Per a Santi Vila, conseller d’Empresa del Govern que va impulsar l’1-O, el record del referèndum és «agredolç». Per una banda, aplaudeix que la mobilització cívica «va ser una gran gesta, una afirmació rotunda d’identitat nacional». Però per l’altra, lamenta que la convocatòria va suposar «haver exposat molts ciutadans a una violència totalment despropocionada per part de l’Estat». Vila, que durant els dies posteriors al referèndum va intentar mantenir les vies de diàleg amb el govern espanyol, va dimitir el dia abans que Carles Puigdemont proclamés la declaració unilateral d’independència. Des de llavors ha estat molt autocrític amb la gestió d’aquell govern, i admet que es «penedeix» de tot el que van organitzar: «Vam avalar una cosa que semblava que seria una exhibició cívica, però va acabar essent un gran despropòsit», lamenta.

Tot i això, Vila es nega a fer servir la paraula «engany» quan parla de la gestió d’aquell govern. «El que volíem era tensar la corda per forçar el president Rajoy a sortir del seu immobilisme, i per fer-ho havíem d’intentar exhibir la màxima unitat civil, social i nacional», assenyala. Així doncs, defensa que per als consellers del moment, per molt independentistes que fossin, «allò era senzillament un pols molt ambiciós amb l’Estat». «L’única persona del Govern que creia que anàvem a fer la independència era Clara Ponsatí», indica.

Segons explica, després de l’1-O les vies de diàleg amb el govern d’Espanya «van estar obertes permanentment», i fins l’últim moment va confiar que tot s’acabaria resolent. Però Puigdemont va optar per proclamar la DUI en lloc de convocar eleccions, i llavors ell va dimitir. «Jo era plenament conscient que, en uns moments tan sentimentals, aquella decisió no seria entesa per molta gent», assenyala. A hores d’ara, fins i tot creu que hauria hagut de plegar abans: «Fins a l’1-O n’estic orgullós, però a partir de llavors és evident que hauria d’haver dimitit, perquè tot el que es va fer, des del meu punt de vista, no va ser encertat». Tot i això, admet que el temps ha posat les coses al seu lloc , i la gent ha anat agafant una altra perspectiva. «Hi ha hagut molta gent que s’ha sentit decebuda, perquè és evident que el Govern va abusar d’alguns sentiments i emocions», creu.

Cinc anys després, opina que s’ha d’aprendre dels encerts i errors. Com a encert, destaca la capacitat d’haver mobilitzat tot l’espai sobiranista, però creu que s’hauria d’aprendre «que no es pot tirar pel dret». «Aquesta va ser la lliçó principal: qui tingui pressa i vulgui tirar pel dret, s’estavellarà, ja que en una democràcia reconeguda per tothom com és l’espanyola només es pot plantejar una ecissió com aquesta si es respecta escrupolosament la llei», assenyala.

Des del seu punt de vista, el millor que pot fer ara l’independentisme «és demostrar que governa bé». Només així, diu, s’aconseguirà eixamplar la base i, quan hi hagi una majoria molt àmplia, es podrà aconseguir un referèndum ajustat a dret. Mentrestant, creu que la mala relació entre ERC i Junts «no l’entén ningú», i defensa que «s’haurien de tenir més respecte, perquè es pressuposa que tots dos s’estimen Catalunya».