La iniciativa, impulsada per l’assessoria Belong to Sea i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), convertirà Barcelona en la primera ciutat marítima del Mediterrani amb un programa específicament dissenyat per salvar les gorgònies. Per fer-ho, d’una banda es realitzarà l’estudi més exhaustiu fins a la data per analitzar les espècies que es troben a les aigües de Barcelona (sobretot en zones d’espigons) i, d’altra banda, es posarà en marxa un pla per reforestar aquests boscos de coralls.
«Estem davant el primer programa de tot el Mediterrani enfocat en les gorgònies. El posem en marxa a les aigües de Barcelona, però algun dia pot ser que hàgim d’utilitzar-lo per «reforestar» altres punts on aquesta espècie està desapareixent», explica el biòleg Josep Maria Gili, del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’ICM-CSIC.
«Estem davant el primer programa de tot el Mediterrani enfocat en les gorgònies.
Josep Maria Gili, biòleg
En aquests moments, les gorgònies destaquen com una de les espècies més emblemàtiques i amenaçades del mar Mediterrani. En alguns punts del litoral, en tan sols una dècada les poblacions d’aquests coralls han quedat pràcticament delmades. «Encara no sabem ben bé el perquè, però Barcelona s’ha convertit en una espècie d’«oasi» per a les gorgònies taronges. Mentre que en alguns punts del Mediterrani veiem que les gorgònies estan desapareixent, aquí sembla que estan prosperant molt bé», explica Janire Salazar, investigadora de l’ICM i una de les científiques que lidera l’estudi d’aquests animals. «Estem investigant què té d’especial aquesta espècie o les aigües de Barcelona perquè això sigui possible», afegeix l’experta.
«Barcelona s’ha convertit en una espècie d’oasi per a les gorgònies taronges»
Janire Salazar
Tres passos per salvar els coralls
Salvar les gorgònies no només és salvar una espècie. Segons expliquen els científics que estan liderant aquest programa, aquests coralls són com els arbres d’un bosc. Les seves branques emparen les larves d’espècies tan emblemàtiques com les orades, els llobarros i els cavallets de mar del Mediterrani. La pèrdua d’aquests boscos marins també podria posar en risc la supervivència de molts altres animals que habiten les aigües barcelonines. Per això mateix, segons expliquen els impulsors del projecte Gorgònia Barcelona en una conversa amb EL PERIÓDICO, l’objectiu d’aquest programa és, en realitat, rehabilitar els malmesos ecosistemes marins de la ciutat.
El pla, dissenyat per un equip d’experts, es desplegarà en tres fases. En la primera, que ja s’ha posat en marxa, es realitzaran immersions mensuals cap a les zones on habiten aquestes espècies de coralls (a uns 20 metres de profunditat de la costa). Durant aquesta etapa, científics de l’Institut de Ciències del Mar i submarinistes de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques recolliran «esqueixos» sans de gorgònies taronges (Leptogorgia sarmentosa): l’espècie que, contra tot pronòstic, està sobrevivint bé a les aigües de Barcelona.
En la segona fase, els biòlegs marins de l’equip plantaran les gorgònies en aquaris experimentals i les cuidaran entre tres i cinc setmanes. Durant aquesta etapa també es preveu posar en marxa una campanya perquè empreses de la ciutat puguin visitar aquests «vivers» de coralls, alimentar les gorgònies amb les seves mans i conèixer més sobre el seu vulnerable estat a la natura. De moment ja hi ha un centenar de treballadors interessats a participar en aquesta iniciativa. «Necessitem augmentar la consciència ciutadana sobre les espècies que viuen a les nostres aigües perquè, al cap i a la fi, si no les coneixem serà més complicat entendre la necessitat de cuidar-les i de protegir el medi en el qual viuen», diuen Cristina Arenas i Maria Coll, fundadores de Belong to Sea i impulsores d’aquesta iniciativa.