles puguin estar enxarxades. Però no tothom que està venint al taller és perquè viu una situació de violència, la majoria hi han arribat per altres canals» remarca Bosch.
Cal brodar les violències i mostrar-les perquè n’hi ha moltes i algunes estan encobertes. A la punta de l’iceberg hi haurien els assassinats, les violacions o l’explotació sexual, però també trobem la manipulació emocional, l’aïllament, les humiliacions, la privació de recursos econòmics, el llenguatge sexista fins a la invisibilització de les dones o l’amor romàntic entre moltes.
Per la seva part, Ballester considera aquesta activitat molt adient perquè «el contacte amb els teixits ens agrada a tots, el teixit forma part de la nostra vida, és evocador, familiar. Remenar fils i teles ens connecta amb sensacions agradables, d’aquí la importància d’aquestes tècniques a l’hora de treballar diferents temes des d’un punt de vista terapèutic». Des de l’organització, s’agraeix la donació dels fils per part de DMC i el suport de l’Ajuntament de Figueres i de SUMAR.
Durant dos mesos, a Figueres, el brodat serà el fil que unirà moltes dones . Serà un projecte a porta tancada, però després sortirà a la llum per convertir-se en una campanya pública sensibilitzadora feta per les mateixes dones. Totes les peces brodades formaran part de l’exposició que s’inaugurarà en el dia internacional contra la violència envers les dones, en un espai de la ciutat encara per determinar.
