Roses

Mossos i pagesos lluiten plegats contra els robatoris

La comissaria de Roses va ser pionera en la creació de la patrulla rural

12.06.2017 | 10:51
Un mosso i un pagès

Ha començat l´època de recollida de la collita en molts camps de les comarques de Girona i això ho saben els delinqüents. Per això, tant pagesos com Mossos estan alerta i si detecten que hi ha un incident en alguna explotació es posen en contacte. Aquesta proximitat i la comunicació asseguren que ha estat un dels principals factors perquè els robatoris hagin minvat. Si a la Regió Policial de Girona els robatoris al medi rural que s´havien detectat l´any 2013 eren 435; l´any passat la xifra va caure fins als 136.

Els mesos de més activitat delictiva són els de la collita i el pic de denúncies se situa entre juny i juliol i fins al setembre. Per exemple, el setembre de 2013 els Mossos van conèixer fins a 43 fets, mentre que l´any passat aquest mateix mes, en van ser sis.

A la comissaria dels Mossos de Roses van ser pioners, fa uns deu anys, amb la creació de la patrulla rural. Va néixer arran de l´increment de robatoris al camp i després de diverses reunions entre pagesos i Mossos.
Xifra negra de denúncies

La tendència d´aquest any és que els robatoris també es mantenen a la baixa i el que es troben són fets puntuals, tal com explica Jaume Rovira, caporal de l'oficina de relacions amb la comunitat, responsable de la patrulla rural i de proximitat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Roses. Això mateix reafirma Antoni Casademont, membre del sindicat agrari Unió de Pagesos, que, tot i això, explica que de tant en tant hi ha algun cas.

Per poder aflorar aquesta tipologia de robatoris ha calgut una feina conjunta i per poder facilitar-ho, els Mossos de Roses recullen les denúncies a casa dels pagesos. Rovira afirma que «és una manera de lluitar contra la xifra negra». Els qui s´encarreguen d´aquesta feina són la patrulla rural que supervisa el caporal. Rovira fa d´enllaç entre els pagesos de la zona i la policia. Quan hi ha un fet l´alerten a ell i llavors, envia els mitjans necessaris.

La patrulla rural que té en marxa Roses, ara està estesa en altres punts de les comarques de Girona. En el cas de la de Roses, el caporal explica que amb l´ajuda dels pagesos quan es va crear es es va fer «mapa delinqüencial de la zona i se sabia per on actuaven els lladres» , un inventari de tots els masos i dels responsables.
Gasoil, coure i la collita

Entre els tipus de robatoris més habituals al medi rural hi ha els que es produeixen a les granges, on se´ls emporten alguns animals o peces de ferro. Casademont recorda que «algunes granges que han estat parades mig any, s´han trobat que els han deixat sense res». El caporal dels Mossos recorda que en època de crisi hi havia un tipus de robatori habitual: el del gasoil que es deixava al camp.

Els pagesos deixaven uns 80 litres per fer anar els motors i els lladres se´ls emportaven. L´altre tipus de fet delictiu que fa mal als agricultors és la sostracció dels motors, uns aparells que valen uns 3.000 euros, diu Rovira. També hi ha casos del robatori de fer­ralla o d´eines. Per exemple, se´ls emporten els robatoris del coure en instal·lacions de granges i sistemes de reg, entre altres.

Tant Rovira com Casademont coincideixen que la febre del gasoil va ser un dels cops més durs i mostra que donava de si, diu el caporal, que afegeix que es van fer detencions a Sant Pere Pescador de persones que revenien el combustible.
Els guardes de camp

Jaume Rovira considera que en «seguretat suma tot» i recorda que quan hi va haver el gran auge dels robatoris al camp durant la crisi, l´Armentera, Ventalló i Fortià van contractar guardes de camp, que fins l´any passat encara hi han treballat. Les dues primeres poblacions són d´una àrea rica en fruita i aquí no només els han robat les eines sinó que fins i tot la collita.

A Llers, recorda Casademont, ara que es recul la cirera s´han trobat que els lladres mentre els recol·lectors dinaven, els buidaven les caixes de fruita. Aquest tipus de robatori, diu el caporal, va fer veure que els lladres havien canviat els seus hàbits, actuaven també al migdia i no sols de nit.

Un robatori al camp es considera furt, és a dir, un delicte lleu i la pena és molt baixa. Fa pocs anys es va endurir la llei a demanda dels pagesos però com diu Casademont, «la majoria fan petits robatoris, perquè saben que no els passarà res». Considera que cal que s´endureixi la llei per tal que els delinqüents acabin a la presó. Ara són necessàries tres sentències fermes en un any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema