Consol Cantenys: «No volem governar a Vilafant de forma fàcil, volem que els projectes tirin endavant»

Nosaltres el plantegem igual que el passat, que teníem un regidor més però tampoc teníem majoria. Llavors, i ara farem igual, vam treballar amb tots els grups del ple per tirar endavant els projectes que plantegem. Hem analitzat tots els programes polítics dels altres grups i veiem que tenim coses en comú, no hi hauria d'haver problemes.

Pot ser més complicat amb la representació que tenen?

Si haguéssim pogut triar, hauríem triat set regidors però no ha de ser més complicat. Tenim l'experiència de l'anterior mandat, que vam treballar molt bé. La veritat és que ERC és un grup molt participatiu i a nosaltres ens va molt bé que els grups participin. Cs també, perquè al programa coincidim amb molts punts i, amb la regidora de Junts ja hem treballat i entenem que no ha de ser complicat.

Va haver-hi negociacions postelectorals? Com van anar?

L'endemà de les eleccions vam parlar amb tots els grups i els vam plantejar la nostra idea, que era governar en minoria amb la col·laboració de tothom. ERC va dir que estaven disposats a treballar com fins ara i que per a ells no hi havia problema. Cs tenia molt interès a pactar per fer un govern estable. Vam estar analitzant les seves propostes i línies ideològiques i vam desestimar la proposta perquè el que ens interessa és treballar amb tothom, posicionar-nos en un costat o altre ens pot complicar. Hem tingut majoria però no volem governar de forma fàcil, volem que els projectes tirin endavant i que tothom s'hi senti representat. ERC després va fer una oferta per evitar que pactéssim amb Cs, donant-nos suport a la investidura, deixant-nos governar en minoria i que als dos anys els cedíssim l'alcaldia, era una proposta estranya.

De vostès no va sorgir la idea de pactar amb ningú?

No, vista la composició del ple, el nostre plantejament era treballar amb tothom. Si mantenim l'equilibri, podem tirar endavant molts projectes. ERC i Cs és difícil que s'entenguin i fer un pacte amb uns i altres era partir el ple, i nosaltres no volem això. Crec que podem arribar a acords puntuals amb totes les forces.

Després de treballar així l'anterior mandat, els vilafantencs sembla que us han premiat.

Els vilafantencs el que volen és que el govern funcioni i que els solucionis els problemes. Que sàpiguen que l'Ajuntament està al seu costat i que els ajudarem i farem el que sigui possible.

En qüestions de partit, creu que les sigles en un municipi són importants?

En el nostre cas, com que la gent ens coneix perquè fa deu anys que estem treballant, molta gent que ens ha votat no ho ha fet per les sigles. A nosaltres les sigles del PSC no ens sumen i la prova és el resultat de les eleccions estatals i europees. La diferència de vots amb les municipals alguna cosa vol dir, que valoren la nostra feina i la gent que va a la llista.

Quins projectes seran una realitat aquest mandat?

Ara estem acabant dues obres importants, l'entorn de l'església i el cau, que en principi s'acabarà el mes que ve, i l'Àgora. Les dues estan en procés i esperem que aquest estiu es puguin acabar i de cara a la tardor ja estiguin operatius. Un altre importantíssim, que marcarà aquest mandat, és el Pla General (PGOU), ja vam arribar fins a l'aprovació inicial i ara hem de fer la resta.

L'aprovació del Pla sempre s'allarga, i mentrestant?

El tenim molt avançat, hem fet més de la meitat de la feina, però encara queda un treball molt intens. Tenim reptes sobre la taula, que una part van lligats al PGOU i d'altres que haurem de treballar amb diferents àrees. Un és reactivar l'activitat econòmica del municipi, per donar la volta al creixement que té Vilafant. Hi ha alguns barris que són molt residencials i tenen poca activitat econòmica, vivim aquí però treballem i comprem fora i tot aquest cercle econòmic no el generem aquí. El tema de l'habitatge també el treballarem amb el PGOU però l'avancem amb la comissió, que ja va començar a treballar el passat mandat. El problema que tenim és que el tipus d'habitatge que tenim és molt residencial, amb molts metres quadrats i això fa que el preu sigui molt elevat, tant de lloguer, que n'hi ha poquíssim, com de compra. Això fa que la gent jove marxi. Tot aquest tema s'ha de treballar amb profunditat.

Com?

Estan a punt d'aprovar-se les llicències d'obres per a la construcció de 18 habitatges de protecció oficial, que seran de lloguer, gràcies a una permuta que vam fer amb el Bisbat. I també treballarem tot un procés de recuperació i rehabilitació d'habitatges, sobretot en el nucli antic, per tornar a posar-los en el mercat, amb ajudes i incentius fiscals. Amb el PGOU, el tipus d'habitatge serà mixt, els plantegem en espais que hi hagi molta més zona d'activitats que no pas residencial i que la mida sigui més adaptada a les necessitats actuals.

Què passarà amb el desdoblament de l'N-260 i la carretera C-31?

La ronda urbana de la C-31 fins a l'estació, com que depèn de la Generalitat, estem pendents que aprovin els pressupostos. La inactivitat i la situació en què està la Generalitat, almenys en el nostre municipi, ens condiciona molt. Perquè també tenim altres projectes que depenen dels seus pressupostos com l'institut i la biblioteca, que són infraestructures molt importants per a nosaltres i no tenim alternativa. Pel que fa al desdoblament de l'N-260, el Ministeri no té cap intenció de tirar-ho endavant de forma immediata. Amb la Diputació estem treballant en la segona fase de la carretera de Borrassà, i ja hem definit per on ha de passar la variant, que hauria de connectar amb el desdoblament de l'N-260. Nosaltres el planejament, pensar quina mobilitat volem i consensuar-ho, ja ho hem fet.

La gent, quan expliquen això, ho comprèn?

Sí, però no vol dir que es conformi. Per exemple, el tema de l'institut, després de deu anys és molt de temps. Quan veuen sobretot que hi ha altres que es tiren endavant, es pregunten quin és el criteri, perquè tampoc hi ha un criteri gaire clar. La gent no es conforma i està una mica cansada.

La Biblioteca és també un assumpte pendent, que heu estat treballant amb Figueres, acceptaríeu cobrir la vostra zona fora del municipi?

No, la Biblioteca no és renunciable, ni podem ni volem. És un equipament cultural que, per a nosaltres, tal com el tenim plantejat és molt important perquè seria un espai cultural que ajudaria a reactivar l'activitat cultural. El que sí que és cert, que a l'anterior mandat vam estar treballant amb Figueres sobre un pla de xarxa de biblioteques, que consisteix a analitzar la situació de l'equipament en l'entorn de Figueres. Interconnectant i optimitzant recursos, si Figueres té una segona biblioteca, que cobreixi un sector i nosaltres un altre, descongestionant els recursos de la de Figueres i optimitzant els nostres. La idea és compartir recursos. Això es va fer l'any passat i ara amb el nou govern hem de reprendre el tema i fer una proposta que interessi als dos municipis.

I les relacions amb Figueres com es plantegen en un futur?

Les relacions han de ser intenses i constants. Estem en un moment que o optimitzem recursos i mancomunem serveis, o no podrem funcionar. No pots augmentar més els impostos als ciutadans perquè estan en un moment, des de fa uns quants anys, que estan fins a dalt de pressió fiscal. Hem d'aconseguir donar els màxims serveis i de la millor qualitat amb els mínims recursos. Tant a Figueres com a Vilafant ens interessa optimitzar tots els recursos que puguem compartir. Com per exemple la grua, i aquest mandat tenim pendent optimitzar el tema del transport.

Com es faria?

Nosaltres tenim una necessitat imperiosa de tenir un transport que arribi a tots els punts del municipi i Figueres ha de reestructurar tota la xarxa de bus perquè no funciona, és obsoleta, amb freqüències llargues, rutes complicades? Això també es va treballar en l'anterior mandat però quan es van apropar les eleccions ho vam deixar sobre la taula. És un tema que a Figueres l'interessa per exercir de capital de comarca, el transport ha de ser de l'àrea urbana de Figueres i no hi ha alternativa. És una demanda molt clara que fa molt temps que li fem els municipis de la comarca, i això no vol dir que ens hagi de menjar a cap, sino que exerceixi de capitalitat i espero que el nou govern així ho entengui i ho faci.

I les relacions polítiques amb Figueres com van?

Jo sempre he tingut molt bona relació amb tots. Vaig entrar quan hi havia en Santi Vila i vam tenir molt bona relació, vam tirar endavant la gestió de l'aigua amb Fisersa i ens vam entendre molt bé. Amb la Marta també i amb en Jordi, els pocs mesos que hi ha estat, també. Crec que amb la nova alcaldessa les relacions també seran molt fructíferes.

Una iniciativa nova que vau impulsar aquest mandat és la regidoria de proximitat, d'on sorgeix? Quin balanç en feu?

Al primer mandat vam veure que hi havia temes que se'ns escapaven i ho havíem de resoldre. Vam pensar que cada regidor, a més de les seves àrees, havia de poder vetllar per un espai i saber exactament què passa en aquella zona i quins problemes tenen els veïns, conèixer tots els detalls que s'escapen del més global. La gent ho ha valorat moltíssim, estem molt contents. Això i també l'aplicació de la Via Verda, per comunicar incidències a la via pública. La resolució dels conflictes ha sigut molt més ràpida.