Demanen fins a 52 anys de presó i multes de 150 milions al propietari del Paradise de la Jonquera

José Moreno, propietari del macroprostíbul Paradise, a la Jonquera, s’enfronta a peticions de presó de fins a 52 anys per haver participat presumptament d’una defraudació milionària gestada per 30 empresaris de clubs on s’exercia la prostitució a tot Espanya. L’Audiència Nacional va obrir judici oral contra els investigats, entre ells Moreno i el seu home de confiança, Simón Moruny. 

Ambdós estan acusats de formar part activa d’un entramat societari creat per ocultar abundants beneficis eludint les quotes tributàries d’IVA, l’impost de societats i IRPF. La defraudació ascendiria a més de 21 milions d’euros, segons sosté l’Advocacia de l’Estat, que els reclama que indemnitzin de forma solidària a Hisenda amb més de 37 milions d’euros i que, a més, paguin una multa de prop de 150 milions d’euros. 

En canvi, la fiscalia limita l’impagament a l’impost de societats derivat de l’activitat dels clubs Paradise i Eclipse entre el 2010 i el 2014, segons el qual el frau ascendiria a uns 3.700.000 euros. A tots dos els demana 10 anys de presó i els reclama, en concepte de responsabilitat civil, que paguin la quantitat defraudada, i també els imposa una multa de més de 7 milions d’euros.

El jutge també els ha imposat el pagament d’una fiança, que en el cas de Moreno frega els 200 milions d’euros.

Sense data pel judici

Per ara no hi ha data de judici, però serà la Sala Penal de l’Audiència Nacional l’encarregada de jutjar la causa, que compta amb sis peces separades i va ser batejada amb el nom d’Operació Pompeia. Tot i que la fiscalia demanava el sobreseïment provisional de gran part dels acusats (però no per Moreno), el jutge va desestimar la petició perquè considera que hi ha indicis «sòlids» que tots els acusats han participat en fets que podrien ser constitutius dels delictes contra la Hisenda Pública pels quals són acusats.

La investigació duta a terme durant la fase d’instrucció va determinar que Moreno formava part d’un entramat juntament amb cinc empresaris més a través de mercantils utilitzant comptes bancaris de la societat Larratruk S.L. 

L’operativa d’aquesta companyia consistia en la recepció de fons per liquidació d’operacions efectuades des de terminals de punt de venda (TPV o datàfons) instal·lats en els establiments regentats pels encausats. Però en lloc de constar un determinat establiment com a creditor en el compte bancari dels clients apareixia aquesta mercantil, com si es tractés de la veritable oferent d’un bé o servei.

En total, la investigació ha constatat l’existència de 136 TPV instal·lats per Larratruk en els establiments dels encausats, segons conclou la interlocutòria d’obertura de judici. 

D’aquesta manera, ocultaven el veritable destinatari del pagament efectuat, i si el client no abonava en efectiu el servei contractat, els diners anaven a un compte corrent de Larratruck, però essent autoritzat el propietari de la societat gestora del club.

En el cas de Moreno, totes les societats que posseïa estaven pensades per canalitzar els diners generats als prostíbuls. A partir dels informes dels perits de l’Agència Tributària apunta que «la posada en marxa del club Paradise (2010) no es correspon amb la capacitat econòmica declarada» per l’acusat i les seves societats. Així mateix, «les xifres d’ingressos en els comptes bancaris de la Vimetera SL (la societat titular del Paradise) són considerablement més elevats que els ingressos declarats». També té en compte la troballa de documents dels assessors de Moreno on «presenten al seu client diverses opcions de declaració ‘a la carta’».

Subscriu-te per seguir llegint