"La boxa m’ha enganxat. Soc tranquil·la, amb molt caràcter i necessitava treure l’energia"

Clara Farré, boxejadora figuerenca de 22 anys, va aixecar el títol català en la categoria de 57 kg el març passat al Prat de Llobregat. Havia ballat dansa urbana i competeix en boxa des de fa dos anys amb el Club Boxa Alt Empordà, de Figueres, sota les ordres del seu entrenador, Rachid Drissi.

Com recorda el títol del Campionat de Catalunya?

Amb la boxejadora amb qui em vaig enfrontar a la final (Paula Cordero) hi havia empatat prèviament, i ens van proposar de fer el desempat. Podia haver passat qualsevol cosa i vaig guanyar.

D’on li ve l’afició per la boxa?

Des de fa cinc anys. Abans, ballava, però em vaig cansar de la rutina i necessitava treure més energia. Per Instagram vaig veure vídeos de kick-boxing, em va agradar i vaig buscar gimnasos que el practiquessin. I vaig trobar el Club Boxa Alt Empordà.

Què ballava?

Dansa urbana, al Dance Me. M’encantava i també competia, però per estudis feia poques hores de ball i necessitava treure més energia.

És una persona molt nerviosa?

No, tinc mal geni i m’ho guardo. Soc una persona molt tranquil·la, però amb molt caràcter i ho haig de treure d’alguna manera.

"La boxa és perillosa? Pot ser-ho, però si ho fas bé, no ho és. Tots els esports competitius tenen un cert risc"

Explica que va començar en kick-boxing. Quan va fer el canvi a la boxa?

En kick-boxing utilitzes les mans i les cames, ho vaig provar tres mesos, però no em notava còmoda. I vaig provar la boxa, que és només amb les mans, i m’hi vaig quedar. Al principi, no volia competir, només entrenar per tenir un bon físic i estar bé de salut. Però veia que m’agradava, millorava i m’ho vaig plantejar.

Quan van ser els primers combats?

Fa dos anys. Vaig començar en una exhibició a Andorra. I dos mesos després vaig fer la primera competició a Volvic, França, i vaig guanyar.

En què es caracteritzen els combats en la boxa amateur?

La meva categoria és de 57 a 60 kg i només competeixo contra noies que estiguin entre aquests pesos. En amateur, hi ha tres assalts de tres minuts amb un minut de descans entremig. A França, per exemple, són tres assalts de dos minuts. En amateur, la puntuació és diferent que en professional. Valoren qui va més cap endavant, qui domina més el ring, qui dona més cops, qui en rep menys...

Quin tipus de boxejadora és?

Soc tècnica. M’agrada fer-ho bonic, analitzar la rival, esquivar molt, veure on puc colpejar i rebre el mínim. No m’agrada anar a saco ni a cegues. Moltes boxejadores únicament volen puntuar, només van cap endavant, reben i a la llarga passa factura.

El seu mestre és Rachid Drissi.

Tot el que sé m’ho ha ensenyat ell. Et dona consells, exercicis i llibertat per crear el teu propi estil i essència. Jo em caracteritzo per la tècnica, altres per la força.

Quants boxejadors competeixen al Club Boxa Alt Empordà?

Una desena. N’hi ha molts de 14-16 anys que han començat fa poc. La boxa està pujant cada cop més.

Hi ha més noies?

Que competeixin ara només jo. Fa temps hi havia la Sol (Villarroel), crec que va fer unes tres competicions, però ara ja no boxeja.

Què li diuen els amics i la família sobre el fet de boxejar?

Em donen molt suport. Em demanen que els ensenyi vídeos meus i sempre que poden venen a veure’m competir, els hi encanta. Hi ha molts amics que he fet al gimnàs, els veig quasi cada dia i som com una família.

La boxa és perillosa?

Pot ser-ho, però si ho fas bé, no ho és. Tots els esports competitius tenen un cert risc. En tennis o en futbol potser no et colpejaran al cap, però sempre que has de superar el teu límit hi ha un cert punt de perillositat. En la boxa és més clar, perquè et colpegen al cap, però penso que tot l’esport professional té el seu risc.

"Mayweather és el millor exemple de boxejador professional. Em diuen que boxejo com Lomachenko"

S’ha lesionat algun cop?

De moment, no. El risc també depèn molt de l’estil de cada boxejador. Floyd Mayweather és el millor exemple de com ha de ser un boxejador professional. Físicament, està intacte, i ara fins i tot és empresari. És un símbol a tenir en compte sobre com s’han de fer les coses en la boxa.

Qui és el seu ídol?

Quan vaig començar a entrenar em deien Lomachenko, perquè consideraven que boxejava com ell. És un boxejador ucraïnès molt tècnic i no para mai. Al principi, no el coneixia, però vaig veure vídeos seus, em va encantar i ara és el meu referent. En noies, segueixo Katie Taylor.

Quantes hores entrena?

Unes dues hores cada dia, de dilluns a divendres. I els caps de setmana surto a córrer. La boxa m’ha enganxat, he trobat que és el meu esport i, si un dia no entreno, noto que em falta alguna cosa.

A què es dedica fora de la boxa?

Estic acabant la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a Girona. La boxa és el meu món i en un futur m’agradaria combinar les dues coses.

Quin és el següent pas a seguir en aquest esport?

En la boxa hi ha les categories amateur, elit i professional. De moment, vull continuar en amateur, perquè encara tinc molt per donar i és on haig d’acabar d’explotar.

La figuerenca Clara Farré, campiona catalana de boxa amateur