La recepta de la UFEC per millorar el finançament dels clubs catalans

Gerard Esteva proposa, a travès del Codi de l'Esport de Catalunya presentat ahir a Girona, adoptar el model suec, que reparteix 200 milions d'euros per a les entitats en un país de 9.500.000 habitants

18.03.2017 | 06:30
Gerard Esteva va oferir una ponència sobre la situació de l´esport català i com millorar-lo.

El món de l'esport es reivindica. I ho fa per aconseguir un finançament «just» que permeti resoldre les mancances d'un model «heretat del franquisme» que, segons el president de la UFEC, Gerard Esteva, «ja no dona per a més». Sota el títol de Codi de l'Esport de Catalunya, el màxim responsable de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya va presentar ahir a l'EspaiCaixa de Girona la seva proposta per revifar les entitats esportives sense ànim de lucre després que les retallades n'hagin ferit moltes. «Ara és el moment, estem en un punt d'inflexió. El sacrifici del sector ha sigut tan bèstia que o revertim la situació o acabarem esquerdant tot el sistema esportiu del país», va assegurar ahir Esteva abans de pronunciar la seva ponència, la primera de les diverses que farà, fins a finals d'abril, en diversos indrets del territori per estendre el missatge.

La UFEC va començar el 2014 un estudi per comparar diversos models esportius internacionals. El resultat el va plasmar el 2015 en un document-llibre i ara n'ha elaborat un text legislatiu que anomena Codi de l'Esport de Catalunya, inspirat en la manera de fer de Suècia. Esteva va destacar que persegueixen quatre objectius, el primer, i més destacat, «aconseguir un finançament digne per a l'esport català». En aquest sentit, va reclamar els beneficis de loteries i de la taxa de loteries i apostes de la Generalitat, que només el 2014 va recaptar al voltant de 191 milions d'euros. «La gran totalitat d'aquests diners haurien d'anar per finançar clubs i federacions», va subratllar. A Catalunya les subvencions per als clubs no arriben als 12 milions d'euros, mentre que el model suec en reparteix 200, en un país de 9.500.000 habitants.

Segons Esteva «cal treure les partides dels pressupostos públics i garantir un finançament extern, segur i clar. Els clubs sense ànim de lucre necessiten ajuda. Això que es diu a vegades que sense subvenció pública tothom s'ha d'espavilar serveix per als rics, i als pobres els deixa sense fer esport. Els diners s'han de repartir de forma objectiva i per això proposem un barem de puntuació en funció dels resultats».

Des de la UFEC aposten per un «govern fort» i, en aquest sentit, defensarien la creació «d'un Ministeri d'Esports per defensar la normativa, simplificar la burocràcia i aconseguir, per exemple, que els catalans es poguessin deduir les quotes que paguen als clubs». El model també proposa «la transició cap al dret privat, per no complicar la vida a les entitats», i que «tot allò que afecta el món de l'esport estigui reduït en un sol codi, i no com ara, que la normativa, els decrets, les lleis estan dispersionats».

Un model d'èxit

El president de la UFEC defensa que el model de Suècia és el que han acabat adoptant la majoria de països europeus. Alemanya ho va fer el 2004, Finlàndia està en procès de crear-ne un de semblant, i Anglaterra, Dinamarca, Holanda i Bèlgica ja l'han adoptat. «El de Suècia va ser un model pioner que està funcionant. Ens hi hem d'homologar. Tot i que a Catalunya en resultats no ens ha anat malament, en recursos, sí. De fet, el que apliquem ve del model franquista, el va crear Samaranch el 1964 quan era secretari d'Estat, i es va continuar quan es va fer la transició. I a Catalunya al seu moment vam decidir copiar aquell model espanyol». Esteva va advertir que «ara és l'hora de reivindicar-nos», tot i que va subratllar que «l'única manera de tenir èxit és que tot el sector no governamental, sense ànim de lucre, clubs i federacions, remem plegats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema