Les receptes falses, un delicte d'aparent poca incidència, amb només 56 casos detectats a Girona el 2021, segons dades del Col·legi de Farmacèutics, encara que són ja 22 des de principi d'any, oculten sovint un objectiu molt més fosc, com és el de la «submissió química» que deriva en abusos sexuals, alerten des de l'entitat col·legial. La burundanga és la substància més coneguda popularment per la seva capacitat per provocar la pèrdua de consciència en qui la ingereix, habitualment dones que ho fan involuntàriament i que són després víctimes d'agressions sexuals. No obstant això, l'obtenció d'aquest tipus de droga no resulta fàcil i una altra opció implica fer servir fàrmacs normalment prescrits en l'àmbit de la psiquiatria que, combinats amb alcohol, provoquen també efectes d'inconsciència.

Portaveus del Col·legi de Farmacèutics de Girona consultats per EFE destaquen que es tracta d'«un problema de salut pública» que va en augment des de 2018. El seu esforç es concentra que les farmàcies i els metges als quals es falsifica la signatura denunciïn els fets quan tenen coneixement d'això, ja que els casos detectats pels professionals són molts més que els que consten als Mossos d'Esquadra, segons confirmen des de la policia catalana. Les receptes són de vegades còpies bastes que el delinqüent imprimeix i a les quals afegeix el nombre de col·legiat i la rúbrica de metges privats, dades fàcils d'aconseguir amb una simple cerca a internet d'aquest tipus de servei sanitari.

Ni a aquests professionals ni a les farmàcies els suposa cap pèrdua econòmica, ja que els primers habitualment ni són conscients que se'ls utilitza amb aquest fi i les segones, en cas de no detectar la falsificació, cobren el preu estipulat per aquest tipus de medicament, que tampoc és elevat. Els farmacèutics, segons relaten des del seu col·legi professional a Girona, es neguen a expendre el producte en adonar-se d'un d'aquests fraus, però el fet mai arriba a les comissaries. De totes maneres, la clau del problema no és tant el frau econòmic com el «mal ús» que es fa d'aquests psicòtrops que tenen efecte en el sistema nerviós. Les falsificacions responen sovint també a la cerca de medicaments amb codeïna, que exigeixen recepta, o d'uns altres que pacients que han deixat de tenir-los com a pauta continuen buscant per tenir un cert component addictiu.

També els barregen amb altres drogues, però el que més preocupa és l'ús de submissió que un expert químic relacionat amb departaments científics de l'àmbit de la seguretat que prefereix mantenir l'anonimat confirma a EFE com quelcom detectat en casos d'agressions sexuals. Aquesta font detalla que, davant de la burundanga, el principi actiu de la qual és l'escopolamina, a l'èxtasi líquid (GHB) o al seu precursor (GBL), les benzodiazepines com el Ribotril o la Zopiclona són una alternativa. Aparentment, aquest tipus de psicòtrop no tindria suficient força per provocar tal pèrdua de consciència perquè la víctima quedés totalment privada de voluntat, «però l'alcohol és un gran potenciador», segons assenyala aquest expert. A més, són solubles en líquids i els delinqüents les dipositen al moment menys pensat en la beguda que consumeix la víctima, «perquè a més són d'acció ràpida i inodores». Adverteix fins i tot d'un efecte amnèsic, que porta al fet que la persona agredida tingui dificultats per recordar posteriorment els fets.

Per això, des del Col·legi de Farmacèutics de Girona s'aposta pel sistema de recepta privada electrònica com a mètode per prescriure aquest tipus de medicaments com succeeix en la sanitat pública, «on està molt implantada». També alerten que les farmàcies estan obligades a sol·licitar el DNI davant determinats perfils de fàrmacs, però que moltes persones es molesten. Les receptes amb les quals els delinqüents van a les farmàcies presenten a vegades rúbriques falses de professionals mèdics que ni tan sols treballen en la mateixa província i de vegades ni en la mateixa comunitat autònoma, la qual cosa apunta aquesta pràctica d'obtenció de dades a través d'internet. Des del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el seu servei d'assessoria jurídica ratifica també que té constància de la comissió d'aquest tipus de delictes.

Igualment, assenyala que les receptes falses corresponen «normalment a medicaments que generen un fort component d'addicció com amfetamines o benzodiazepines». Quan un professional detecta que s'ha utilitzat la seva signatura de forma fraudulenta ho comunica al col·legi que, al seu torn, ho posa en coneixement del de farmacèutics. L'objectiu és que s'enviï una alerta perquè les farmàcies estiguin avisades per si veuen una recepta sospitosa a nom d'un determinat metge que hagi estat víctima d'un d'aquests fraus. També succeeix al revés, quan és un farmacèutic el que detecta una falsificació i avisa al col·legi de metges, que es posa en contacte amb el professional, al que aconsella que presenti denúncia. Des del CoMB recorden que es tracta d'«un delicte de falsedat documental» i que la via que segueix el procediment després de la denúncia és la penal.