Simón Rodríguez, el perruquer jubilat desaparegut a qui es va perdre la pista al costat d'un centre de salut

Un any, vuit mesos i 22 dies sense saber on buscar. Es diu Simón Rodríguez i l'1 de febrer de 2022 va desaparèixer. Jubilat, amb 78 anys, tranquil, somrient, molt estimat, feliç, va sortir de casa a El Cerro de Andévalo, a Huelva- sobre les nou del matí. Volia anar al camp. Ho va manifestar. Va ser vist, mitja hora més tard al centre de salut. No van tornar a veure'l més.

"Se'l va empassar la terra", explica l'Encarna, una de les seves filles (té dos fills més). "Hem fet de tot per trobar-lo i no hi ha res que porti a ell". La dona, retrocedeix al costat de Cas Obert, a aquells fatídics dies i traça els últims passos que el seu pare va poder donar. "L'última persona que el veu el situa a l'esplanada, darrere del consultori mèdic". L'alerta va saltar immediatament. La cerca va arrencar al moment.

Dimarts 1 de febrer. L'Encarna, com cada dia, parla amb la seva mare per telèfon: "Mamà, què tal esteu?". Vol saber què tal han passat la nit. L'habitual. "Eren les 9.25 hores i la meva mare em diu, 'Ai! El teu pare ha sortit avui'...". Està nerviosa, preocupada. Alguna cosa va malament. L'Encarna intenta normalitzar la situació. "Mamà, doncs com surt altres dies... No passa res, no?". La intuïció no va fallar, no era un dia normal. "La meva mare em va explicar que el meu pare portava des de la matinada despert, que deia que volia anar al camp, que volia dutxar-se per poder marxar...", recorda la seva filla. "A les 9.15 hores, més o menys, el meu pare va dir: 'que marxo' i se'n va anar.

A les 9.30 hores, quan l'Encarna va penjar el telèfon, va arrencar la primera cerca. Va ser improvisada, sense por, gairebé sense voler. "Quan vam penjar, no em vaig quedar tranquil·la, vaig trucar a una amiga, al centre de salut...". Sense saber-ho va activar la primera batuda. A les 12.00 hores ja estava mobilitzada la Guàrdia Civil.

"Marxo un moment a per paper"

"El meu pare surt de casa al voltant de les 9.15 hores", reconstrueix l'Encarna, "abans de les 10.00 hores va entrar al centre de salut". En Simón portava 15 dies sense sortir perquè, precisament, en una de les seves caminades al camp, havia caigut. "Tot i que ara estava millor, tenia una mica de mal d'esquena, així que per això, quan surt de casa, una de les meves trucades és al centre de salut. Potser era allà", recorda la seva filla.

Un treballador del centre va confirmar que en Simón va entrar a primera hora. "Anava sense mascareta, per això el recorda perfectament. L'home li va dir: "Simón, on vas? Saps que no es pot entrar sense mascareta". El meu pare li va dir que anava un moment al bany, que anava per paper, al bany, perquè aniria al camp i no sabia si el necessitaria.

El taulell es va omplir de pticions de cita. L'home no va veure si en Simón va sortir del centre o no, però, minuts després, "un conegut el situa darrere del centre mèdic, a l'esplanada del centre de formació al Cabezo de la Horca, davant de l'estàtua del patró del poble, de San Benito".

Passades les 11.00 hores, l'Encarna partia d'aquesta mateixa zona al costat del sergent de la Guàrdia Civil. S'endinsava en el camp al costat del cos policial. "Vam començar a buscar sense parar... Papà! Papà! Fa un any i vuit mesos i encara avui no se sap res d'ell".

Ulleres de visió nocturna

"Ha desaparegut en Simón, Simoné, el Mestre". Al poble la notícia va commocionar. "Passades dos quarts d'una ja hi havia batudes en grup buscant el meu pare". Era molt estimat, conegut, Simón, el perruquer del poble.

Mals de salut, però res contundent. Sense diagnòstic d'Alzheimer, diabètic. "Li havien detectat feia un any i mig Parkinson rígid. Els músculs es van com atrofiant. No tremola molt, però sí que és veritat que els músculs es posen més rígids i li costa caminar, per això ell caminava com caminava". Van decidir no deixar-lo anar sol al camp, no per la seva ment, sinó perquè físicament no estava bé.

Gossos de la Guàrdia Civil, un helicòpter, ulleres de visió nocturna, fins a set patrulles de l'Institut Armat, tres drons, veïns amb quads, tot terrenys, motos i bicicletes de camp, i més d'un centenar de persones a peu. Tots van sortir a buscar.

La recerca policial va apuntar a la desorientació i al tràgic accident. "La veritat que és el que creiem tots. I, sincerament, és el que volem creure", es dol la seva filla. No obstant això, hi ha llacunes, difícils d'entendre. "La desaparició es produeix en un espai de temps mínim. És el que no entenem, que com més ràpid vam actuar… més ràpid va desaparèixer. Per més voltes que li donem, no li trobem lògica. Una gran majoria pensa que potser es va muntar en un cotxe, perquè no és normal... Pel seu Parkinson el meu pare no ha pogut avançar, allunyar-se tant a peu". 

Pantalons de xandall i armilla sense mànigues en tons verds i una gorra. Així va sortir al carrer Simón. "Atès que no la trobem, creiem que el meu pare porta damunt també la seva cartera amb la seva documentació". Ni la gorra, ni la cartera. Mai ha aparegut res. Tampoc en Simón.

En un cotxe?

"Què va passar", és l'eterna pregunta que tots es fan i a la qual ningú pot contestar. Qualsevol hipòtesi fa mal, però algunes fereixen més. "Aquí només hi ha dues possibilitats: o ell va marxar caminant i està caigut en algun lloc i, per molt que hàgim passat pel costat, no hem arribat a veure'l…", apunta la seva filla, amb dolor, "o s'ha muntat en un cotxe i algú l'ha deixat, o bé volent o sense voler -no vull pensar que hagi estat volent sinó que el meu pare hagi demanat que el portin a algun lloc- l'han deixat en algun lloc i ell s'ha despistat i no ha pogut tornar". L'Encarna, pel seu benestar, no vol pensar que algú ha pogut danyar-lo de manera intencionada. "Té 78 anys, que dolorós... no m'ho podria creure".

Policialment, no hi ha agent de la zona que hagi oblidat en Simón, "sé que la Guàrdia Civil continua investigant". Sap, també, que pràcticament tots els veïns d'El Cerro de Andévalo han recorregut i batut la zona infinites vegades buscant el seu rastre. "Això és un calvari constant", lamenta. "Jo l'única cosa que demano és que aparegui i així poguem descansar. Que aparegui la seva roba, la seva armilla. Si m'ensenyes l'armilla sé si és del meu pare, tot i que no hi hagi ja restes... que aparegui la seva roba seria suficient. Ja m'és igual què, com o per què".

Simón, Simoné. Sociable, estimat, treballador. El seu pare va ser barber, el primer del seu poble i l'home va seguir la seva estela. "Crec que no hi havia ningú al poble a qui el meu pare no hagués pelat". Amant del camp, la caça i els cavalls, "muntava molt bé". No hi ha romeria de San Benito en la qual no se'l recordi. La seva família, els seus veïns, el seu poble, esperen notícies. Quatre nets esperen la seva tornada. L'avi no hi és.