«En Carnestoltes és la figura que ens diu: som aquí per riure’ns de la vida»

José Àngel Piñeiro té trenta-quatre anys, va néixer a Roses i treballa a Cervera portant la gerència d’un hotel-restaurant. Com a bon rosinc, la passió pel Carnaval li corre per les venes i enguany s’enfunda el vestit d’en Carnestoltes, tot un símbol amb el qual se sent molt identificat. Els dies que duri el Carnaval, en tots els actes que se'l requereixi, José Ángel Piñeiro representarà la figura d'en Carnestoltes. Membre destacat de la veterana colla Scargottins, sent la festa com un moment de retrobament, també d'alliberament dels neguits del dia a dia. El Carnaval és, diu, pura energia.

Quan va començar a disfressar-se, a viure el Carnaval?

La meva mare cosia i ja ens feia disfresses per Carnaval. Sortia amb els pares als inicis amb colles d’amics. Érem una gran família. Més tard, la meva tia Pilar, la germana del meu pare amb qui em porto pocs anys, em va apuntar a la primera colla i em va enganxar més a la festa, que he viscut sempre des de dins.

Ha estat fidel a una mateixa colla?

Sí, amb Scargottins sempre, perquè és on vaig començar, on em sento amb família i on tinc els meus amics. He anat portant gent, amics que s’han anat quedant i hem fet la família més gran. I ara tenim fills i venim amb els nens. Tot ha anat canviant i hem anat evolucionant. Al principi érem nosaltres els peques i ara som nosaltres els que els tenim, els que vigilem als menors de 16 anys que es portin bé, ara som els responsables. És diferent.

Quan se celebra el Carnaval 2023 a Roses?

És de les colles veteranes.

No anem pel mal camí. Fa anys que estem donant guerra i hem estat Reis del Carnaval i Reis infantils. L’any que em tocava ser Rei va coincidir que jo estava fora i ho va fer el meu millor amic. Vaig dir-ho jo, que ell era qui millor representava la joventut, els que venien darrere, la força, l’energia, les ganes de fer.

Doncs ara l’han escollit per encarnar en Carnestoltes. Què representa aquesta figura?

Per a mi, en Carnestoltes identifica aquestes ganes de la gent del poble de donar energia, ser lliures, passar-s’ho bé, treure’s els neguits que produeix la vida quotidiana. És un moment de felicitat que ens generem i en Carnestoltes és la figura que diu som aquí per disfrutar, riure’ns de la vida i tornar-li el somriure. El Carnaval són quatre dies durant els quals trobes molta gent que no veus la resta de l’any, tot el poble disfressat. D’alguna manera, les persones es vinculen i se senten amb un bon feeling, quatre dies que mereixen molt la pena.

Sap quins són els seus deures com a Carnestoltes?

Sé que haig de fer un parlament. Jo no sé si la gent es prepara molt aquest discurs, però jo penso que les coses de cor són més naturals. Expressaré el que senti en aquell moment i, sobretot, tot l’esforç que hi ha a darrere. Jo veig el Carnaval des de dins i més aquest any, després que es cremessin totes les carrosses, tot l’esforç que ha fet tothom. Potser, altres persones no ho farien. Nosaltres ho fem perquè es creen bons moments de vida que, al final, són els que ens endurem.

A banda d’en Carnestoltes, hi ha altres personatges vinculats al Carnaval. Algun d’ells se li ha quedat gravat a la memòria?

Sempre hi ha hagut personatges de la vila, però no han estat forçosament el Rei Carnestoltes. Hi ha hagut persones que eren figures de la festa, eren molt autèntics. Jo soc aquest any en Carnestoltes, però els veritables Reis són la gent que estan a les carrosses treballant. Ells són els que s’ho mereixen. S’entén que s’ha de trobar una figura i ha de ser algú que el representi, que senti el Carnaval.

Hi ha persones que quan es posen la disfressa representen el personatge. És el seu cas?

Es transformen i jo soc una mica així. A voltes hi ha gent que es pensa que estic una mica boig, però jo bec aigua. Jo m’ho passo bé, comparteixo, ballo. Suposo que tothom ho fa a la seva manera, allibera els sentiments. Això és molt bonic i és el que més m’agrada.

Ha preparat alguna disfressa especial per aquests dies?

La meva idea és agafar un vestit retro de la colla. Aniré disfressat diferent, tant el dijous de Carnaval com el dia de la presentació. He optat per aquesta disfressa, perquè em fa sentir identificat amb els anys que porto a la colla i és una disfressa que només tenim jo i el cap de colla. És una disfressa que té molts anys, diria que del segon o tercer any que ens el vam posar. És una disfressa que representa molt la festa, súper Carnaval, amb molts colors, purpurina, extravertit. És diferent, no aniré com els meus companys.

El Carnaval no només és una disfressa, es viu per fora i per dins, no?

És clar. Recordo un any que el dijous de Carnaval anava amb els amics de festa i no havia preparat cap disfressa. Vaig anar a casa i la meva mare em va preguntar de què anaven els companys. De militars, li vaig dir. I ella, en deu minuts, em va tenir enllestit un vestit de flamenca. I anava jo en braços dels meus companys vestida de flamenca. Va ser un dels millors dijous de Carnaval que recordo. El més improvisat i senzill. La disfressa és important, però també cadascú com se senti amb ella. Hi ha gent que té tabús i no sent còmoda amb certes coses. Per mi, el Carnaval és per posar-te en coses no còmodes, situacions de riure’s d’un mateix per poder-te riure de la vida.

Com celebra aquesta festa?

Són uns dies que m’ho passo molt bé. Estic tot l’any treballant, no tinc temps mai de sortir i aquests quatre dies em relaxo, disfruto, ballo molt i m’ho passo molt bé. No em cal res per ballar, ho tinc de forma automàtica.

I aquest any...

No he pogut anar massa a fer carrossa, perquè treballo fora i sembla que em falti alguna cosa. Segurament quan torni a ser allà, em sentiré com sempre. Es troba a faltar ser-hi dins.

Hi ha alguna cosa viscuda durant el Carnaval que li agradaria recuperar?

Jo, al contrari, hi ha força coses que s’han implantat que les trobo millor de com les fèiem abans. Per exemple, l’any passat quan van posar el tema de les polseres per accedir a la zona del Port. Això permet que la gent estigui en un ambient controlat i que tothom pugui gaudir del que és la festa. Per una banda, talla una mica la relació social amb la gent que ve a disfrutar del Carnaval de portes enfora, però els que estan de portes endins, la gent de les carrosses, està molt més segura, tant en tema alcohol, drogues o violència. L’any passat va quedar constatat. També que no es pugui beure a les passades ho trobo molt bé. Abans la gent no es controlava, no es mesurava. També és positiu el tema de les barraques per ajudar a les colles. Hem evolucionat cap a un Carnaval amb més qualitat. Potser trobo a faltar les coreografies, els balls, incentivar el treball de colles, tot i que entenc que és molta feina.