La sensació general que transmeten tots els partits polítics de la comarca, després dels resultats de les eleccions municipals del 26 de maig, és optimista. Tant els grups que han guanyat com els que han perdut representació envien missatges en positiu. Comparteixen que la situació ha canviat i són conscients que a partir d'ara la composició dels governs locals serà més dispersa i dividida que mai. Que caldrà fer pactes treballats o assumir que l'opció que volen els votants són governs en minoria fiscalitzats per una oposició forta.
JxCat és clarament el gran triomfador d'aquests comicis, tenint en compte també la cita electoral d'àmbit europeu que tenia lloc el mateix diumenge 26M. JxCat, presentant-se amb diferents noms però sota el paraigua de l'antiga CiU i PDeCat, va aconseguir ser la llista més votada a 36 dels 68 municipis de la comarca. Molt de prop, augmentant la representació tant en vots com en regidors, la segueix ERC, que han aconseguit guanyar a 22 municipis. El PSC s'imposa a cinc i la CUP aconsegueix dues majories absolutes, repetint a Viladamat i sumant Vilaür. A quatre municipis (Vilajuïga, Cadaqués, Riumors i Pontós) el triomf ha sigut per a llistes independents: Assemblea per Vilajuïga, Fem Cadaqués-IC, Independents per Riumors (única llista presentada) i Compromís per Pontós.
Mapa electoral
Amb aquest mapa, el president comarcal de JxCat i alcalde en funcions de Borrassà, Ferran Roquer, fa una valoració «bona» tenint en compte, diu, «que cada cop hi ha més partits i hem estat la força més votada». Respecte a la davallada que han tingut a municipis importants com l'Escala i Castelló d'Empúries, creu que es deu al fet que el perfil dels caps de llista que han guanyat (Víctor Puga, de CP, i Salvi Güell, d'ERC, respectivament) «tenen un perfil molt transversal». A l'Escala, on han passat de tenir tres regidors a dos i no ser necessaris per governar, «vam tenir un canvi de cap de llista i el plantejàvem com un projecte de futur, segur que en quatre anys treu més vots», diu Roquer.
A Castelló d'Empúries, JxCat ha passat de ser part del govern i tenir quatre regidors a ser la penúltima força i quedar-se tan sols amb un. En aquest cas, Roquer creu que es deu al fet que el candidat «no va tenir gaire temps per preparar la campanya perquè es va trigar molt a escollir-lo». En l'àmbit del partit, Roquer assegura que no tenen cap condicionant per establir pactes, «la política local té variables diferents i depèn de cada municipi», indica. Així i tot, deixa clar que la seva preferència serà formar governs amb ERC.
Els republicans també mostren satisfacció amb els resultats del 26M tenint en compte que han guanyat més de 3.000 vots i aconseguit cinc alcaldies noves (Pedret i Marzà, el Far d'Empordà, Boadella i les Escaules, Sant Llorenç de la Muga i Ordis). La presidenta comarcal d'ERC, Agnès Fàbregas, ho veu «molt positiu» i vol destacar també la «petita diferència» que han tingut amb la primera força a municipis importants com Roses, La Jonquera o Vilafant. L'únic «agredolç» que els republicans tenen a la comarca és el resultat a Cadaqués, on han perdut l'alcaldia i s'han quedat amb un únic regidor. I creu que «és una reflexió que hem de fer amb els companys». Pel que fa a possibles pactes, Fàbregas aclareix que tot i respectar l'«autonomia local» de cada poble, s'ha de mantenir «una coherència ideològica d'ERC» i remarca que la prioritat és aconseguir «més municipis republicans i independentistes».
Al PSC estan «satisfets» pels resultats obtinguts, «tot i la pèrdua de les llistes al Far d'Empordà i Riumors», lamenta el responsable comarcal, Pere Casellas. En aquests municipis, explica Casellas, s'ha presentat la mateixa llista del PSC de 2015 sota unes altres sigles. Respecte a les llistes fantasma de Cantallops i Capmany, Casellas considera que «no és el millor però és legal fer-ho». Destaca també l'absència de les sigles socialistes a dues alcaldies que repeteixen: la de Biure d'Empordà i la de l'Escala, que han guanyat sota el nom de Candidatura de Progrés. En aquest sentit des del PSC estan totalment còmodes, «els alcaldes van considerar que era millor fer-ho així i per a nosaltres està bé perquè són del partit igualment», explica Casellas.
Fins i tot el partit amb menys alcaldies de la comarca, la CUP, llegeix els resultats amb positivisme. «Prou contents», qualifica l'ànim de la formació l'alliberat de les comarques gironines Joan Ramon Sanz. Aquestes eleccions els han deixat un regidor menys i han perdut força representació a Darnius i Figueres però Sanz mira la part positiva. «Ens ha anat molt bé a Castelló d'Empúries i a Cadaqués, on ens presentàvem per primera vegada». Sanz també vol destacar el bon resultat de l'agrupació d'electors Assemblea per Vilajuïga, «on hi havia companys de la CUP que hi participaven». L'objectiu a partir d'ara, remarca Sanz, «és mantenir els vots, que han augmentat lleugerament».
Consell Comarcal
Què pot passar al Consell Comarcal també és un misteri. La majoria dels partits es volen esperar a veure com quedaran els municipis. JxCat manté el lideratge i aconsegueix quinze consellers. Sense obtenir la majoria absoluta, es planteja governar en minoria, segons indica Roquer, expresident de la institució. Però vol mantenir-se prudent, «hem d'esperar que es constitueixin els ajuntaments».
ERC, que ha sumat onze consellers, només té clar que s'està mirant, com fan a escala municipal, «com aconseguir un Consell Comarcal republicà i independentista», segons indica Fàbregas.
