Catalunya batrà aquest any el seu rècord de contagis de sarna,malaltia contagiosa de la pell causada pel paràsit ‘Sarcoptes scabiei var’ i el símptoma més característic de la qual és una intensa picor. Aquesta infecció està afectant, sobretot, joves i avis de residències. Aquest estiu, un brot en un geriàtric de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) va afectar fins a 53 persones grans.

Salut ja ha detectat aquest 2023 un 8% més de brots que durant tot l’any passat

La sarna, que es transmet pel contacte a través de la pell, està en augment a tot Europa des de després del confinament, quan la gent va començar a recuperar el contacte social. Però el seu avenç continua imparable: si l’any passat la Conselleria de Salut va declarar 216 brots a Catalunya amb 1.237 persones afectades, des de començament d’any el departament ja n’ha declarat 234 (un 8% més), que han afectat 1.012 persones. Experts i autoritats sanitàries esperen acabar l’any superant els registres de l’anterior, quan, al seu torn, es van superar els del 2021.

Entrada per la primària

«Veiem moltíssima sarna. Nosaltres tractem la majoria de casos, no els dermatòlegs», assenyala Alba Martínez, metge de família del CAP Passeig Sant Joan de Barcelona i coordinadora del grup de Dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). El símptoma principal de la sarna és molta picor per tot el cos, sobretot de coll cap avall. Però, a més, poden sortir petites lesions a la pell –«granets»– en dits i genitals. Segons Salut, les institucions no sanitàries són els àmbits on es produeixen els contagis amb més freqüència (el 43% de tots els brots que s’han produït aquest any). De fet, els geriàtrics són els llocs on més brots es notifiquen, seguits de l’àmbit familiar.

Els metges relacionen l’augment de casos a la resistència a la permetrina i als antibiòtics, i a no seguir les mesures higièniques

Tot i que la major part de casos de sarna s’aborden amb èxit des de l’atenció primària (un metge de capçalera està capacitat per diagnosticar i tractar aquesta malaltia), n’hi ha d’altres (els més greus) que arriben als hospitals i que són tractats per especialistes en dermatologia. «Ens trobem que molts pacients s’han fet resistents als tractaments [com, per exemple, antibiòtics]», assenyala Anna López, dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). «La sarna, sobretot, s’està donant en gent jove, tot i que els convivents també es contagien. Ja no és una malaltia associada a la falta d’higiene o pobresa, és de gent jove i de tots els estrats socials», afegeix López, que precisa que, perquè es produeixi un contagi, hi ha d’haver contacte físic estret, com per exemple dormir amb la persona infectada.

«La sarna ha augmentat a Espanya a l’època post-covid a l’incrementar-se el contacte entre les persones. Es transmet pell amb pell. Hi ha una epidèmia, sobretot en gent jove, en els últims anys», assegura aquesta dermatòloga. La sanitat privada també està veient molts casos de sarna, especialment aquells resistents al tractament tòpic inicial i que requereixen «fàrmacs orals» o fins i tot pautes més llargues.

Resistència a antibiòtics

La vicepresidenta de la Societat Catalana de Dermatologia (que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya), Carla Ferrandiz, entén que si l’epidèmia de sarna existeix des de fa «tres o quatre anys» és, «probablement», perquè el «bitxo» s’està fent resistent al tractament clàssic: la permetrina. Ara, segons Ferrandiz, la sarna també requereix la utilització d’altres fàrmacs, com la ivermectina. «És un motiu de consulta molt freqüent. Abans de la pandèmia, veies una sarna cada dos mesos al CAP. Ara, veus quadros de sarna cada setmana. És a tot arreu, entre altres coses perquè no deixem de viatjar», diu aquesta dermatòloga que, a més, és cap de Secció de Dermato-Oncologia al Servei de Dermatologia del Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). Segons el cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital HM Nou Delfos, Alejandro Fernández, també la sanitat privada està tractant molta més sarna que abans. «No estem davant una epidèmia descontrolada, però el tractament tòpic amb permetrina està deixant de ser efectiu. Per això el pacient està més temps amb sarna i contagia més persones».

Però, sobretot, la sarna requereix una sèrie de mesures higièniques que no són fàcils de realitzar: tractar tots els convivents i rentar tota la roba de cada persona (inclosos els llençols o fundes de sofa) a altes temperatures (60 graus). El que no es pot rentar a altes temperatures ha de guardar-se en una bossa de plàstic i mantenir-se aïllat durant dies. «La sarna està augmentant també perquè no s’executen les mesures higièniques de manera adequada», afirma aquesta dermatòloga. Una altra de les dificultats a l’hora de trencar les cadenes de transmissió és que molts casos són asimptomàtics.

Medicaments cars

La doctora Martínez, des de l’atenció primària, precisa a més que hi ha famílies que no poden pagar-se el tractament. Una caixa de pastilles o un tub de crema per a cada persona costa 17 euros. «Si a això hi sumes el que val la factura de la llum per les rentadores, hi ha persones que no s’ho poden permetre», explica. Per això hi ha casos de sarna que es posen en coneixement, a més de Salut, dels serveis socials. Un cas aïllat de sarna no requereix la notificació a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), però sí la sospita d’un brot epidèmic. Els brots de sarna (que es produeixen quan hi ha dos o més casos relacionats en el temps i l’espai) són de declaració obligatòria a la XVEC.

El retard de diagnòstic es dona en persones que tenen un menor accés al sistema. «Això, unit a la resistència dels antibiòtics, fa que la sarna s’estengui pel territori. És una malaltia de comunitat, no individual», precisa Martínez, que emplaça les persones que tinguin alguna sospita a acudir al seu centre d’atenció primària i consultar.