Anna N. Schlegel, sobre l'exigència a les grans multinacionals: "Si se senten explotats, que canviïn de feina"

L'alta executiva gironina vol potenciar les dones al MWC però avisa que ascendir al sector tecnològic "és una marató molt bèstia"

Anna Schlegel, vicepresidenta global de Procore Technologies, al Mobile World Congress.

Anna Schlegel, vicepresidenta global de Procore Technologies, al Mobile World Congress. / ALBERT SEGURA/ACN

ACN

La vicepresidenta de la multinacional nord-americana Procore i futura consellera del consell d'administració de Fira de Barcelona, la gironina Anna N. Schlegel, defensa en una entrevista a l'ACN que ascendir en grans multinacionals com les tecnològiques és "una marató molt bèstia" que "no és per a tothom". L'alta executiva relativitza les crítiques a les llargues jornades de feina que cal fer per arribar als alts càrrecs. "Si se senten explotats, que vagin a una altra empresa o canviïn de feina. A la gent no l'obliguen a treballar", diu, defensant que és una "opció personal" optar a liderar una multinacional. Schlegel també advoca per pagar millor: "El que veig aquí és molta fira i molt MWC, però sous de 800-1.000 euros".

Schlegel, que va ser reconeguda com la dona més influent del món en tecnologia el 2020, ha participat aquesta setmana per primera vegada al Mobile World Congress (MWC), on ha lamentat l'encara reduïda presència de dones.

"Jo vaig començar fa 31 anys, i érem molt poquetes, i encara ho som. Hi ha més noies, però el pujar amunt és molt difícil, un marató molt bèstia", destaca.

Schlegel creu que cal "cuidar molt de les noies, fer-los de mentor" i dissenyar "fulls de ruta" perquè es quedin a les empreses, on normalment entren però no acaben d'escalar rangs de responsabilitat.

"No sé si la gent entén què costa portar una empresa d'aquestes, per a homes i dones. I per les dones, que tenim la regla i fills, és més difícil, encara", diu.

L'alta executiva assenyala també que els homes s'agrupen entre ells, "se'n van a jugar a golf", mentre que elles prefereixen no treballar en aquests ambients més socials.

Una opció personal

De totes maneres, Anna N. Schlegel creu que a les grans 'high-tech' l'ambient és "molt agressiu" i un mateix ha de preguntar-se si en vol formar part. Ella, que es considera una entusiasta de la seva feina, admet que "no és per a tothom".

"La realitat és que a les 'big four', i als top 50, 100 i 500, la gent penca moltíssim. És una opció personal. Hi ha molta i molta gent disposada a treballar d'aquesta manera, perquè els agrada", explica.

Schlegel nega que hagi hagut de sacrificar la seva vida personal per tenir èxit en la indústria tecnològica. "M'encanta innovar", diu, comparant la carrera professional amb la d'un atleta de maratons. "Si no vols córrer maratons, tu mateix", remarca.

"Si vols treballar 60 hores a la setmana, treballa 60 hores a la setmana", destaca l'alta executiva. "El que no pot ser és la gent que diu 'vull estar dalt i fer dos mesos de vacances, o un mes, anar a esquiar, anar a la platja, passar-ho bé, sortir amb els amics.... això és incompatible amb portar empreses d'aquestes. Per això som un 1-2% de dones", puntualitza.

El món empresarial català

Preguntada per la situació a Catalunya, la vicepresidenta de Procore diu que hi ha grans empreses –com Grífols, Fluidra o Hipra- però que "la gent es queixa moltíssim" i "es viu molt bé". Segons ella, cada professional ha de pensar si vol "comprometre o no" l'opció de tenir molt temps lliure per ascendir. "Si ho vols fer, ho fas, i si no, no ho facis, i no et queixis", remarca.

Schlegel, que ara publica en català el llibre 'Veritablement Global. Teoria i pràctica per portar la vostra empresa a mercats internacionals' diu que les companyies catalanes que vulguin créixer han de participar de fires com el MWC i allunyar-se de la idea del "que s'ha fet sempre". "Aquí hi ha molta burocràcia, em sembla, als Estats Units anem molt més ràpid, les empreses no passen de pares a fills", destaca.

"Aquí a Catalunya, quantes associacions hi ha per ajudar els empresaris? Moltíssimes, però jo no sé si tothom va a mirar com els poden ajudar", diu. D'altra banda, i pel que fa als responsables dels equips, diu que han de vetllar pel benestar dels seus treballadors.

"Com a cap és la meva responsabilitat que la gent estigui el millor possible, si estan estressats, que facin vacances", explica. Però avisa que l'exigència en empreses nord-americanes és molt diferent a la d'aquí: "A Silicon Valley no veus ningú fent el cafè durant el dia".

Anna N. Schlegel assegura també que amb la pandèmia de coronavirus s'ha "anat enrere" en la presència de dones a alts càrrecs. De fet, creu que a Silicon Valley moltes de les que ella considerava "heroïnes" s'estan retirant. "Qui ve al darrere? No és una cosa que puguem deixar a l'atzar, s'ha de pensar molt bé com es fa", indica.

L'alta executiva creu que calen plans per aconseguir que hi hagi més dones a l'alta direcció, perquè porta temps canviar les tendències actuals. "Sempre demano a les dones que estan en empreses que portin altres dones a dins. Han d'estar molt ben preparades i disposades a quedar-se i empènyer fort, perquè és igual si ets home o dona, però has d'empènyer fort", diu.

Així mateix, considera que cal cuidar dels equips, i procurar que tinguin temps per a ells. "Moltes vegades, a les noies joves, que s'estressen moltíssim, els dic: 'és aquí on vols estar?'", explica. I afegeix: "Em diuen 'és que vull ser com tu'. Doncs passaràs cinc cops per la universitat, i treballaràs moltíssim, i potser aniràs a esquiar un cop l'any, i no cada cap de setmana".