La petjada de la covid: canvis que han arribat per quedar-se

Aquesta setmana ja ha fet quatre anys que es va declarar l’estat d’alarma per la covid-19. En el cas de Girona, l’origen del primer cas va ser una dona de 52 anys que s’havia infectat en un viatge al nord d’Itàlia. En pocs dies, i lluny de qualsevol predicció, el contagi es va estendre de forma desmesurada de la mateixa manera que ho va fer a la resta del món fins a esdevenir una pandèmia que ha persistit durant molt de temps. 

La covid-19 ha deixat experiències difícils d’oblidar i records que encara emocionen els seus protagonistes. Però sobretot també ha deixat canvis. Noves maneres de fer en molts àmbits que encara ara, quatre anys després, perduren. 

Es diu que la pandèmia ja és història, però ha deixat una petjada molt llarga, ja que aquests canvis han arribat per quedar-se i molts s’han vist accelerats per les noves tecnologies i l’ús d’Internet. Aquest canvi social es pot desglossar en diversos àmbits.

Impuls del teletreball

Sens dubte, tal com corrobora el president del Col·legi de la Psicologia de Girona, Àngel Guirado, la irrupció del teletreball és el canvi més destacat i evident d’aquests últims anys. Fins i tot abans del distanciament social i la recomanació de quedar-se a casa, ja s’estava instaurant aquest nou sistema laboral, fins a tal punt que en molts sectors ha acabat sent definitiu en gran part. D’aquesta manera, el model de treball basat en l’oficina probablement ha canviat per sempre, fet que modifica els hàbits de consum i la cultura de treball. «Hi ha defensors d’aquest model, ja que hi ha feines en les quals es treballa per objectius, ajuda a un treball més autònom i a aprofitar més el temps; però des del punt de vista de la psicologia hi ha més detractors, ja que s’està perdent el poder de parlar cara a cara amb tot el que comporta; a més incrementa la soledat i l’aïllament en detriment de les relacions socials i això pot ser perillós, tal com es va observar durant el confinament». D’aquesta manera, Guirado conclou que el sistema ideal és l’híbrid, en el qual es compaginin els dos mètodes.

Nous hàbits de compra

El comerç electrònic ja havia iniciat un creixement constant abans de la covid-19, però a partir del 2020 les compres en línia van rebre un gran impuls propiciat per la necessitat. Arreu del món, hi ha persones que van descobrir les compres en línia per primera vegada o, simplement, van augmentar la seva confiança en aquesta modalitat; i el canvi ha esdevingut permanent. «Hi ha més facilitat i rapidesa, però també un risc que la compra sigui més compulsiva. El fet d’anar físicament a la botiga fa que t’hi miris més, toques els productes i la compra és menys intensa perquè penses més» matisa Guirado, qui afegeix que la pandèmia també va portar un creixement de la compra d’habitatges amb terrasses més grans i també en àmbits rurals. «La gent marxava del perill de compartir espais tancats amb altres persones i hi ha hagut l’oportunitat d’escollir entorns rurals, que aporten equilibri».

El fet d'anar a comprar físicament fa que t'hi miris més i hi ha menys compulsivitat

Àngel Guirado

— President del Col·legi de la Psicologia de Girona

Abús de la «cita prèvia»

Presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra, demanar hora al Registre Civil, fer tràmits a Estrangeria, anar a la Seguretat Social o fer un tràmit al banc. Demanar hora per ser atès per un funcionari o professional per fer alguna gestió s’ha convertit per a moltes persones, sobretot les més vulnerables i d’edat avançada, en un obstacle en comptes d’un avantatge. «Durant la pandèmia s’entenia que havia de ser així, actualment encara hi ha organismes, empreses i entitats que segueixen exigint cita prèvia i qüestiono si legalment és correcte perquè ja no hi ha arguments que ho sostinguin; cal que es recuperi la dinàmica d’abans, excepte aquells casos imprescindibles, com demanar hora al metge».

Focus en la salut mental

Per altra banda, una de les petjades més grans que ha deixat la pandèmia és l’impacte en la salut mental de la població. Sobretot entre els més joves i els més grans. Els diagnòstics d’ansietat o depressió van començar a augmentar després de la crisi sanitària i ara preocupa que aquests trastorns perdurin. «No estem acostumats a gestionar les incerteses i la pandèmia en va portar moltes i hi ha hagut greus conseqüències». Guirado també posa com a exemple l’augment a les addiccions a les xarxes socials, «per evitar sentir-se sol». Per tot això, reclama que hi hagi un increment de psicòlegs en la sanitat pública per poder cobrir tota la demanda. 

Transformació del sistema sanitari global

Menció a part pels canvis del sistema sanitari. El 28 de febrer del 2020, l’hospital Trueta atenia la primera pacient amb coronavirus a la Regió Sanitària de Girona. Aquest va ser el primer ingrés dels milers d’hospitalitzacions per covid-19, molts dels quals van ser a l’UCI. Més endavant, un cop superada la primera onada, el pes també va recaure en gran part en l’atenció primària. Jornades interminables de feina entre els professionals sanitaris. Van ser moments en què es van engegar unitats i recursos que van permetre oferir una assistència més efectiva i molts d’aquests serveis s’han mantingut en el temps.

Nous circuits

Un dels primers canvis que es van introduir que encara es manté i que agafa més sentit a la tardor i l’hivern és la diversificació de circuits dels pacients, sobretot a Urgències. «Els CAPs s’han acostumat a dividir els pacients amb patologies respiratòries de la resta i això va molt bé per evitar el contagi», matisa el president del Col·legi de Metges de Girona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Josep Vilaplana.

Canvis en les visites

L’atenció al pacient s’ha transformat totalment. Durant els mesos més durs de la pandèmia, el Departament de Salut va introduir visites telefòniques i telemàtiques. «Amb el pas dels anys, les telefòniques han anat guanyant pes en detriment de les telemàtiques», concreta Vilaplana. Aquest darrer mètode sí que es fa servir entre els professionals, ja que aquest tipus de reunions virtuals eviten el desplaçament dels sanitaris, com per exemple fins a Barcelona.

Canvis organitzatius

La pandèmia va fer que s’improvisessin noves unitats d’urgències i UCIs per tal d’absorbir tota la demanda, a més de reubicar espais. Ara ja s’ha tornat a la normalitat però s’estan potenciant canvis per fomentar la privacitat dels pacients. «S’està tendint a tancar els boxos d’urgències i de reanimació, amb més separacions entre els llits; a més es treballa per crear habitacions individuals, com a la planta de Ginecologia del Trueta, la idea és que a la llarga cada vegada n’hi hagi més; tant per la privacitat del pacient com la seguretat, per evitar contagis de virus», explica Vilaplana.

Cada vegada hi haurà més habitacions individuals perquè els pacients tinguin més privacitat i seguretat

Josep Vilaplana

— President del Consell de Col·legis de Catalunya i del Col·legi de Metges de Girona

Més prevenció

Des de l’esclat de la pandèmia, els professionals sanitaris s’han conscienciat més de la importància de la prevenció i la higiene de mans. És per això que fan servir molt més el gel hidroalcohòlic, així com l’ús de les mascaretes. De fet, hi ha algunes zones en les quals és obligatòria i, de fet, durant el pic de transmissió de la grip, el Departament de Salut va tornar a estendre’n l’ús a tots els centres sanitaris, tant per als professionals com per als usuaris. Vilaplana afegeix que hi ha molts pacients i familiars que automàticament venen amb mascareta als centres sanitaris per tal de sentir-se més segurs. 

Més inversió

Finalment, Vilaplana remarca el punt de la inversió com a prioritari. «La pandèmia ens ha fet adonar de moltes mancances que ja teníem i que s’han accentuat, calen noves infraestructures i més inversió en personal; el que es va improvisar ara s’ha de consolidar; s’ha de continuar reduint la feina burocràtica als professionals de l’atenció primària i donar més valor a altres perfils professionals». El president del Col·legi de Metges admet que s’estan fent esforços en inversió i nous recursos però «cal seguir insistint».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint