Els turistes paguen més de 300 euros al dia per habitacions il·legals a Barcelona

Si un viatger busca una habitació per diesper a turistes en un pis particular de Barcelona des d’alguna plataforma de reserves, ha de tenir clar que no en trobarà ni una de sola que sigui legal. Gairebé dos anys després de la regulació d’aquesta activitat, ni un sol pis turístic ha deixat aquesta condició per passar al lloguer per habitacions, que era la condició que va imposar l’ajuntament per poder exercir d’amfitrió turístic en vivendes de la ciutat. Durant aquest període, el consistori ha dictat 592 ordres de cessament per a tots els que continuaven exercint aquest negoci inicialment domèstic. I la paraula «inicialment» ve a tomb perquè actualment encara es poden trobar desenes d’anuncis il·legals, alguns per part de ciutadans que per necessitat s’atreveixen a mantenir l’activitat mentre no siguin multats, però molts altres en mans clarament professionals i amb tarifes disparades de fins a més de 300 euros la nit per una petita habitació amb dues lliteres.

L’ajuntament va optar per prohibir de facto aquesta pràctica quan va modificar el pla especial urbanístic d’allotjament turístic a principis del 2021. La Generalitat havia reconegut per primera vegada aquesta figura d’allotjament, que feia anys que es trobava en situació d’alegalitat. Es tracta d’habitacions que es lloguen per dies (menys d’un mes, perquè si no passa a ser lloguer temporal, sí autoritzat) a viatgers. Llavors n’hi havia més de 7.000 a Barcelona, segons mostraven les plataformes de reserves.

Després de molt debat, el govern de Colau les va rebutjar pel temor que obrissin la porta no a l’anomenada economia col·laborativa que pregonava Airbnb, sinó a la picaresca dels que muntarien pensions encobertes. Va adduir també que el seu control seria molt més complex que el dels apartaments turístics. Per contra, el col·lectiu ViA (Veïns i Anfitrions) va lluitar fins al final, sense èxit, per obtenir llicències, com en altres ciutats, sota l’argument que era la manera de poder arribar a final de mes o assumir en solitari hipoteques o lloguers alts. No va ser possible.

Activitat frenada, però amb trampes

Des d’agost del 2021, l’oferta d’anuncis ja il·legals s’ha anat extingint. L’advocat dels afectats de ViA, Dylan Tarín, assenyala que inicialment alguns amfitrions amb anys d’historial van continuar l’activitat (davant els dubtes que van obrir algunes sentències judicials) per necessitat econòmica o perquè no coneixien els canvis normatius, però l’ajuntament ha anat dictant els cessaments de l’activitat a mesura que els anava descobrint, fins a sumar-ne 592, expliquen a EL PERIÓDICO fonts de l’àrea d’Urbanisme.

Per a molts ha significat un cop a la seva economia, però el risc de sancions els ha dissuadit. El lletrat és conscient que en paral·lel aquesta activitat s’exerceix per altres vies mitjançant pràctiques «mafioses». Es tracta de xarxes d’explotadors de pisos sense llicència de cap mena (i que no tenen res a veure amb el format domèstic), però anuncien habitacions per dies a la suposada llar d’un amfitrió resident, com exigeix la llei catalana. Han aprofitat que Airbnb permet els anuncis sense número de llicència, després de sentències favorables a Europa, i en aquest apartat posen «exempt».

Així, n’hi ha prou amb entrar a la plataforma per descobrir la varietat d’opcions. Les de sempre es caracteritzen per preus més modestos i les lloguen particulars, nits entre 50 i 100 euros per habitació i fins i tot disposen d’anys d’acreditació de l’activitat a casa seva. Però molts altres estan a nom de teòrics amfitrions estrangers que anuncien més d’una habitació a preus que van dels 250 als 350 euros per nit (inclosa la neteja i la comissió de la plataforma), amb puntes de tarifes més altes segons la demanda i la ubicació. Fins i tot a mil euros la nit.

Si s’entra a les valoracions, es pot veure que els hostes al·ludeixen a noms que no són el de l’hipotètic amfitrió, sinó el seu «assistent», i que es repeteix en diversos anuncis. Els clients, que de vegades es queixen del tràfec d’altres persones allotjades a la resta d’habitacions, deixen clar a les seves opinions que moltes vegades no hi ha un propietari resident, sinó que es tracta d’una mera explotació professionalitzada. Però no saben que es tracta de fórmules il·legals a Barcelona.

En alguns casos expliquen també que el lavabo, al ser compartit, no estava en condicions i no semblava que ningú en fos responsable. La falta de control d’aquests allotjaments permet els abusos. I els operadors solen rellogar, de manera que aprofiten al màxim els pisos i després eludeixen potencials multes.

Expedients a possibles reincidents

L’ajuntament recorda que el lloguer per dies està prohibit a menys que un pis turístic es reconverteixi en residència habitual i el titular llogui habitacions, de manera que s’hagi recuperat l’ús de vivenda. Com es podia preveure, ningú amb una lucrativa llicència de vivenda d’ús turístic ha fet aquest pas. De manera que qualsevol que s’anunciï (i no sigui un hotel) està oferint un allotjament il·legal a la ciutat.

Fonts municipals indiquen que, al tractar-se d’una figura recent que no tothom coneix, en lloc de sancionar directament opten per dictar les ordres de cessament. Si aquesta ordre no es compleix o es detecta un multiinfractor, es procediria a l’obertura d’expedients sancionadors.