El germà d'Alejandro, desaparegut fa dos mesos: "Sé que ell no ha marxat, això és una venjança"

Pantalons curts de color vermell, samarreta grisa i sabatilles fosques. 1'70 d'alçada. Complexió normal. Es diu Alejandro Muñoz i des de fa dos mesos no n'hi ha pistes. Està desaparegut.

Va parlar amb la família per última vegada el 13 de juliol. "No es va acomiadar ni de bon tros", apunta a CAS OBERT el seu germà Juan. "Va quedar amb el meu cunyat per veure, l'endemà, una cosa de les pastilles de fre de la furgoneta". A la barriada 'El Barranco' (Atarfe, Granada); el seu barri, ningú no l'ha tornat a veure més.

El seu telèfon -del qual no se separava-, les claus i la documentació, van aparèixer a la seva furgoneta, aparcada prop de casa. "Estaven les finestretes baixades", retrocedeix Juan. "Alguna cosa rara hi ha".

"Ha passat alguna cosa"

Dijous, 13 de juliol. Al rellotge marquen les 20:30 hores. "Demà et passes, que veurem allò de les pastilles de fre", li va proposar a Alejandro el seu cunyat. Ell va assentir i va respondre: "demà ens veiem". Aquesta va ser la seva darrera conversa, explica el seu germà. "L'últim que el va veure va ser el meu cunyat. Va estar amb ell a la porta de casa perquè tenia unes pastilles per a la furgoneta". Després d'això, Alejandro, va agafar el carrer avall per omplir uns bidons d'aigua abans d'entrar a casa. "I ja està, no el vam tornar a veure més".

"Encara que el meu germà vivia sol, és un nen que feia tot a casa dels meus pares". A l'hora del sopar, l'alerta va saltar . "El meu pare es va preocupar perquè aquella nit no va arribar a casa seva. Va trucar al seu telèfon, no l'agafava ningú, el trucava, el trucava…", explica Juan. L'instint els deia que alguna cosa estava passant, i tenien raó: van anar a la porta d'Alejandro. No hi era.

"En arribar vam veure la furgoneta". No hi era ell. "Però estava el mòbil al seient, les targetes, la documentació i la finestra baixada... No em va agradar. És quan li vaig dir al meu pare: aquí hi ha alguna cosa estranya. Això no és normal".

A la porta, van dedicar uns moments a pensar. "Si el meu germà no anava en furgoneta, anava en bicicleta, no se'n separava mai". Però la bici era a casa també. Van entrar al domicili, no van veure res a l'habitatge que cridés l'atenció. Van intentar tranquil·litzar-se, van donar una mica de temps, però Alejandro no va arribar. "Una persona normal i corrent... Tu no et deixes la finestreta baixada de la furgoneta i el mòbil, la targeta sanitària… tot allà, a sobre de la butaca". Es van encendre les alarmes i no es van apagar més.

Sense rastre, sense notícies. Sense testimonis, sense cap mena d'informació, la família va anar a la Guàrdia Civil. Després dels primers interrogatoris, els agents van pentinar les zones properes. La família, en bloc, també va sortir a buscar. "Vam estar al carrer fins que ens van dir que deixéssim nosaltres de buscar".

Es van fer els primers cartells . Van preguntar aquí i allà, "ningú sabia res". Una setmana més tard, la cerca es va ampliar al pantà de Cubillas. Hi van anar experts en submarinisme, els GEAS. No hi va haver èxit. "Crec que s'ho van mirar per descartar".

La foto d'Alejandro va inundar les xarxes socials. "Desaparegut, màxima difusió, per favor". "Té només 25 anys, la seva família està destrossada, necessitem la seva col·laboració". La trucada va fer efecte. "Rebem el missatge d'una noia de Còrdova", recorda Juan. “Va ser a través del compte de TikTok. Ens va dir que Alejandro estava bé, però que ell no volia saber res del nostre entorn ”. El missatge va grinyolar la família, però van decidir traslladar la dada a la Guàrdia Civil. "Van estar investigant, van anar a recollir el testimoni i la dona va dir que era mentida". Ho va negar.

"Els dies previs estava una mica estrany. Deia que se sentia vigilat. Tenia por, estava angoixat".

Juan

— Germà d'Alejandro

Tot va tornar al punt d'inici. Alejandro no hi era, no n'hi havia més. Els agents van reconstruir el dia a dia. “A la seva vida normal, és que era un noi... com dir, una mica estrany. No solia sortir d'aquí. Li agradava el seu barri, l'entorn on vivia, i no tenia aspiracions d'anar-se'n lluny mai”. Tots coincideixen en dibuixar l'Alejandro sempre amb la bici, més aviat solitari pel que fa al dia a dia, però molt familiar.

"El meu germà era un noi de furgoneta o bicicleta", intenta reconstruir el Juan. “Cap de les dues se les ha emportat. Em fa la sensació, la veritat, que l'han baixat del cotxe ”, lamenta. "L'han pogut posar a punta de pistola…", va apuntar els investigadors. "Els dies previs hi havia quelcom estrany. Em deia: 'jo em sento vigilat'. Tenia por. El meu germà se sentia angoixat". Els agents, en el ventall d'hipòtesis, van apuntar la sospita de la família, i indaguen en aquesta direcció.

TIROTEIG I VENJANÇA

"Tant de bo que estigués bé, però jo conec el meu germà... ell ho tenia tot aquí, i no se n'hauria anat així". Juan fa una pausa, “el temps no ajuda i ha donat peu a rumors que no són. Que si venjança, drogues... Alejandro només tenia un conflicte i era amb un noi”. Sobre la taula, un enfrontament entre dues famílies -la d'Alejandro, la de Juan- amb un altre clan del barri. "Aquest és d'aquesta família. Fa tres anys que estan guardant rancúnia".

" Alejandro caminava amb por i deia que el vigilaven . Estava tancat i no volia sortir", repeteix Juan, que repassa una vegada i una altra les últimes converses amb el seu germà, abans de desaparèixer. "I sé què és... A mi una vegada, per aquest conflicte, em van perseguir, em van tirotejar...". Es van veure en un judici anys enrere.

“La realitat és que el meu germà es va enfrontar a aquest noi... i aquest noi havia de cobrar-ho. És una vendetta, una venjança, ja està”.

Juan, la seva família, demanen col·laboració. "En algunes fotos Alejandro apareix amb els cabells més curts, l'última vegada que el vam veure el tenia més llarg i ondulat, però en cas d'estar... no sé com estarà". La intuïció els diu que alguna cosa dolenta ha passat: "com marxaria ell així?", però la incertesa, a vegades, els deixa somiar.

Alejandro, el noi de la bici, que passava els dies a la barriada, no hi és. No tenia més pla que sobreviure. "Sense feina, vivia amb el que anava sortint, la veritat". La seva família lluita per saber què va passar, per què va desaparèixer. "Són dos mesos llargs, molt llargs. Ni mengem, ni tenim ganes de viure..." . Demanen ajuda, "si algú l'ha vist o va veure alguna cosa, que ho digui, si us plau, hem de trobar-ho com sigui", implora Juan.