El que hauria estat l'ascens més sonat del Peralada no s'hagués entès sense el cop de mà del Girona Futbol Club, però tampoc si no es fes una mirada enrere i veure, com picant pedra des de ben avall, ha anat escalant fins a fregar la categoria de bronze estatal. Els verd-i-blancs s'han quedat ara a només un gol de Segona Divisió B, però fa 25 anys vivien temps complicats ja que eren els cuers de Segona Regional, la penúltima categoria del futbol català.

Després d'aquella desastrosa temporada 1991/92, que va acabar condemnant la Jonquera -avui un dels referents a la comarca- al descens a Tercera Regional, el Peralada va fer un gir. Al cap de tres cursos, en el 1994/95, es va proclamar campió de Segona Regional per davant el Verges i amb el garrotxí Esteve Puigdemont d'entrenador i Martí Escapa de president.

Poble Sec i Banyoles, duels agònics

La Primera Regional li duraria dues temporades en el Peralada, que a la 96/97, ja amb Nitus Santos a la banqueta, es proclamaria campió tot pujant a Preferent després de guanyar la partida al Vidreres, Llançà i Esplais. Eren temps de bonança en el club peraladenc, que amb un obrir i tancar d'ulls es va plantar a Primera Catalana. L'estiu del 98, després de ser sotscampió de Preferent -darrere el Manresa-, va sortir victoriós a la promoció d'ascens contra el Poble Sec: va capgirar l'1-0 en contra de l'anada amb un 2-0 a la tornada, a casa, amb gol a l'últim minut de la pròrroga del garrotxí Bassols.

Eviten el descens a 2a Catalana

Santos, encara era l'entrenador del Peralada, però no en tenia prou i va tocar el cel a la temporada 2001/02, amb l'històric ascens a Tercera Divisió després de vèncer el Banyoles (2-1) a l'última jornada. En aquell moment pujaven tres equips procedents de Primera Catalana i el Peralada va caçar el darrer bitllet, seguit del Granollers i del Vilanova.

Els peraladencs van viure a Tercera Divisió del 2002 al 2007, i després de set cursos a Primera Catalana -amb un descens virtual inclòs a finals del 2012- va recuperar la categoria a la temporada 2013/14, com a campió i amb Nacho Castro d'entrenador.