Antoni Jounou i Vila, delegat de l'Once a Figueres durant 26 anys, ha mort a 56 anys a causa d'una malaltia de llarg recorregut que no ha pogut superar. Jounou ens va deixar el passat divendres, 10 d'abril. Havia nascut a la localitat lleidatana de Vilanova de l'Aguda però residia des de fa molts anys a la capital empordanesa, on estava casat amb Maria Immaculada Cabañó, invident com ell.

Antoni Jounou era una persona treballadora i afable. Va lluitar durant tota la seva vida per a reivindicar millores en la vida quotidiana de les persones amb problemes de visió. "Encara que sigui cec, veig passar la vida davant meu en cada moment", explicava a qui escriu anys enrere. La seva ceguesa va ser progressiva i es va agreujar en l'inici de l'adolescència. Ell mateix va relatar alguns dels seus fets vitals en una entrevista que va publicar el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ ara fa un parell d'anys, dins d'un reportatge d'Aida Vilar dedicat a l'Organització Nacional de Cecs.

"Per a mi va ser com un gran mentor, un guia excepcional, un professional íntegre i un gran amic", destaca el figuerenc Fran Rodríguez, actual director de l'Once a Girona i gestor de la delegació de Figueres. "L'Antoni era una persona excepcional, que es va preocupar molt per tot el personal, els venedors i els afiliats de la nostra organització. El vaig conèixer quan tenia set anys i jo vaig començar a patir problemes greus de visió que em van deixar invident. Va fer costat a la meva família i a mi mateix, assessorant-nos i acompanyant-nos en tot moment", afegeix Rodríguez.

Jounou va haver de deixar la direcció de l'Once de Figueres el 2012, després d'haver-la ocupat des de 1986. Juntament amb la seva esposa M. Immaculada, eren un exemple d'integració i de lluita per superar els obstacles de la vida. Fran Rodríguez va ocupar el lloc de Jounou entre 2012 i 2014 fins que la delegació va recaure en Manuel Caballero, posteriorment jubilat.

Era un gran devorador de llibres parlats i no dubtava en participar en les activitats públiques quan hi era convidat. Una de les seves darreres aparicions públiques va tenir lloc el gener de 2019 a la Biblioteca de Figueres, com a participant en la presentació del llibre «Els camins de la llum» dedicat a Louis Braille de l'escriptora Coia Valls. La periodista Cristina Vilà explicava en la crònica de l'acte, publicada a l'EMPORDÀ, com "allò que va quedar clar a tots els assistents és l'estigmatisme o l'aïllament que patien les persones cegues a l'Estat abans de l'aparició del mètode Braille". Així ho va certificar Antoni Jounou: «Abans, els nens o les nenes cegues a Figueres no els deixaven entrar a l'escola. Amb tan sols 6 anys havien d'anar sols a Alacant, on hi havia una escola per aprendre el mètode, perquè era l'única possibilitat d'aprendre i accedir a la cultura», explicà. Segons ell, el Braille «és molt fàcil i una persona normal en poques hores el pot aprendre». «Allò que és complicat és llegir i escriure», reflexionà.