L'Escala

Mediterrani, cementiri de refugiats

Un recorregut sobre el testimoni colpidor del socorrista i activista Òscar Camps

28.07.2016 | 17:31
Òscar Camps, durant la xerrada a l´Escala.

Segons l'ONU, la xifra de refugiats que han arriscat la vida intentant creuar el Mediterrani, el 2015, puja a més de 300.000 persones, i més de 3.000 han mort en el trajecte. El 2016, la tragèdia continua. Per això, cada vegada són més els voluntaris que socorren diàriament famílies senceres que fugen de la guerra cap a Europa, a la recerca d'un futur més esperançador. L'ONG Proactiva Open Arms és un gran exemple.

Arriba a l'Escala el guardonat amb el premi Català de l'Any, Òscar Camps. L'Òscar és de Badalona i treballa com a socorrista, empresari i activista. Va decidir marxar amb el seu equip a Lesbos, a ajudar els refugiats que arriben a la costa grega. Són massa les vides que han hagut de veure enfonsades al mar. També són moltes les que han pogut salvar. El festival Portalblau va decidir convidar-lo al centre cultural Alfolí de la Sal per explicar la visió més directa de la tragèdia. És la història d'un testimoni colpidor, d'un discurs esgarrifós.

Marxa cap a Lesbos

Explica que van ser els primers a arribar. "No hi havia encara cap organització socorrent persones quan la llanxa s'ofegava. Només hi havia alguns voluntaris". Després de veure la mediàtica i horrorosa foto del nen Aylan Kurdi sense vida, sobre la sorra de la platja, l'Òscar Camps va marxar per iniciativa pròpia, amb la seva empresa de socorrisme i 15.000 euros, a la costa grega, per intentar evitar que es produïssin més tragèdies al mar. En concret, a deu quilòmetres de Turquia.

Per l'illa, l'Òscar veu un milió de persones que caminen enganxades a la vora de la carretera. Caminen des de fa setmanes i tenen set. Només d'arribar, el seu equip va actuar: "Vam omplir el cotxe d'ampolles d'aigua. Els nens les necessitaven. On era Metges Sense Fronteres?"

El paper de la Unió Europea

El drama dels refugiats es troba en mans del govern europeu. "Es tracta que Europa gestioni bé la situació i no sigui, com per exemple ho és Espanya, venedora d'armes del món", va explicar l'Òscar. Lesbos, destí turístic, ha triplicat la seva població amb milions de famílies que arriben fugint d'una guerra i que es veuen obligades a instal·lar-se allà perquè no poden avançar el seu trajecte.

IPhone, diners i estudis

"Són persones com nosaltres, amb IPhone, diners i estudis", explica el socorrista, "però no tenen on viure, perquè la llar ha sigut bombardejada i el mar és més segur que la terra". Els refugiats busquen asil en un continent "sense escrúpols", diu. En un continent que bloqueja, amb la guàrdia Frontex, el pas de la frontera als països europeus.

Òscar Camps es pregunta: "On queden els drets humans dels quals tant parlen els polítics?, ells també tenen dret a la vida, però la Unió Europea (UE) està deixant que morin."

Dins d'una farsa

La deshumanització amb la qual actua la UE davant d'aquesta tragèdia obliga els refugiats a posar-se en mans de les màfies i a llançar-se al mar. Les màfies es lucren amb els diners de la venda d'un passatge que no és, ni de lluny, el que en un primer moment els prometen.

Els refugiats arriben a pagar milers d'euros per acabar pujant, amenaçats, en una llanxa amb 400 persones i en condicions més que insegures. "El motor és fals, no arriba a mig camí, els salvavides no agafen el coll, per tant, no serveixen, el material de la llanxa és permeable, entra aigua i és quan els pares aixequen els nens enlaire, perquè no morin", relatava l'Òscar.

Aquestes condicions en les quals viatgen, encara que no ho sembli, són una oportunitat de viure. Es reflecteix en una de les històries que va explicar el ponent: "Allà cada persona és un drama, saber és un perill. Però em recordo que un home va arriscar la seva vida i la de la seva filla petita perquè, a Síria, en tornar d'una visita al metge, es va trobar sense casa, dona ni fills".

ONG i voluntaris

Durant la conferència, l'Òscar va deixar ben clar que el paper de les grans ONG no era ni la meitat d'important que la dels voluntaris. Els voluntaris són gent que arriba amb maletes i diners a ajudar. No tenen la visibilització ni la protecció de les ONG, però sí l'empenta i l'energia de la solidaritat i la cooperació.

Al principi, l'Òscar i el seu equip formaven part d'aquest col·lectiu, però, ara, té una organització anomenada Proactiva Open Arms, amb una estructura important i reconeguda a escala internacional. Durant la conferència ho va explicar: "Setmanes després d'arribar, l'ONG americana Human Rights ens va insistir per convertir-nos en organització. Des d'aquell moment, rebem diners d'arreu del món i controls: he tingut 14 inspeccions de treball diàries".

Ha arribant l'hora d'acabar la xerrada. L'Òscar atén moltes preguntes. "Vinc a sacsejar-vos la consciència, saber és el primer pas. La pressió cap al govern europeu només la podem exercir nosaltres. Senyor alcalde, –va dir dirigint-se a Víctor Puga i alhora als polítics– ens heu d'ajudar".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema