Descobreixen un ‘cor calent’ de magma al Teide, possible preludi d’una erupció

Un estudi científic internacional, en què participen membres de la Universitat de Granada i de l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan), ha descobert un «cor calent» de magma sota de l’illa de Tenerife, situat a menys de 10 quilòmetres de profunditat de la boca del volcà Teide, fet que podria ser un senyal precursor d’un procés eruptiu.

La troballa és el resultat d’un treball de col·laboració científica entre investigadors del Trofimuk Institute of Petroleum Geology and Geophysics de Novossibirsk, a Rússia, l’Involcan i la Universitat de Granada. La investigació ha revelat els secrets de l’interior de l’illa de Tenerife mitjançant un nou estudi de tomografia sísmica, que ha inclòs l’anàlisi de la microsismicitat localitzada a l’interior de l’illa, informa la Universitat de Granada.

Segons explica l’Involcan, aquests resultats constitueixen una eina important per controlar i interpretar l’increment de la sismicitat a Tenerife i l’emissió de diòxid de carboni pel cràter del Teide, un procés que, de fet, l’institut ve detectant des de finals del 2016.

Aquesta activitat podria estar relacionada amb el lent ascens d’un diapir, una ‘bombolla de magma’, a profunditats superiors a 10 km per sota del Teide. Per tant, aquests nous coneixements seran de gran utilitat per detectar senyals precursors d’un possible procés eruptiu a Tenerife i anticipar-se així amb més rapidesa.

Segons els investigadors, la tomografia evidencia clarament que, a l’escorça per sota de la caldera de Las Cañadas, és possible la presència de petits reservoris magmàtics a profunditats inferiors als cinc quilòmetres.

Erupcions molt explosives

Aquests reservoris permeten que el magma es refredi, i canvia així la seva composició química cap a la fonolita, un tipus de magma que és potencialment explosiu. Aquests reservoris magmàtics poden ser la font d’erupcions molt explosives com la que va passar al volcà de la muntanya Blanca fa al voltant de 2.000 anys i que va ser de tipus subplinià, expliquen els científics.

L’estudi també explica per què les erupcions a Tenerife que es produeixen fora de la caldera de Las Cañadas tenen un caràcter més efusiu.

Els resultats d’aquest estudi han sigut recentment publicats en el Journal of Geophysical Research, una de les revistes científiques internacionals més rellevants en el camp de la geofísica que edita la Societat Geofísica Americana.

Aquest estudi ha sigut possible arran de la posada en marxa el 2016 de la Xarxa Sísmica Canària que gestiona l’Institut Vulcanològic de les Canàries i que en l’actualitat compta amb 19 estacions sísmiques de banda ampla que han permès baixar la capacitat de detecció i localització de milers de microterratrèmols a Tenerife.

Les dades, conjuntament amb les registrades prèviament per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), han permès utilitzar la tomografia sísmica per investigar l’interior de l’illa fins a una profunditat de 20 quilòmetres, i determinar la velocitat de les ones sísmiques S, que són les més sensibles a la presència de fluids hidrotermals i magma. 

Estudi de referència: https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2022JB025798

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es