´Hem de pressionar la gent que té recursos perquè faci coses´

Pau Garcia-Milà és un referent en el món de l'emprenedoria, on va entrar als 17 anys fundant la seva pròpia empresa

17.04.2013 | 10:09
Pau Garcia-Milà
Pau Garcia-Milà

Pau Garcia-Milà (Olesa de Montserrat. 1987) és un dels joves emprenedors de més èxit a casa nostra. Amb només 17 anys va fundar l´empresa ´eyeOS´ i la xarxa social Bananity. Ha estat premiat amb diversos reconeixements com el premi a l´Innovador de l´any pel MIT, el premi dels Prínceps d´Asturies o l´IMPULSEA Empresa 2010. Garcia-Milà també escriu llibres i és comunicador. Com a autor, ha publicat tres llibres: Tot està per fer, Optimismamente i Tens una idea. Com a comunicador. En el món de la comunicació, presenta el programa de ràdio ´Empent´a a la Xarxa, té una secció al magazine ´Divendres´ de Televisió de Catalunya i també ha treballat amb Andreu Buenafuente co-dirigint la mini-sèrie ´Verano Amarillo´.

T´han definit com un dels joves emprenedors més influents del país...
Home, jo conec els emprenedors més influents del país i clarament no em posaria en aquesta llista. Més que influent, diria que és que hi ha molt pocs emprenedors que gaudeixin comunicant i jo gaudeixo amb el món de la comunicació perquè de tota la meva vida jo tenia molt clar, des que vaig néixer i fins que vaig tenir 15 anys que jo volia ser periodista. Llavors vaig fracassar en el meu intent de ser periodista perquè vaig començar a muntar una empresa que va començar a anar bé i això va fer que no estudiés periodisme.

Hi ha algú que ens pugui treure d´aquesta crisi?
Les persones que puguin fer coses ara, moral i èticament estan obligades a fer-les. La persona que tingui mitjans per muntar un negoci i no el munti, ara mateix està fent mal a tota la societat. La persona a qui, d´altra banda, li agradaria muntar un negoci però que té tota la família a l´atur i s´adona que no té estalvis i que el mes que ve es pot trobar en una situació molt delicada no li podem exigir res. El problema és que la pressió és la mateixa per tots. Hem de començar a fer una balança de pressions. Hem de pressionar la gent que pot perquè faci coses, perquè es gasti diners i, a la gent que no pot, treure-li la pressió i automàticament les coses començarien a funcionar.

Acabes de presentar el teu tercer llibre ´Tens una idea´. Tots tenim idees?
Qualsevol persona humana té més de cent idees cada dia. Llavors, la persona que diu "jo no tinc idees" el que està realment dient és "jo no sóc capaç de transformar totes les idees que tinc en sensacions de que això pot acabar esdevenint una realitat". Això vol dir que l´únic problema que tenim és que el nostre cervell és el que té una idea, el que jutja la idea i el que mata la idea. Una persona que diu que mai té idees és perquè el seu cervell diu que totes les idees que té no són vàlides. Tenir idees es pot entrenar, és com anar al gimnàs. Hi ha mètodes, el que passa és que la majoria de mètodes per entrenar el pensament creatiu i lateral s´expliquen en llibres absolutament avorrits, de 500 pàgines que no se´ls llegeixen ni les persones que se suposa que se´ls ha de llegir. Intentar comprimir tots aquests mètodes d´una manera amena i divertida és el que vaig intentar fer amb el llibre ´Tens una idea´.





Quins ingredients ha de tenir un emprenedor per tenir èxit?
Precisament vaig fer aquesta pregunta exactament al pròleg d´honor absolut que tinc al meu tercer llibre que és del Ferran Adrià i ell va fer un mapa on deia els ingredients són l´actitud com a principal ingredient del plat on s´hi uneixen les ganes i la creativitat i dins de l´actitud hi va posar l´aptitud és a dir les coses que sabem fer però dins d´una actitud que són ganes de fer coses i això ho sumava i amb una espècie de barreja acabava sortint l´emprenedor que triomfava. I sumaves tots els ingredients i t´adonaves que no hi havia coses que donem per dolentes però en canvi sí que hi havia una cosa que podia ser controvertida que era l´ambició. Hi ha l´ambició que va a utilitzar les persones com a escales per a arribar molt alt i hi ha l´ambició de qui es vol construir una escala. La segona és bona sana i recomanable, la primera normalment t´acaba enterrant.

Es parla molt de la cultura de l´esforç. Què en penses de la del plaer?
És que jo crec que una cosa mai pot treure l´altre. Un emprenedor que es dedica exclusivament a muntar el seu negoci probablement s´adonarà algun dia de que no és feliç i una persona que es dedica exclusivament a donar-se plaer s´adonarà algun dia de que li falta alguna cosa.

´Tot està per fer´ va ser el teu primer llibre. Encara creus que tot està per fer?
Sí, crec que tot està per fer perquè em baso en una teoria que diu que cada idea es pot dividir en ´n´ idees. És a dir que les idees no són com la matèria que arriba a un moment en que no es pot dividir més sinó que totes les idees es poden dividir en més idees. Això vol dir que cada idea serà pare en un futur de infinites idees més. Per tant, podem afirmar que hi ha infinites coses més per fer que les coses que ja hem fet i que quantes més coses fem més coses hi ha per fer.

Enllaços recomanats: Premis cinema