Pere Ribes: "He complert un somni que no esborraré mai"

El jove invident d'Olot, seguidor del Betis, va assistir divendres amb la família al Villamarín per viure el partit del seu equip contra el Deportivo (0-0).

28.08.2016 | 06:30
Pere Ribes, divendres, a la zona mitxa del Benito Villamarín.
Pere Ribes, divendres, a la zona mitxa del Benito Villamarín.

P
ere Ribes és un jove invident d'Olot de 10 anys que enguany cursarà sisè a l'escola Petit Plançó de la capital de la Garrotxa. El seu gran somni era des de feia anys poder presenciar un partit del seu equip, el Betis, jugant de local al Benito Villamarín. Divendres, el va poder complir en un dia màgic per a ell i la seva família.
Ahir, unes hores més tard, i baixant a poc a poc del núvol, en Pere reconeixia que encara "estic sorprès", per afegir que "no va ser com m'esperava. Sincerament pensava que seria anar al camp -va seguir el partit molt a prop del gol sud, actualment en reformes- i ja està, però a l'hora de la veritat, em van regalar bufandes, en Dani Ceballos -jugador del Betis- em va venir a regalar la seva samarreta a la zona mixta i vaig poder fer moltes fotos amb forces jugadors. És una experiència que no oblidaré mai. És una cosa que si ets del Betis has de viure, i jo ja puc dir que ho he viscut".
De ben segur que aquest haurà estat un estiu diferent per a en Pere, que d'aquí pocs dies, quan comenci l'escola, podrà explicar als seus amics un somni que des de divendres va deixar de ser això, un somni. Ja ho diu la dita. A vegades els somnis també es fan realitat.
La mare d'en Pere, Antonia Grabuleda, mestra de professió, reconeix encara des de Sevilla que "quan recordo la vivència viscuda ahir -divendres- al Benito Villamarín se'm posa la pell de gallina. Va anar molt i molt bé. Hi ha molts adjectius per definir aquesta experiència. És una cosa que has de viure. Veure i sentir 34.000 persones cantant l'himne del Betis impressiona". La germana d'en Pere, la Neus Ribes, de 12 anys, igual que el pare, en Miquel Ribes, també van poder veure divendres com el seu germà i el seu fill, respectivament, vivia un dels dies més feliços de la seva vida. Un dia que de ben segur recordaran per sempre. Tot comença per casualitat fa dos anys, quan un dia, Emilio Luna, president de la Penya Bètica Olot-Girona, va anar a casa d'en Pere vestit del Betis a recollir el seu fill, a qui aleshores l'Antonia feia classes de repàs. L'Antonia li va explicar que el seu fill Pere també era del Betis i que tenia el somni de poder viure un partit al Villamarín des que havia escoltat el seu himne. A partir d'aquí, la seva història va agafar cert ressò mediàtic, i això va fer que cinc penyes del conjunt bètic possessin fil a l'agulla per organitzar i finançar el viatge d'en Pere a Sevilla amb diverses iniciatives i sortejos populars.
El somni podria tenir un segon capítol a principis d'abril, quan el Betis visiti Cornellà-El Prat per jugar contra l'Espanyol de Sánchez Flores. Aquell dia de ben segur que en Pere, a qui li agradaria ser comentarista radiofònic, tornarà a gaudir d'una jornada de somni. En Pere, la seva família i en Diego Sánchez, qui actualment fa les funcions de president de la Penya Bètica Olot-Girona, tenen previst arribar aquesta tarda-vespre a la Garrotxa. I ho faran amb un gran somriure, malgrat no poder cantar cap gol i haver-se de conformar amb un empat a zero.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema