Castelló d'Empúries

La Basílica de Castelló sedueix els ocells

Entre les espècies destaca el xoriguer petit del que han criat fins a cinc parelles aquest passat estiu

17.11.2017 | 14:48
Diferents aus hi nien com el xuriguer petit i el comú o la caua

La Basílica de Santa Maria de Castelló d´Empúries, o Catedral, no només atrau visitants humans, sinó que també exerceix un poder d´atracció molt fort entre els ocells. D´entre tots els que hi habiten, ja sigui només en èpoques de cria o al llarg de tot l´any, el rei és el xoriguer petit, una espècie extingida a Catalunya. Després de sis anys d´iniciar a Castelló un programa per reintroduir-lo a nuclis urbans catalans, on ja no hi havia cap colònia, s´ha aconseguit induir-la ara, i per primer cop, de forma natural. Aquest any s´han vist nou parelles: quatre han criat a l´edifici consistorial i cinc a la Catedral.

Allò que atrau de Castelló al xoriguer petit, així com a molts altres ocells, és la tipologia de les edificacions: els seus teulats amb teules o els nombrosos forats de les parets, com les que té la Catedral. També els atrau l´entorn. "Del niu, fins on van a caçar i alimentar-se, hi ha molt poca distància", explica el tècnic de Medi Ambient, Ramon Fortià, qui ha fet un seguiment minuciós del procés de reintroducció partint de polls en captivitat. El 2012 i 2013, se´n van posar 150, dels quals es va estimar que un 30% podien tornar al poble des de l´Àfrica l´any següent. La realitat va ser que el 2014 va establir-s´hi una colònia, gestada pel seu compte, de deu parelles, una de les quals va fer el niu, per primer cop, a la façana de la Basílica, niu que encara ara es manté.

Caixes nius
Per ajudar el xoriguer petit, aquesta primavera es van col·locar, in extremis i amb el vistiplau del Bisbat, caixes nius "perquè vam veure adults amb ganes de reproduir-se". "El xoriguer és un ocell colonial", explica Fortià, que ha arribat a veure edificis d´Extremadura amb cinquanta parelles. A Castelló, en quatre anys, la colònia s´ha mantingut en deu parelles. El xoriguer arriba sempre a finals de març, posa entre dos i quatre polls i s´hi està fins al setembre. Solen viure uns vuit anys, si no pateixen accidents.

El xoriguer petit no és l´únic ocell que viu a la Basílica. Hi ha caues, xoriguers comuns (amb un parell de parelles), estornells, pardals, coloms (d´aquests es controla la població perquè crien tot l´any) i cigonyes. Sobre aquestes darreres, aquesta primavera, dues parelles van niar i criar a les palmeres mortes del Palau Macelli, a tocar la Catedral, "uns nius low cost" que ara desapareixeran perquè els nous propietaris tenen previst tallar-les. També, la passada Setmana Santa es va colar dins l´església una òliba. Malgrat tots els intents per treure-la sense fer-li mal, aquesta no va ser capaç de sortir i va morir dins.

Segons Iraida Sais, coordinadora de la gestió de la Basílica com a monument, els ocells estan generant molt interès entre els visitants i s'han convertit "en un valor afegit que li aporta riquesa al monument" Tot i això, entre aquests hi ha els coloms que, com a molts altres indrets, n´hi ha en excés. De fet, el Servei de Mosquits en controla el nombre. Per evitar que accedeixin a certs espais, com la tor­re o el campanar, ja es van tancar accessos amb malles de filferro. L´equip de manteniment, amb Josep Font al capdavant, vigila, doncs, regularment que cap animal quedi dins tancat i, sobretot, que no hi mori. A més, cada dia s´escombra l´entrada per extreure els seus excrements i setmanalment, els teulats, o quan amenaça pluja. "Si no fas un bon manteniment, pots perjudicar greument l´edifici, això ho vigilem moltíssim", diu Sais. Així, ja s´han trobat que algun ocell o brutícia ha quedat atrapat o obstruït en els conductes de desviació de l´aigua i ha començat a "diluviar", literalment, dins el museu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema