Figueres

El Museu del Joguet homenatja el mestre Castanyer pel seu centenari

"Ara tinc temps de resoldre trencaclosques i de fer mots encreuats" afirma l'enginyer industrial que ha visitat l'exposició que recull la col·lecció que va cedir fa 18 anys.

15.04.2016 | 10:27
Francesc Castanyer i la seva família, al Museu

L´enginyer industrial Francesc Castanyer (Barcelona, 1916) ha rebut aquests dies un homenatge al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres amb motiu dels seus cent anys. Durant el darrer mes, s´hi ha pogut visitar una interessant exposició de trencaclosques, a partir de la col·lecció que va donar al Museu ara fa 18 anys, quan amb 82 anys va trobar que ja era massa gran per mantenir-la.

La col·lecció conté una gran varietat de jocs i, dimarts passat, Castanyer la va visitar i fins i tot va fer algun dels trencaclosques exposats posant en evidència que té en perfecte estat les habilitats que es necessiten per dominar uns jocs que posen l´enginy i la intel·ligència a prova. No només resol els més complicats i en pocs minuts, amb cent anys, sinó que explica el seu especial interès pel tangran, una varietat de trencaclosques que aplica com a teràpia en determinats malalts a l´hora de millorar-ne la capacitat cognitiva i de raonament: "Per als malalts de Parkinson és molt útil i per a les malalties degeneratives en general". Comparteix amb el director del Museu del Joguet, Josep Maria Joan, el seu interès, de fet a la Clínica Teknon tenen una unitat de dia per als malalts de Parkinson i fan servir tot el material que els vaig donar jo sobre el tangram.

Més enllà de ser un entreteniment, els trencaclosques tenen un plantejament matemàtic i desenvolupen el sentit de representació espacial: "Els que més m´han interessat sempre són els que tenen un algoritme per desxifrar, que no s´hagin de resoldre temptejant". Per rememorar el moment en què la passió pels trencaclosques va entrar a les seves vides, Castanyer es remunta a quan era petit i "un dia l´arquitecte Joan Masó, veí d´escala i amic del meu pare, em va regalar el meu primer trencaclosques". Després va ser un tema que va aparcar i fins i tot treballant no en feia mai: "Et treuen molt de temps i no em pagaven per fer això". L´afició la va recuperar passats els 55-60 anys, recorda el seu fill, Fran Castanyer, i des de llavors va començar a comprar i recollir aquest tipus de jocs, fins que ara fa 18 anys va decidir fer-ne cessió al Museu del Joguet coincidint amb la seva obertura a Figueres: "A part d´una àmplia col·lecció va cedir documentació" conclou el director.

Una ment prodigiosa
Des de fa poc, té problemes d´oïda i necessita un caminador, però Francesc Castanyer té la ment lúcida i la vista prou bé com per seguir fent als seus recentment complerts cent anys els mots encreuats de dos diaris cada matí, per aquest motiu Màrius Serra li ha dedicat fins i tot un article a La Vanguardia, explicava tot animat Castanyer. La seva passió per la lectura és més que rellevant: "Ara llegeix llibres científics en anglès", expliquen sorpresos els seus familiars i en té l´habitació plena. Tots els volums que tenia a casa seva, els va donar a la Residència Augusta Park, per nodrir una biblioteca que estava buida, ara fa setze anys. Ara pot llegir tot allò que, per falta de temps quan treballava, no podia, una passió que compagina amb els trencaclosques. Des de fa uns anys, els aplica de forma terapèutica amb pacients de la residència que tenen problemes cognitius, concretament s´ha aficionat més que mai als tangrams: "Són els que més ajuden els malats. La psicologia i la neuropsicologia és un camp que l´atrau especialment, tant és així que fa pocs anys es va matricular a la UOC: "Quan omplia la sol·licitud, i posava l´edat, sortia que era un paràmetre incorrecte", explica el seu fill, admirat d´una ment tan prodigiosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema