mbient especial el que es va viure anit als bars i pels carrers de la capital gironina. Òbviament, des del dia que es va aconseguir l'ascens a Primera, la visita del Barça a Montilivi estava marcada en vermell al calendari. I com que a l'estadi només hi podien anar 13.500 persones com a molt, els seguidors que es van quedar sense entrada o que no disposaven de televisió de pagament a casa van haver de recórrer als bars. Molts, a més, ho feien amb el cor dividit, una sensació que a l'estadi va passar més desapercebuda ja que el públic va anar, clarament, amb el Girona.

Les seus de les penyes gironines es van omplir, amb els aficionats que no van ser a Montilivi. En els minuts previs del partit els carrers eren plens de gom a gom, en part per ser un dissabte al vespre, moment de lleure per a petits, adults i joves, però a partir de tres quarts de nou del vespre els bars es van omplir per seguir el partit. Durant aquesta temporada i segurament des de ja fa uns anys, els partits del Girona es poden veure en molts locals, guanyant de mica en mica terreny al domini del Barça. I ahir s'enfrontaven l'un contra l'altre en el nou derbi. Per primer cop a la història els habituals a reunir-se als bars per veure el futbol es van trobar en un dilema. Barça o Girona. O tots dos, perquè no. Un bon nombre d'aficionats van disfrutar de la presència del conjunt barcelonista per primera vegada a Montilivi, conscients, segurament, que si alguna vegada ha de perdre el Barça millor que ho faci a terres gironines. No va ser el cas, però també van marxar amb la sensació que, si algú ha de guanyar a Montilivi, millor que sigui el Barça.

A la plaça de la Independència les samarretes, tant blaugranes com les del Girona, estaven molt igualades quant a quantitat, però els que tenien pocs dubtes de quin equip animar eren els més menuts. Ja ho va dir Machín. «Els nens entre el Barça i el Girona, són del Girona». Va ser un vespre de dissabte diferent. El centre comercial de la ciutat era ple a mitja tarda però a mesura que es va anar acostant l'hora del partit tocava pensar en el derbi. Bars plens i segurament d'altres propostes lúdiques, com els cinemes, una mica més buits de l'habitual.

Durant les hores prèvies al partit ja es podien veure carrers de Girona, sobretot al centre, amb aficionats de tots dos conjunts fent temps abans que comencés el partit. Sobretot els seguidors blagrana van ser els que més es van deixar veure per les terrasses dels bars. Poc més d'una hora abans del duel, els més entusiasmats es van desplaçar en massa cap a Montilivi, en tot moment de manera cívica, fent-se sentir i lluint els colors del conjunt barceloní. Va ser el dia del nou derbi català de la categoria, sense incidents, i també amb un punt de reivindicació política, en què els aficionats van viure un partit especial, únic i històric per un club que a l'estiu va fer 87 anys. Ningú s'ho podia perdre.