La Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva ha lamentat aquest dimarts "l'apatia" de la Conselleria d'Educació de la Generalitat en el desplegament del decret d'escola inclusiva, aprovat el 2017.
En una roda de premsa, les portaveus de la plataforma --que agrupa una vintena d'entitats, famílies i professionals educatius-- han assegurat sentir "decepció, impotència i ràbia".
Una de les portaveus, Susi Cordón, ha constatat que les queixes de famílies es multipliquen i que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray "deixa de parlar d'inclusió", mentre que la Conselleria no ha reaccionat --en la seva opinió-- a l'últim informe del Síndic de Greuges sobre el desplegament del decret.
En aquest sentit, han reclamat una resposta del conseller, la implantació d'un "pla de xoc urgent" i la convocatòria d'una taula d'entitats per fer seguiment del decret amb caràcter executiu.
"Si no obtenim la resposta esperada, des de la Plataforma impulsarem aquelles accions que considerem necessàries per fer efectiu el dret a l'escola inclusiva i que es desplegui el decret", ha manifestat la portaveu Mari Luz Rey.
Aquestes mesures podrien incloure accions legals, ja que les entitats s'estan assessorant per estudiar aquesta via d'implementació del decret: "No podem esperar més".
També algun tipus d'acció reivindicativa més contundent, ja que han constatat una "base social cada vegada més àmplia" atès que el nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials està augmentant.
Llista de peticions "urgents"
Les entitats han elaborat una llista de peticions: regular normativament els centres d'educació especial (que segons el decret han de passar a ser centres proveïdors de recursos i serveis per als centres ordinaris) i establir un sistema d'indicadors estadístics "fiable" i un mapa de recursos de l'escola inclusiva.
A més, han exigit implantar progressivament la figura de la infermera escolar, millorar l'accessibilitat dels centres i la formació de docents i famílies.
Finalment, proposen elaborar un estudi sobre la cultura inclusiva a les escoles i instituts i elaborar una campanya de divulgació, intensificar les accions en l'etapa postobligatòria i promoure l'atorgament del títol d'ESO adaptat.
Algunes d'aquestes mesures, han destacat, no tenen cap cost, i d'altres es poden gestionar a través de "recursos universals", és a dir, no destinats específicament a l'acompanyament d'alumnes amb necessitats reconegudes, segons ha detallat la portaveu Isabel Macarulla.
