Remedios, la veu flamenca dels Salazar, desapareguda a Astúries: "Si algun dia no hi soc, haurà estat ell"

Sense notícies. Sense respostes. Sense rastre. A casa dels Salazar, des de fa gairebé dos anys, el flamenc fa mal, no alegra. Falta Remedios, la quarta de vuit germans: Remedios Salazar.

Ulls verds, pèl negre, arrissat, i pell canyella, 41 anys. Mare, també àvia; va parlar amb la seva família per última vegada l'11 de novembre del 2021. "Va dir que volia fer una volta amb la seva parella", explica a Cas Obert, portal de successos i investigació de Prensa Ibérica, la seva germana Violeta. No l'han tornat a veure. Aquell dia va desaparèixer.

Durant dies van esperar el seu retorn, la trucada. Remedios no tornava, no trucava. La Policia Nacional va activar l'alerta: "Si hi ha alguna cosa nova, els avisem, ens van dir". Fins ara, "No ens han dit res mai més".

Prop d'un centenar de persones van recórrer Langreo (Astúries) amb la foto de Remedios. "No estava enlloc", recorda la seva germana. Des de fa gairebé dos anys lluiten contra la impotència. Sense indicis, sense proves, sense ella. "Estem destrossats. Remedios va marxar a fer una volta... i no la vam tornar a veure més".

"LA MALTRACTAVA"

"Crec, i que Déu em perdoni si m'equivoco, que ha estat ell", afirma Violeta. La més gran dels Salazar es refereix a la parella de la desapareguda. "La meva germana era una persona molt familiar. No hi havia dia que no ens ajuntéssim", retrocedeix. A casa són tots una pinya; ella era ànima, veu i motor. "Era la primera a estar si hi havia una festa. La primera a celebrar", recorda Violeta. Amant del flamenc, "Remedios ballava, cantava…".

Remedios no tenia feina fixa ni motius per marxar. La seva rutina era senzilla: estar amb la filla, els néts. Mare d'una noia i àvia de dues, "vivia enganxada a la família, era la passió". Va iniciar una relació amb un home: "farien sis mesos, o potser una mica més, però no arribava a l'any", explica Violeta. Van començar els problemes: "Ella em va dir que la maltractava, que de vegades discutien… i jo li deia: Ai, germana, no et veig bé. En un d'aquells dies, la vaig deixar de veure".

"Remedios em va comentar que ell bevia, i era addicte a altres substàncies. Es posava agressiu…", sosté la dona. "Abans de desaparèixer em va dir: 'germana, estic segura que alguna cosa em passarà'. Si algun dia em passa alguna cosa, si desaparec... m'ho ha fet ell".

Violeta li va aconsellar que marxés: "Per què no ho deixes? Remedios em va contestar: 'perquè no em deixa'. Li vaig dir que el denunciàvem, que jo anava amb ella, però va respondre que no, que tenia por, però que estigués tranquil·la, que ho deixaria".

GOSSOS A LA PORTA

"Vaig a donar una volta", és l'última cosa que va dir. Remedios no tornava. Mai no va tornar. "Va desaparèixer i ho va fer també ell. Aquell home mai més ens va dir res". Els Salazar van anar a la porta: "no ens va deixar entrar". Ho van intentar diverses vegades. Li van preguntar, li van pregar. No va servir. "No ens ha tornat a dir res i no ens deixa anar a casa seva".

La família de Remedios es va reunir per anar a demanar-li comptes. "Per veure la manera de parlar, per poder agafar les seves coses, preguntar, comprovar si hi havia la meva germana…", explica la dona. Ell, es va tancar en banda. "No ajuda i posa impediments, té gossos que se'ns llencen si ens acostem a la porta".

SENSE RESPOSTA, AMB SENYAL

Durant els primers dies, sense poder-hi parlar, van intentar fer-ho amb ella. "El seu telèfon estava encès", va descobrir Violeta, "però ella no apareixia... No responia a la trucada... Jo trucava i trucava… i no l'agafava ningú, però donava senyal".

El telèfon va estar encès molt de temps, recorda Violeta. "Crec que el van mantenir en funcionament per dir que la marxa era voluntària… Sé que ella no va veure cap d'aquestes trucades".

SENSE FLAMENC AL NADAL

La ment de Violeta s'instal·la les primeres setmanes i transita fins avui: "és tan cruel el que estem vivint...". El record no acaba, ve i va. "Els dies van passar i va arribar Nadal. Ens va semblar estrany que no hi fos, que no truqués. Remedios era la primera a ser-hi. Ens unia a tots... Per Reis, tampoc va aparèixer. Ja han viscut dos Nadals sense ella. "Tinc clar que alguna cosa va passar, perquè la meva germana sola no se'n va". A casa dels Salazar, el flamenc no ha sonat mai igual.

Activada l'alerta, un centenar de familiars de Remedios van batre els carrers: “som una família gran”. Van intentar reconstruir els seus passos. "Hem anat a tot arreu que solia anar i no n'hi ha rastre". Van imprimir la seva foto i van preguntar als veïns de Langreo (Astúries), "ningú sap res".

Van preguntar sense parar, sense filtre. "Hem trucat a hospitals, presons, cases d'acollida… tot el que se'ns ha acudit". Han mirat a solars, entre arbustos, terrenys i en descampats. La recerca familiar va durar prop d'un any. "Fins que el meu pare va emmalaltir", explica Violeta. Francisco Salazar, combat la malaltia buscant la seva filla: "porta nou operacions, l'última, fa dos mesos, ha estat la pitjor. S'ajunta tot i no tenim força".

"LA VA MATAR"

Violeta, gairebé dos anys després, és la veu de la recerca, la portaveu dels Salazar. "Sento i sé que la meva germana no és viva i descarto -descartem- totalment la marxa voluntària", explica, gairebé sense veu: "la va matar, la va posar en algun lloc i va fer alguna cosa perquè no la trobem. Ell va matar la meva germana". De professió incerta, la dona té poques dades que pugui oferir de qui, des de fa mesos, fos parella de Remedios. "No sé si la policia ho ha arribat a investigar, però no tinc dubte, està implicat en la desaparició de la meva germana".

No hi ha dia que no plori, la busqui, la pensi. "Parlo amb ella en somnis des que va desaparèixer. Això és un infern, no podem més", lamenta Violeta. "Necessito trobar-la, com sigui, viva o morta, però saber què va passar".

La dona, cansada, agafa aire i llança un prec: "Només puc agrair amb cor, amb ànima… que si algú sap alguna cosa, si us plau ens ajudi". Llança un missatge als agents, encarregats del cas, també: "si us plau, no deixin de buscar".