oca gent, massa poca gent, podrà explicar que va veure en directe la primera victòria de l'Spar Citylift Girona a l'Eurolliga. Ara bé, els que hi eren, menys d'un miler de persones, i els que ho van seguir per televisió van poder comprovar que a Girona no hi ha magnats russos disposats a posar milers d'euros per fer plantilles de luxes, però sí que hi ha prou gent amb coneixements de bàsquet per portar en deu anys un club de Copa Catalunya a la màxima competició continental. I a sobre guanyar-hi partits sense jugar bé. Ho deia Noemí Jordana al final del partit: «No hem fet un partit espectacular». I és que amb set jugadors (Coulibaly i Mieloszynska encara no estan donades d'altes a la FIBA) i amb el cansament que arrosseguen la mateixa base de Torelló o Chelsea Gray és complicat ficar-les totes a dins o no cometre. Però, tot i així, l'Uni va saber estrenar-se a Europea guanyant un partit des de la defensa, els constants canvis d'invidual a zona mai van deixar sentir-se còmodes a les poloneses, i sortir victorioses en un cara o creu final on el desgast dels dos equips van provocar més errades del normal (62-60). A dos segons pel final Zurowska va tenir un triple per guanyar. I va estar tan desencertada com ho havia estat Ouviña fallat tirs liures a tort i a dret en els dos últims minuts o l'Uni jugant erràticament els últims atacs. Errades de cansament de les que l'Uni va sortir amb la seva primera victòria a Europa i amb la idea que, de fet, ara que ja s'ha guanyat un partit tampoc ha de ser tan difícil guanyar-ne un altre dimarts vinent a la pista del Castors Braine belga.
D'entrada, Ortega tenia un parell d'idees molt clares sobre el partit. Calia evitar que Laura Nicholls els fes un estrip dins la zona i s'havia d'intentar arribar amb una mica, encara que fos poca, al cos de les jugadores. La primera premisa es va aconseguir gairebé sempre. Pikctiute pot ser una mica desesperant quan no aconsegueix anotar de sota cistella quan Gray li ha donat una assistència de fantasia, però, en canvi a l'altre costat de la pista és una assegurança i té suficient cos per aturar Nicholls o qui faci falta.
Però, el Wisla és més que Laura Nicholls. I, en els dos primers quarts, l'equip entrenat pel castellà José Ignacio Hernández va anar sempre per davant gràcies als punts de les poloneses Zurowska i Zohnova. I, mentrestant, Ortega anava fer rotacions entre les seves úniques jugadors per intentar que, en la mesura del possible, agafessin una mica d'aire. La primera estrebada de l'Uni en el marcador no va arribar fins a l'inici del tercer i va arribar de la mà d'una d'aquelles jugadors que encara diferents partits com els d'ahir que els de Lliga contra Ferrol o Campus Promete:Vita Kuktiene. La veterana pivot lituana va encadenar uns tirs oberts per posar l'Spar Citylift per davant en el marcador. Les gironines van arribar a tenir nou punts d'avantatge contra un Wisla al que li costava entendre contra quina defensa estava atacant.
Amb tot, les rotacions d'Ortega, no van arribar a ser suficients perquè l'Uni tingués la capacitat física de no cometre errades inevitables fins al final dels 40 minuts. Ouviña, que sense estar gens encertada en els tres últims minuts va fregar el triple doble ( 11 punts, 10 rebots i 9 assistències) va intentar posar-se el Wisla a les seves espatlles, perquè descartada la producció de Nicholls i Turner, fos Zohnova qui anotés des de fora per les poloneses i Zurowska anés sumant tot i gastar molt tirs. Un triple de Zohnova va arribar a tornar a posar per davant el Wisla, però l'Uni va sortir-se'n millor d'uns últims minuts on semblava que l'oxígen s'havia acabat per tothom. Gironines i polones van encarar el partit amb una rotació curta, set jugadores, però al Wisla encara se li va fer costa amunt quan Zietara es va fer mal i la que més ho va notar que, a tres minuts del final, ja fregada el triple doble i va estar especialment desafortunada en el cara o creu final fallant fins a tres tirs lliures gairebé seguits. L'Uni no ho feia gaire millor. A un minu del fina i guanyant de tres va desaprofitar una atac perdent la pilota sense arribar a tirar. Oviña anava fallat i Spanou va posar el 62-59 i en els tres últims atacs només la base aragonesa del Wisla va ser capaç, un tir lliure, mentre a l'Uni els àrbitres li perdonaven una violació per no passar el camp defensiu en vuit segons i Kuktiene no arribava a tirar bé un triple a vuit segons per acabar. Encara va haver-hi un tir més. El de Zurowska. A la desesperada i mal jugat que no va canviar la notícia del partit: l'Spar Citylift Girona també guanya a Europa.
