Saps per què les gorres de llana porten pompó?

Estem a ple hivern, tot i que no ho sembli per les altes temperatures. Tenim dies que fa fred i altres que fa molta calor. Però malgrat tot, hi ha dies o moments del dia, la nit o la matinada, que fa fred i és convenient portar una gorra per protegir el nostre cap de la humitat i el fred. A més, ens pot ajudar si fa molt d'aire o si plou, així els nostres cabells no es despentinaran ni es mullaran. Avui t'explicarem per què les gorres de llana porten pompó.

Encara que sembli un simple element decoratiu, el pompó a les gorres té un curiós origen que molt poques persones coneixen. I no, no és una qüestió estètica. De fet, molts dels objectes o peces que portem en el dia a dia tenen funcions secretes o ignorades per la majoria.

En aquest article, descobrirem les teories dominants sobre l'origen del pompó que porten algunes gorres d'hivern a la part superior. Una finalitat que, segons apunta una de les hipòtesis principals, té a veure amb la seguretat de l'usuari.

El tall de cabells antiedat que realça el rostre i es recomana entre els 30 i els 60 anys

Per a què serveix el pompó de la gorra?

Hi ha nombroses teories sobre l'origen i veritable funció del pompó de la gorra. Una de les més acceptades es remunta a l'època vikinga, concretament entre els segles VIII i XI. Feyr, déu de la pluja, del sol naixent i de la fertilitat va ser representat en una estatueta trobada a Södermanland, Suècia, el 1904, amb un pompó al seu casc.

Alguns historiadors consideren que era simplement un element decoratiu, mentre que altres apunten que servia per treure's el casc amb més facilitat.

Una altra teoria, més vinculada estèticament amb el pompó actual, es relaciona amb la gorra Monmouth, utilitzada al segle XVI a Anglaterra per soldats i mariners.

La curiosa teoria del pompó de la gorra

El pompó de les gorres també va tenir un paper important en l'època napoleònica, concretament en l'uniforme dels soldats d'infanteria. Aquest element es col·locava a la part superior de la gorra dels soldats i el seu color servia per informar de la companyia a la qual pertanyien.

Però la teoria més curiosa de totes es remunta al segle XIX, i té el seu origen a la marina francesa. Segons aquesta possible raó, el 1858 un soldat va patir un greu accident en un vaixell amarrat a l'arsenal Brest durant la visita de l'emperadriu Eugènia. A causa d'una onada, el militar es va colpejar amb el cap al sostre de l'embarcació, un succés que era molt habitual entre els mariners. L'emperadriu va oferir un mocador al marí, a manera d'apòsit, que va quedar completament amarat de sang.

Per evitar aquests desenllaços fatals, es va decidir col·locar una borla vermella (el color, en homenatge al gest de l'emperadriu) per protegir el cap dels marins, esmorteint els cops.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ