Aquest estiu atípic, marcat per la pandèmia de la Covid-19, ha fet estralls a tots els municipis de costa, acostumats a un turisme de sol i platja consolidat. Finalitzada la temporada, els balanços són força desoladors. Les dades recollides per les oficines de turisme de Castelló i Empuriabrava confirmen una caiguda sense precedents de l'ocupació. De fet, segons les dades obtingudes de les oficines de turisme, l'ocupació al juliol va ser molt baixa, per sota del 60% i les estades van ser molt curtes, tot i que el mes d'agost es va recuperar situant-se al 80%, a excepció de les setmanes centrals, que es va arribar al 100% d'ocupació.

La regidora de Turisme, Xon Hugas, explica que «Empuriabrava té molta segona residència de francesos i alemanys. D'aquests, molts no van arribar a venir, i tampoc van posar les cases i els xalets per llogar», un fet que va fer disminuir clarament l'ocupació a la marina residencial «excepte les dues setmanes d'agost que estava tot ocupat. Però amb això no n'hi ha prou». Hugas lamenta el descens i «les estades breus, perquè han fet augmentar els costos de neteja, entre altres». Un dels principals problemes va ser que «el mes de juliol estàvem sense saber si tancarien fronteres o no, i això va molt el turisme internacional».

Per contra, Hugas es refereix a «una crescuda de turisme de proximitat, del mercat francès, català i basc. No obstant això, és difícil valorar perquè l'estranger no ha vingut, si ha estat a causa de la quarantena obligatòria».

Amb les dades a la mà, es constata que aquest estiu han disminuït els visitants espanyols i francesos, amb una davallada de fins al 70%, i ha augmentat el públic català en un 12%, «fet que s'atribueix a les campanyes de turisme de proximitat». El mes de setembre l'ocupació s'ha reduït pràcticament al cap de setmana. I en tot plegat, ha sigut el sector del càmping el que s'ha vist més perjudicat, amb ocupacions entre el 30 i el 70%.

Tanmateix la sensació de qui passejava per Empuriabrava aquest estiu no era tan desoladora. Es veien famílies recorrent el passeig Marítim i el carrer Sant Mori, de punta a punta, i el balanç que fan de la temporada d'estiu des de les oficines de turisme «és positiu, en el sentit que partíem d'una situació zero i de moltíssima incertesa».

Hugas confessa que «es veia molta gent que venia a passar el dia, però no pernoctaven». I és que potser el visitant va venir a respirar, més que a pernoctar.

Campanya de proximitat

Enguany, i veient la difícil situació del sector, l'Ajuntament va engegar la campanya _respira, amb l'objectiu de transmetre l'amplitud i les possibilitats del municipi «que no hi ha res que pogués angoixar la gent, que aquí tenien prou espai per anar a la platja, en bici? », explica Hugas.

_respira es presentava com una campanya dinàmica i canviant capaç d'arribar a diferent públic objectiu i en diferents moments, que evolucionés seguint les passes del desconfinament i dirigida a un públic familiar i actiu.

Inicialment, l'acció de difusió del patrimoni natural i cultural castelloní es va centrar en «les xarxes, adreçant-nos, no només de proximitat, sinó als públics habituals de la localitat, com són Suïssa, Bèlgica, França, Holanda?», i que després es va centrar en els territoris més pròxims. Una estratègia que, segons Hugas, ha funcionat, perquè «es va anar adaptant dia a dia, segons anaven sorgint les notícies, com les coses anaven canviant dia a dia, i anàvem acotant per no destinar recursos en va».

Una campanya que ha promogut diferents vídeos dels elements i avantatges del municipi. «El que no volíem era fer un vídeo de cinc minuts, sinó petits fragments, més curts, que es pogués donar continuïtat», explica la regidora.

La difusió d'aquests vídeos per les xarxes socials han assolit entre unes dues mil i quinze mil visualitzacions. «Algunes de les imatges van tenir moltes visualitzacions, però no és tant el nombre sinó la repercussió que ha assolit», diu Hugas, que afirma que «la campanya _respira ha funcionat bé».

La campanya _respira es va tancar el 31 d'agost, i ara, des del consistori, posen la mirada a l'EmpuriaTApes i la Ruta de l'Art. «Després haurem de mirar què fem a l'hivern depenent de què quedi obert».