Absolta de quedar-se 80.000 euros d'una compravenda a Roses el 2008

La secció quarta de l’Audiència de Girona ha absolt la treballadora immobiliària acusada de quedar-se uns 80.000 euros de la compravenda d’una casa de Roses el 2008. La clienta, que li havia atorgat amplis poders notarials perquè era estrangera i així facilitava els tràmits, l’acusava d’enganyar-la fent-li pagar 290.000 euros per una propietat que en realitat en costava 190.000. Així consta a les escriptures de la casa, i la víctima ho descobrí temps després quan li ho explicà l’antic propietari. 

El cas va arribar a judici a finals de juliol, després d’una instrucció que s’ha dilatat 15 anys. El cas és que, tal com manifesta la sentència, tot i aquest període tan prolongat de temps, no s’ha aportat cap document que detalli la relació contractual entre la víctima i l’acusada, i no s’ha documentat quins honoraris percebia la processada per les gestions que va fer. Tampoc hi ha el contracte bancari que va concedir la hipoteca per adquirir la finca i on haurien constat les comissions i altres despeses que justificarien que hi ha hagut un suposat sobrecost de la compra. «Ens sembla que qualsevol ciutadà normal vol saber quin és l’import de les despeses que ha d’afrontar en la compravenda d’un immoble», manifesta la sentència, que critica que en aquest cas «es dona la particularitat que no sabem res perquè cap de les parts s’ha preocupat d’aquestes eventualitats».

La processada tenia accés als comptes de la víctima gràcies als poders notarials que aquesta li havia atorgat. L’acusació particular assegurava que hi ha cinc transferències als comptes que no estan justificats, però el tribunal resol que podien ser pagaments per fer front a fiances, operacions en negre i comissions, seguint les explicacions que va fer la processada al judici. 

També retreu a l’acusació particular que reclamés quantitats que realment l’acusada no es podia haver quedat, com ara 5.738,28 euros que són d’impostos, i conclou que això només pot ser «mala fe processal o una gran badada».

L’acusació particular era l’única que demanava 8 anys de presó a la processada per un delicte d’apropiació indeguda o alternativament per estafa. En canvi, la fiscalia no hi veu delicte penal, en tot cas un incompliment contractual que insta a resoldre per la via civil. Juntament amb la defensa, doncs, demanava l’absolució, i el tribunal l’ha concedit en concloure que l’operació immobiliària es va fer pactant un preu superior al que constava en escriptures, i que una part del pagament es va fer en mà.

La víctima no haurà de fer front a les costes.

Quinze anys de tramitació

El cas va tenir lloc l’any 2008 i ha patit una tramitació que s’ha prolongat 15 anys fins que no ha arribat a judici. El tribunal de la secció quarta ha volgut fer esment d’aquesta circumstància a la resolució judicial demanant perdó a les dues parts: «tant l’afirmada víctima com la mateixa acusada poden sentir-se legítimament decebudes amb l’administració de justícia espanyola, que s’ha entretingut un temps inacceptable, fins al cansament, en un procediment on es tractaven legítims interessos econòmics i personals», subratlla.