Som a l'Alt Empordà, la comarca més oriental de la península Ibèrica, on els Pirineus remullen els seus peus a la Mediterrània i la tramuntana clenxina el paisatge fins a donar-li una forma treballada, amb un caràcter rebel i especial. Som en una terra de pas i d'acollida carregada d'oportunitats per embadalir el visitant i enorgullir la seva gent.

Observem l'Alt Empordà des de les restes de Sant Salvador de Verdera, després d'haver passat per Santa Elena de Rodes. L'el·lipse de la badia de Roses és davant nostre per emmarcar una plana d'aiguamolls, camps de conreus i amplis sorrals. El reflex de l'aigua de l'estany de Vilaüt ens pica l'ullet mentre les taques dels teulats dels pobles, escampats aquí i allà, semblen pigues d'una serp multicolor. Visualitzem, des d'aquesta talaia privilegiada, el massís del cap de Creus i el territori de la Mar d'Amunt. A sota nostre, l'imponent monestir romànic de Sant Pere de Rodes se'ns presenta com una joia que podem abastar amb la punta dels dits. Resseguim la costa des del Port de la Selva fins a Portbou, passant per Llançà, Colera i el Puig d'Esquers.

Tornem a girar l'esquena i a l'altra punta de la badia de Roses veiem l'Escala amb la seva vigilant torre de Montgó. Quasi arran d'aigua, el jaciment grecoromà d'Empúries ens mostra els vestigis d'un passat de descoberta i maridatge social. Dos fils d'aigua ens marquen les venes principals de la comarca. Tot resseguint els cursos de la Muga i el Fluvià podrem trobar alguns dels exemples més preuats del romànic ancestral i el ric passat medieval de la contrada. Per un costat, Castelló d'Empúries, Vilanova de la Muga, Peralada, Vilabertran... i anar pujant fins a apropar-nos a la falda de les Salines i el Bassegoda. Allà, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà ens marquen un territori de bosc com n'hi ha pocs, terra de llenyataires i de carboners, habitatge de les darreres llúdrigues autòctones, feliçment recuperades. Darnius, Agullana, Maçanet de Cabrenys i la Vajol ens vigilen de cua d'ull.

El jaciment grecoromà d'Empúries, una visita ineludible. SANTI COLL

Resseguint el Baix Fluvià, des de Sant Pere Pescador cap amunt, no podem deixar d'admirar els pobles que viuen i conviuen a la seva riba amb un ric passat i present agrícola, com l'Armentera, i un patrimoni arquitectònic i artístic encara per acabar de descobrir. Des de Torroella de Fluvià fins a Bàscara, res es pot escapar a la mirada d'un viatger encuriosit i que obrirà uns ulls com taronges davant les pintures romàniques de Sant Tomàs o el treballat monestir de Sant Miquel de Fluvià.

Des de la plana estant, veiem al fons la serralada de l'Albera, amb el coll del Pertús i el coll de Banyuls. Mirem on mirem, trobarem pobles, masies i disseminats que ens permetran descobrir un Empordà que encara guarda part de les seves essències, malgrat els riscos de la modernitat i les malifetes sofertes per un progrés mal entès.

Aiguamolls, cap de Creus, Montgrí i Baix Ter, Salines i Albera configuren un entorn natural que també té connotacions agrícoles per als productes de proximitat, amb el vi i l'oli de l'Empordà encapçalant els seus valors gastronòmics.

I Figueres, capital de fires i mercats, ciutat de museus i bressol de genis universals com Salvador Dalí i Narcís Monturiol. Des d'ella, l'hospitalitat suma en els 68 municipis d'una comarca amb una gran oferta comercial, culinària i d'allotjament.

Si esteu atents i obriu bé els ulls, de ben segur trobareu en un petit racó empordanès aquell espai o moment que mai no oblidareu, encara que la tramuntana us el vulgui prendre.