Una crema de carbassa, un bistec de poltre i una pera. El menú d'un dimarts de la Lídia Casademont (Figueres, 1982) està basat en la compra que ha fet aquell mateix dia al mercat de Figueres i en un ingredient adquirit en una visita a Camprodon dies abans. Defensa fermament els aliments de proximitat perquè «són més frescos, més barats i tenen més vitamines» i no és gaire partidària de les receptes amb productes importats. «Quina necessitat hi ha de consumir oli de coco amb l'oli de l'Empordà tan bo que tenim aquí?».

Casademont va diplomar-se en Nutrició per saciar la seva passió per la gastronomia i s'ha especialitzat en consulta clínica per ajudar la gent a aprimar-se. Actualment treballa a la Clínica Bofill on atén, majoritàriament, gent amb sobrepès. Conscient de les dificultats que suposa seguir una dieta saludable, ha publicat recentment el seu tercer llibre Dieta: què faig malament?Dieta: què faig malament?, on recull els errors més freqüents que la gent fa a l'hora de fer dieta i que s'ha trobat en els quinze anys d'experiència. «Tothom se sap la teoria, però a la pràctica, tothom falla». La Lídia parla de la consciència cada cop més extensa de la importància d'alimentar-se bé, però la poca rutina per mantenir-lo.

«Menjar sa no vol dir menjar menys», l'experta vol deixar clar que la dieta no significa sempre reduir aliments. Es tracta d'ingerir el que cremes, i és que a tothom l'afecta la premissa: «Si menges més del que cremes, t'engreixes; si menges menys, t'aprimes». La Lídia senyala com a «casos especials» en els quals el pes depèn de metabolisme o tiroides. El ritme és important, com a nutricionista nega totalment l'eficàcia de les dietes exprés. «Potser serveixen per posar-te un vestit, però no són gens aconsellables».

L'important és aprendre a tenir bons hàbits perquè, «si no aprens, la dieta és passatgera». Explica que «perquè un hàbit sigui adquirit a la teva rutina, l'has de fer durant 66 dies seguits», és un dels reptes que es poden plantejar. El que té clar és que «la dieta està al cap». El menjar «és terapèutic», perquè «menjant som molt emocionals». Per fer-ho saludable, «depèn de la mesura, quan i com ho facis».

«Mindfulness»

Per ella menjar bé és molt important perquè «ho és tot», ho fem cada dia i, a més, «potser és on resulta més fàcil ser mindfulness». A Dieta: què faig malament?, trobem un capítol dedicat a aquesta qüestió. «Ara que tothom en parla, em va semblar oportú posar-ho». Aquesta filosofia de vida basada en la consciència plena «s'ha de» traslladar al moment de menjar. «Si ets conscient del que menges, sempre tindràs millors hàbits que qui no ho és». Casademont explica com «menjar amb els cinc sentits» permet que «l'ordre de sacietat arribi abans al cervell, no vulgui repetir i s'adoni que has menjat».

La filosofia oriental aconsella tenir un moment diari per tu mateix i defensa la meditació com el canal per aconseguir-ho. «Segurament menjar és el teu únic moment mindfulness del dia».

«Realfooder»

Tornar al menjar tradicional i prescindir dels processats és el que defensa el moviment realfooder, promocionat per diversos perfils a través de les xarxes socials. Això ho veu molt bé, encara que considera que s'ha de ser prudent, ja que «a vegades hi ha molts perfils que no són professionals». Un altre aspecte que ha fet que molta gent «hagi pujat al carro» de la bona alimentació és l'ús de les aplicacions que escanegen els ingredients dels productes. Per Casademont és bo que pugi la gent que ho valora fora del món de la nutrició, ja que «és una pressió necessària cap a les empreses».

Avui dia hi ha diverses formes de basar l'alimentació i, si són saludables i es fa per convicció, la Lídia n'és una ferma defensora. En els darrers anys, hi ha gent que s'ha passat al veganisme o vegetarianisme per perdre pes. Ella reconeix que no pot ser vegetariana perquè li agrada la carn, però està d'acord a reduir-ne el consum per una qüestió «ètica i saludable» però no per perdre pes. El que no li agrada són les modes que ella defineix com a passatgeres, «quan és una moda més que una forma d'alimentació, per mi, perd».