Masquef creu que Figueres té una «oportunitat històrica» per transfrormar el Culubret i Sant Joan

L'alcalde constata que el programa de la Generalitat «Barris amb futur» permetrà abordar les necessitats «en un sector de la ciutat històricament oblidat des de les administracions supramunicipals»

Notícia relacionada. La Generalitat veu «risc de fractura» al barri del Culubret de Figueres

Un dels controls periòdics al barri, per frau elèctric.

Un dels controls periòdics al barri, per frau elèctric. / Conxi Molons

Empordà

Empordà

Figueres forma part de les ciutats que la Generalitat ha inclòs al programa "Barris amb futur" perquè s'hi situen sectors que requereixen una transformació. A la capital de l'Alt Empordà fa dècades que intenten resoldre la situació del sector oest. El Culubret i Sant Joan pateixen importants problemàtiques. Per això l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha deixat clar que "estem, doncs, davant d’una oportunitat històrica per fer-hi front amb eines, recursos i voluntat política per part d’ambdues administracions".

Per Masquef, es tracta d'"un sector de la ciutat històricament oblidat des de les administracions supramunicipals" i que requereix una intervenció "des de vessants social, econòmica i urbanística conjuntament". En aquest sentit, els dos barris pateixen importants mancances, des de la degradació o brutícia, al frau elèctric o la presència de cultius de marihuana. Se situen a l'oest, Sant Joan amb residents molts amb situacions vulnerables. Al primer, des dels seus inicis hi resideixen veïns principalment d'ètnia gitana, i el Culubret és un dels barris amb un alt índex d'immigració.

Des de fa dècades s'espera millorar les condicions dels barris i dels seus residents. Els plans i propostes han estat nombroses, però tret d'actuacions puntuals, la transformació completa no s'ha arribat a executar.

Prova pilot

Ara els barris del Culubret i Sant Joan formaran part del programa “Barris amb futur”, una iniciativa pilot d’intervenció social i urbana, impulsada per la Generalitat de Catalunya, que parteix de la premissa que si una població millora les seves condicions de vida allà on resideix, el territori (el municipi) millora en termes de benestar col·lectiu. Per això, “Barris amb futur” preveu dur a terme actuacions concretes que es decidiran des dels municipis, però hauran de tenir en compte tres àmbits: la millora dels espais de sociabilitat (equipaments, espais públics i organització veïnal); la millora de les condicions de vida (habitatge, ocupació i cures), i el foment de la igualtat d’oportunitats centrada especialment en infants i joves (educació, lleure, cultura, gènere i salut). 

El programa es desplegarà en 20 barris de Catalunya, que s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius (indicadors com ara població migrant amb renda baixa, joves sense estudis o renda mitjana per persona) i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària. Un cop escollides les vint àrees d’intervenció sociourbana, es dissenyarà per consens l’estratègia a seguir segons les necessitats socials més importants a atendre. A tal efecte, es construirà una taula o equip de treball per definir i desplegar el projecte.

Es desplegarà el 2024

Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. El programa, que es desplegarà durant l’any 2024, s’impulsarà a través de la col·laboració entre diversos departaments de la Generalitat (Drets Socials, Educació, Salut, Empresa i Treball i Cultura), els ajuntaments, el teixit associatiu, entitats del tercer sector, xarxes de l’economia social i empreses del territori.