CARNAVAL 2024

Abdón Jordà homenatja la generació dels avis del Carnaval de Roses amb un cartell lluminós i festiu

El dissenyador gràfic ha rescatat la memòria de la seva àvia, la Siseta, tota una institució en els carnavals rosincs de fa tres i quatre dècades

Abdón Jordà i la regidora Sílvia Ripoll amb el cartell Carnaval Roses 2024.

Abdón Jordà i la regidora Sílvia Ripoll amb el cartell Carnaval Roses 2024. / AJUNTAMENT DE ROSES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Per al dissenyador gràfic Abdón Jordà, el Carnaval no és una festa qualsevol. Com a bon rosinc que és, hi manté un vincle molt estret. Va néixer en una família extremadament carnavalesca. La seva àvia era Narcisa Cusí Cervera, més coneguda com a Siseta, tota una institució d’aquesta festa. És a ella i «a totes aquelles persones que l’han fet gran», a les quals Jordà ha volgut dedicar el cartell d’aquest any. El presideix el retrat d’una Siseta madura, elegant, festiva i exultant, símbol d’una celebració que ella, com les persones que l’acompanyaren de la seva generació, sempre van viure amb intensitat i així ho van transmetre als de casa.

Si tanca els ulls, Abdón Jordà és capaç de transportar-se ràpidament a aquells temps d’infantesa quan passava llargues hores veient una corrua de dones cosint, a casa l’àvia, aquelles delicades teles que serien, més tard, disfresses lluminoses; vivint en pròpia pell les passades amb la colla de la Siseta o degustant, prèviament, els brunyols, que no pas la garnatxa, que oferien l’avi i els pares al celler que tenien a la plaça Catalunya. Va arribar el dia, admet, que aquest cicle es va acabar i Jordà va deixar la colla de l’àvia per passar a la dels amics de tota la vida, Demà Beurem. «Ara fa just trenta anys que ens disfressem junts», comenta.

«El cartell és un homenatge a tota aquesta gent que ha dut la festa on està ara»

La Siseta va morir fa dos anys a punt d’assolir les nou dècades d’existència. Tot i això, ja en feia uns quants que no es disfressava en el seu estimat Carnaval rosinc «perquè les passades li suposaven molt d’esforç», explica el seu net. «La meva àvia tenia un estil de disfressa molt vistosa, eren una colla tota de dones, amb nens petits i sempre ballaven, no duien carrossa, però seguien el ritme de la música de la passada», rememora. A banda d’aquestes colles «de lluïment», al Carnaval de Roses també hi havia altres personatges que optaven més, diu el dissenyador gràfic, «per la disbauxa o per la crítica política». «Jo, tot això, és el que he viscut al Carnaval i el cartell és un homenatge a tota aquesta gent que ha dut la festa on està ara».

Aquest vessant creatiu de Jordà també el tenia la seva àvia, ella expressant-lo en el disseny de moda. «A la Siseta, sempre li havia agradat molt dibuixar», recorda ell tot destacant el seu vessant imaginatiu que bolcava en les disfresses. La felicitat que ella sentia, com totes les altres dones de la colla, l’ha inspirat a crear un cartell «alegre, festiu, de colors vius amb un fons fosc en el qual ressalten elements com la badia amb les palmeres i el confeti», tot seguint «un ordre jeràrquic» amb les informacions claus de la celebració.

Abdón Jordà reconeix que el Carnaval actual és força diferent del de la seva àvia o del que ell vivia sent un infant, però en destaca, optimista, l’entrada, des de fa uns anys, de colles amb gent molt jove al capdavant, algunes amb molts integrants. Entre els canvis viscuts, ell veu com «un gran encert» el sorteig per la plaça de sortida. Potser, confessa a mitja veu, és perquè també ell s’està fent gran.