05 de desembre de 2018
05.12.2018
Nadal

La «síndrome del nen hiperregalat»: sobreestimulat i egoista

La indústria ofereix joguines sexistes per marcar els futurs consumidors

05.12.2018 | 12:24
La «síndrome del nen hiperregalat»: sobreestimulat i egoista

Espanya se situa en el segon lloc en el rànquing en despesa estimada per a aquesta campanya de Nadal, arribant als 601 €, per sota només de la Gran Bretanya. Els espanyols es gastaran una mitjana de 258 € en regals, 40 € més des de l'any 2014, un augment d'un 19% des de la sortida de la crisi. Segons l'estudi «Tendencias de consumo en Navidad de 2018» de Ebay, els més petits de la casa són els líders del rànquing de les persones a qui es destina un pressupost més alt, un total de 166€, amb un augment des del 2016 de més de 15€. «Es pensa equivocadament que els nens tenen més necessitat de rebre que de donar i per això se'ls omple d'objectes», alerta José Ramón Ubieto, professor de Psicologia de la UOC. Segons l'estudi, els espanyols preveuen comprar aquest any una mitjana de nou regals per a sis persones, però en el cas de llars en què hi ha nens es compren dos regals més.

«Es regala molt més del necessari i més del que l'emotivitat d'un nen pot acceptar», afirma Francesc Núñez, sociòleg de la UOC. «Tenim interioritzades unes dinàmiques consumistes que tant els adults com la societat traslladem als més petits». Algunes fonts afirmen que per Nadal els nens reben deu vegades més regals dels que necessiten.

Quines conseqüències té rebre masses regals?

Segons Núñez, una conseqüència és el que resumeix la «síndrome del nen hiperregalat», que provoca entre altres coses que els infants no apreciïn els regals, que perdin la il·lusió i que es tornin capritxosos, egoistes i consumistes. Per a l'expert, un excés de joguines pot provocar:

Nens sobreestimulats

Durant els pocs dies de Nadal, els nens reben tants regals que estan sobrepassats. «Són incapaços de prestar-hi l'atenció i el temps necessari, i acaben centrant-se en un de sol i oblidant la resta», afirma Núñez. Afegeix que és normal que els nens desitgin coses, perquè és la dinàmica de les societats consumistes i per tant ells demanen sense mesura; però el problema, en realitat, és dels pares. «Són incapaços de contenir-se i d'assumir les conseqüències que pot tenir negar regals als fills. Prefereixen claudicar davant les protestes dels fills o bé cedir a la satisfacció pròpia que els dona contribuir als desitjos dels fills».

Pèrdua d'il·lusió

«Acaben tan saturats que hi ha una pèrdua d'il·lusió; s'explica en part per la llei del rendiment decreixent, el sisè regal no els fa la mateixa il·lusió que el primer i així successivament», explica. Un excés de regals fa que no valorin el que reben i que demanin una joguina per la satisfacció de tenir-la. «El mecanisme de les societats consumistes és anhelar i generar expectatives i plaer vers els objectes», explica Núñez. Això fa que molts dels regals que els més petits demanen siguin «anhels momentanis en comptes de necessitats objectives» i que la seva satisfacció sigui de curta durada i més relacionada a tenir aquell objecte que a gaudir-ne.

Baix nivell de tolerància a la frustració

«Si un nen és massa regalat, el dia que no rebi tants regals quedarà frustrat i insatisfet», considera Núñez. Segons l'expert, els nens no valoren els regals pel seu ús o pel seu valor simbòlic, sinó per la quantitat rebuda. Es poden convertir en individus exigents i egocèntrics: «Adopten relacions egoistes amb els objectes de consum, reprodueixen el nostre sistema consumista», alerta.

Contra la síndrome del nen hiperregalat: la regla dels quatre regals

Per a intentar minimitzar la saturació dels nens es pot portar a la pràctica la regla dels quatre regals. La proposta limita el nombre d'objectes que els petits rebran i es basa en: regalar alguna cosa per a llegir; alguna cosa que pugui posar-se: sabates, roba, complements€; alguna cosa que realment necessitin: una motxilla nova per a l'escola, per exemple, i finalment alguna cosa que desitgin, la joguina que han demanat en totes les cartes dels Reis i del Pare Noel. «És una manera de posar sensatesa i buscar una lògica que sigui acceptable per a les famílies per a posar límits a aquesta situació», afirma Núñez.

«La família ho viu personalment però les causes són del sistema», adverteix el sociòleg. La publicitat, la societat i l'època nadalenca fan dels més petits un consumidor al centre de les mirades de les grans marques. «El consumidor infantil és molt visible, hi ha molta publicitat que s'adreça a ells tot i que realment no seran els que compraran el producte; però la seva capacitat per a influir en la decisió de compra és molt alta», afirma Neus Soler, professora de Màrqueting de la UOC. Per a l'experta, aquest públic objectiu està també al punt de mira del màrqueting de gènere, imposen uns colors als productes des de ben petits per tal de determinar a qui va dirigit i d'aquesta manera es marca els futurs consumidors.

El màrqueting de gènere «juga» amb els consumidors infantils

Segons Sergi Fàbregues, sociòleg i professor dels Estudis d'Educació, avui en les joguines encara trobem molts exemples de sexisme i estereotips que el màrqueting de gènere proposa. «Més enllà de la joguina, hi ha les representacions, ja sigui a partir de la publicitat (en els anuncis de televisió i en els catàlegs) com en els embalatges amb determinats colors i activitats (rosa, actituds de cura i servitud, fins i tot imatges sexualitzades) per a les nenes i altres per als nens (blau, verd, actituds de fortalesa, força, etc.)», alerta.

Unes representacions que estan incrustades en la nostra cultura. L'estudi «Tendencias de consumo en Navidad de 2018» revela una dada interessant referent a la segmentació de gènere de les joguines. El 39% dels espanyols es mostra en desacord amb regalar joguines específiques de gènere. D'altra banda, una quarta part dels espanyols assegura que sí que regala articles específics per a nens o nenes i resulta més alta entre els homes que entre les dones (32% contra 22%). «El seu efecte traspassa les capes socials, amb independència de la classe social o nivell educatiu de les famílies». Així, doncs, els pares més conscients d'aquest sexisme hauran de fer front a la compra d'una Barbie en algun moment de la seva infància. «El motiu és que aquestes representacions tenen un caràcter expansiu molt fort, a través de la publicitat, la família, els companys i companyes d'escola, etc.», alerta. «La conseqüència principal és que els nens i les nenes interioritzen una sèrie de valors que definiran la percepció del seu rol "predeterminat" i d'aquesta manera se sosté la cultura patriarcal», explica Fàbregues.

Com escollir joguines no sexistes?

L'expert proposa dues recomanacions: 1) escollir joguines neutres, com ara jocs de màgia, bicicletes, jocs d'esport, etc.; 2) davant de casos en què és inevitable escollir joguines sexistes, els pares tenen la responsabilitat de parlar dels estereotips vigents amb els fills. L'expert recomana ensenyar i fer explícits als fills i filles els estereotips inherents a aquelles joguines, fer-los adoptar una visió crítica d'aquelles joguines i donar-los exemples de casos de ruptura d'aquells estereotips (parlar-los de casos de dones científiques i homes que cuiden de la llar), conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook