Alerta per una plaga de paparres que s'expandeix per Catalunya

Ja s'ha detectat a vuit comarques, però els experts descarten virus patògens per als humans

Imatge d'arxiu d'una paparra.

Imatge d'arxiu d'una paparra. / DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

Empordà

Empordà

Les paparres de l'espècie 'Hyalomma lusitanicum' s'estan expandint ràpidament a Catalunya. El 2022 es va constatar aquesta expansió d'aquesta paparra en entorns periurbans de Tarragona i Barcelona, per l'augment de temperatures i la proliferació dels seus hostes, com el conill i el senglar. De moment, la seva presència s'ha detectat a vuit comarques: Baix Llobregat, Garraf, Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Penedès i Alt Penedès.

Van saltar les alarmes perquè aquesta paparra pot actuar com a vector del virus que causa la Febre Hemorràgica de Crimea-Congo en humans, una malaltia que pot desencadenar en un quadre hemorràgic greu i fins i tot mortal.

Estudi

No obstant això, un nou estudi de l'investigador Agustín Estrada-Peña, de la Universitat de Saragossa i de l'Institut Agroalimentari d'Aragó -actualment integrat al Ministeri de Sanitat d'Espanya-, ha confirmat la baixa prevalença o potser l'absència de virus patògens per a humans en aquest tipus de paparra a Barcelona i Tarragona.

Segons ha informat aquest dilluns la Universitat de Saragossa, en aquest primer estudi metagenòmic dels virus existents per paparres 'Hyalomma lusitanicum' a les dues províncies s'han detectat quatre virus d'artròpodes, sense importància sanitària humana o animal i l'interès de les quals per a la fisiologia de les paparres encara està per determinar.

Aquestes dades no es poden extrapolar a la resta d'Espanya, a causa de les diferents condicions ecològiques i climàtiques que governen l'epidemiologia d'aquests agents.

Aquest treball ofereix tranquil·litat a la creixent preocupació per l'augment poblacional d'aquesta paparra a Barcelona i altres zones de Catalunya, ja que "la prevalença de virus patògens a 'H. lusitanicum' a la regió hauria de ser considerada molt baixa o nul·la", conclou l'estudi.

La part tècnica d'aquest estudi, consistent en la seqüenciació metagenòmica i el treball bioinformàtic, va ser executada en col·laboració amb Nano1Health SL, una empresa derivada de la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre que l'estudi de camp el va realitzar Carlos Pradera, de la companyia Anticimex.