Albert Sàbat, un base de l'ACB

El jugador de Llagostera torna a la màxima categoria -on ja havia jugat fa més d'una dècada amb el Casademont Girona- de la mà del Joventut, després de no haver pogut fer el salt tot i aconseguir l'ascens esportiu de la LEB quatre anys consecutius amb Canàries, Alacant i Burgos

15.09.2015 | 06:30
Albert Sàbat, diumenge a Platja d´Aro després de l´amistós entre el Joventut i el CAI.

El vint-i-set d'abril de 2011, ara fa gairebé quatre anys i mig, el Canàries jugava el seu últim partit a LEB Or guanyant a Tarragona. L'equip d'Alejandro Martínez feia dies que tenia assegurat el primer lloc a la Lliga i, per tant, l'ascens directe a l'ACB després d'una temporada brillant en què Albert Sàbat va jugar un paper clau en l'èxit dels canaris. El base llagosterenc va ser el titular indiscutible, fregant els trenta minuts de mitjana, i sent el quart jugador més valorat de la plantilla només per darrere de Jakim Donaldson, Ricardo Guillén i Nico Richotti. Una gran alegria que, dies més tard, es tornaria en decepció per a Sàbat quan Alejandro Martínez i el club canari van decidir fitxar Ricardo Uriz i Carles Bivià per afrontar el debut a l'ACB i no renovar-lo. «M'he quedat tres cops més sense jugar a l'ACB després de pujar-hi esportivament, però aquell va ser el cop més dur», explica ara el base de Llagostera apuntant que «des del club se m'havia dit abans que, tant si jugàvem a LEB or com a ACB, jo continuaria allà i al final no em van renovar...».
Albert Sàbat torna a jugar a l'ACB, onze anys més tard que ho fes amb el Casademont Girona, i amb la consciència que s'ho ha guanyat més que ningú després d'una dècada sent un dels millors directors de joc de la LEB Or. A la segona categoria del bàsquet espanyol, el base de Llagostera ha aconseguit quatre cops consecutius l'ascens esportiu. La primera vegada, amb el Canàries, no el van renovar l'estiu següent; mentre que els tres anys següents -el primer amb l'Alacant, on va coincidir amb el mític Darryl Middleton, i els altres amb el Burgos- el salt a l'ACB no es va poder materialitzar per temes econòmics.
Quatre ascensos seguits i quatre decepcions consecutives que, tot i no perdre mai l'esperança, feien dubtar Albert Sàbat que mai tornés a jugar l'ACB abans que el Joventut el truqués aquest estiu, quan ell ja tenia coll avall que seguiria a LEB Or canviant Burgos per Melilla: «Sí que havia pensat alguna vegada que ja se m'havia passat el tren, però cada any tornava a lluitar per aconseguir fer el salt i els últims anys havia tingut la sort que cada temporada tornava a aconseguir l'ascens encara que després no es pogués materialitzar...».
Arribats a aquest punt, i amb Albert Sàbat, que s'ha casat aquest estiu, pensant ja en la seva nova vida al nord de l'Àfrica, va arribar la trucada de la Penya - «està clar que va ser una sorpresa perquè jo havia firmat per Melilla i ja tenia la intenció d'anar cap allà» - i Sàbat, després de solucionar el problema del contracte amb l'equip de LEB Or, es convertia, quan ja ha complert els trenta anys, en la parella de Demond Mallet per dirigir el Joventut, que seguirà entrenant Salva Maldonado. «Quan vaig jugar a l'ACB amb Girona era molt jove, tenia divuit i dinou anys, era el tercer base de l'equip; i ara serà diferent perquè tindré responsabilitat», explica un Albert Sàbat que es veu preparat per assumir el repte: «He estat molt temps jugant fora, lluitant per pujar a l'ACB, i crec que estic molt més ben preparat. Suposo que sí que m'ho he guanyat, però ara espero poder tornar al Joventut la confiança que m'ha donat».
L'aposta de Maldonado i Jordi Martí, director esportiu del Joventut, per Sàbat ha trencat el mur que hi ha entre la LEB i l'ACB, que sol costar de saltar per a jugadors i, darrerament, també per a clubs. «En els últims anys només han pogut pujar Canàries i Andorra; és molt complicat per als clubs, les ciutats i les aficions, però també per als jugadors perquè si el teu equip no puja és complicat fer el salt de LEB Or a l'ACB»
A Badalona, més a prop de casa que mai en aquests últims anys, i jugant amb un històric com la Penya, Albert Sàbat ha posat en marxa a un tren realment ideal. «És el millor lloc on podria haver anat, és un equip al qual agrada jugar un bàsquet d'atac, tirar de tres... Realment és un equip ideal per a mi», apunta el llagosterenc, que formarà parella de bases amb un veterà com Demond Mallet. «És una mica com jo, un base baixet que li agrada molt tirar de tres, però ell, a més, també està molt fort; i estic content d'estar amb ell perquè estic segur que puc aprendre molt de la seva experiència i el coneixement que té de la Lliga.
Conegut, i valorat, en el bàsquet LEB per la seva facilitat anotadora i el seu bon tir exterior, Sàbat reivindica l'evolució que ha fet en els últims anys per arribar a ser un base més complet. «Crec que he millorat en la direcció; per poder pujar els últims quatre seguits calia dirigir bé i jo ho he fet», afirma Albert Sàbat, que es veu capacitat per connectar bé amb l'estil que li demana Salva Maldonado de «jugar sense por, ràpid i aprofitant per tirar de tres quan es pugui».
Amb molts menys recursos econòmics que fa uns anys, el Joventut de Badalona encara pot seguir lluitant per jugar la Copa i classificar-se per al play-off de l'ACB. Objectius que continuaran inalterables en aquest primer curs de Sàbat a la Penya. «Està clar que l'any passat es va fer una gran temporada, s'intentarà tornar a fer encara que serà difícil perquè hi ha equips molts bons. Si lluitem i treballem com ho estem fins ara ho podrem aconseguir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema