Mars

Una xarxa de 18 aquaris recuperarà a Catalunya coralls ‘pescats’ accidentalment

L’Institut de Ciències del Mar i els pescadors col·laboren en un programa per restaurar i retornar al mar aquests importants organismes

Cataluña tendrá una red de 18 acuarios para recuperar corales y gorgonias pescadas accidentalmente

Cataluña tendrá una red de 18 acuarios para recuperar corales y gorgonias pescadas accidentalmente / Universitat de Barcelona

Ana I. Montañez

Recuperar les espècies de <strong>corals</strong>, esponges i altres organismes marins que són capturats accidentalment pels pesquers és l’objectiu de 18 aquaris que s’instal·laran a Catalunya, com a pas previ per retornar al mar aquestes espècies. Es tracta d’una iniciativa científica que compta amb el suport de les confraries de pescadors.

L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha instal·lat a Vilanova i la Geltrú de Barcelona un aquari dedicat a la recuperació d’espècies capturades per accident durant les tasques de pesca.

Es tracta del primer dels 18 que s’instal·laran de manera progressiva en diferents confraries de pescadors a la costa catalana, on es tractaran espècies com les gorgònies, els corals, les esponges i altres organismes del fons marí profund. A finals d’any s’espera que vuit confraries més comptin també amb aquests aquaris instal·lats.

L’objectiu és que els pescadors rebin una formació específica sobre el manteniment dels exemplars, així com els passos que han de seguir a bord per facilitar la conservació d’aquestes espècies, que es recuperaran més tard als aquaris instal·lats a la confraria. Posteriorment, seran retornades al mar.

Entre els organismes que solen capturar-se accidentalment durant la tasca dels pesquers figuren els coralls i les gorgònies. Es tracta d’espècies que juguen un paper fonamental en la restauració marina, ja que actuen com a «arquitectes marins», construint infraestructures que funcionen com a refugi i aliment per a altres organismes marins.

En el cas de les gorgònies, el problema és encara més greu, ja que són espècies que s’enreden molt fàcilment a les xarxes de la pesca de fons, amb unes conseqüències que afecten directament la supervivència de les poblacions, perquè tenen una taxa molt lenta de creixement. D’altra banda, es pot recordar que l’escull de corall profund és un hàbitat d’interès comunitari i, per tant, aquesta protegit per la Directiva Hàbitat de la Unió Europea.

Restaurar 30.000 hectàrees de fons marí

Restaurar 30.000 hectàrees de fons maríA l’aquari de Vilanova i la Geltrú ja s’han recuperat i alliberat corals i gorgònies mitjançant el denominat mètode bàdminton, un procediment amb què aquests exemplars rescatats de les xarxes «s’adhereixen a un substrat rocós que els manté erectes i es llancen al mar directament des de les embarcacions» uns dies després, segons expliquen des de Life Ecorest, el projecte en el qual s’emmarca aquesta iniciativa i que persegueix restaurar unes 30.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds entre Barcelona i Girona.

Amb la recuperació dels exemplars capturats, les comunitats marines acceleren la seva capacitat de «restauració natural», indiquen des de Life Ecorest, un efecte més que necessari tenint en compte l’estat de conservació «deficient» en el qual es troben aquests entorns després de «dècades d’impacte de l’activitat humana».

Tant és així que els investigadors del projecte han alertat que a la zona d’actuació, entre la costa de Barcelona i Girona, s’estima que més del 90% del fons marí entre 50 i 800 metres de profunditat mostra signes de degradació. Una zona que, a més, està considerada com a «punt de gran importància ecològica a causa de l’alta concentració d’espècies en perill, amenaçades o vulnerables».

Life Ecorest

Life EcorestLife Ecorest compta amb accions programades fins al 2026 i està inclòs en el Programa LIFE de la Unió Europea. Estan adherits a aquesta iniciativa la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Universitat de Barcelona i WWF Espanya.

De fet, l’element innovador del projecte és precisament la unitat d’acció entre la comunitat científica i el sector pesquer, junt amb la resta d’administracions adherides.

«Gràcies a aquests ecosistemes, existeix la riquesa que hem pogut disfrutar fins ara, i per tant, hem de ser molt curosos i tractar que no existeixin aquestes captures accidentals, i la devolució al mar en cas que es produeixin», va explicar María Jesús Rodríguez de Sancho, la directora general de Biodiversitat, Bosques i Desertificació del Ministeri per a la Transició Ecològica durant la presentació del projecte el març del 2022. «És molt valuosa la participació activa dels pescadors, amb qui podem aconseguir l’èxit de la restauració d’aquests ecosistemes marins», afirma.

.....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es