A què tenim dret?

L’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà la Declaració Universal de Drets Humans, el 10 de desembre de 1948. És la manifestació d’un ideal comú d’àmbit universal. En dos dels seus articles fa referència al dret a la salut. En un es parla de la universalitat del dret a la seguretat i social, i l’altre fa referència al dret, personal i familiar, a la salut i al benestar, fent referència a l’alimentació, el vestir, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials [...] I la maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i assistència especials.

La carta dels drets i deures de la ciutadania, en relació amb la salut i el sistema sanitari, recull prop de cent drets i deures. És un contracte social entre ciutadania i sistema de salut, que es basa a reconèixer la dignitat humana, la llibertat d’autonomia, la igualtat entre persones, l’accés a la informació, al coneixement en salut, comportant un compromís cívic.

"El pacient té dret a l’autonomia i presa de decisions; cal estar informat i amb el suport necessari per garantir la dignitat i l’autonomia de la presa de decisions assistencials"

S’hi recull, que tota persona té dret a rebre una atenció sanitària equitativa, sense patir discriminacions, amb protecció de la vulnerabilitat i amb un tracte respectuós. Es reconeix el dret individual i col·lectiu de la protecció, promoció de la salut i prevenció de la malaltia. Que equival a disposar d’una seguretat alimentària i ambiental, a rebre educació per a la salut i a la seva promoció, de forma individual i col·lectiva. Pel que fa a l’accés sanitari públic, se l’ha de poder garantir en un temps adequat, atenent criteris clínics. També s’ha de garantir l’accés a la informació del procés assistencial i a la lliure elecció dels professionals i els centres d’atenció primària. El pacient també té el dret a estar informat sobre el temps d’espera i a l’accés a una segona opinió quan calgui.

Es garanteix la preservació i confidencialitat durant l’atenció, i a guardar la confidencialitat de la informació i la llibertat ideològica i religiosa. Per un altre costat, el pacient també té dret a l’autonomia i presa de decisions. Cal estar informat i amb el suport necessari per garantir la dignitat i l’autonomia de la presa de decisions assistencials, en la planificació de decisions anticipades i perquè es pugui viure l’etapa final de vida, seguint la pròpia voluntat i garantir la dignitat personal humana. El pacient ha de poder disposar de l’accés a la seva informació sanitària integrada, completa i segura. Així com rebre l’assessorament i les recomanacions sobre informació sanitària a la xarxa. L’atenció serà de qualitat, amb continuïtat i segura. Es garanteix que es conegui el contingut del pla de medicació, i les preparacions de teixits i mostres biològiques. També es garanteix la confidencialitat de la informació del genoma.

I en l’àmbit de la recerca, es garanteix la participació en projectes, sense ser-ne exclòs, rebre la informació i la participació amb el consentiment previ donat, donant el seu retorn com també informar de les iniciatives d’innovació en el procés assistencial. En darrer lloc, direm que el pacient té dret a participar com a agent actiu en el sistema sanitari, en la recerca i en l’assistència així com expressar la seva opinió sobre el sistema sanitari. I aquesta és una síntesi de la carta dels drets dels ciutadans i l’atenció sanitària.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ