La secció quarta de l’Audiència de Girona va jutjar ahir un contractista acusat d’eludir el pagament de les feines fetes per dos industrials en una obra particular a Roses el 2008. L’acusat i la propietària de l’habitatge, que s’havia de rehabilitar i ampliar, van firmar un contracte el 6 de novembre de 2007 on aquest s’havia de responsabilitzar de coordinar l’obra i fer d’intermediari amb els industrials que havien d’executar-la.

Segons va concretar l’acusació particular, que representa un fuster i un decorador que li reclamen un deute de més de 70.000 euros, al contracte es va establir que la propietària pagaria quantitats periòdiques a l’empresa de l’acusat en funció d’un calendari de pagament que es faria efectiu segons s’anessin complint els terminis.

Inicialment el pressupost era d’uns 500.000 euros, però finalment es va acabar ampliant a més de 700.000 euros, que la propietària va abonar a la mercantil de l’acusat, segons consta en un document firmat per ell on dona fe d’haver rebut els últims 33.000 euros pendents de rebre.

El processat va reconèixer la seva firma en el document, però va assegurar durant el judici que ell només va rebre les quantitats de diners que li havien de pagar a ell, i que de la resta de diners se n’ocupava un «senyor anglès» que feia de representant de la propietària. A més, va dir que ell va marxar un mes i mig abans d’acabar les obres, i que els dos denunciants no van acabar les tasques que tenien encomanades, deixant una habitació a mig fer.

Es tracta d’un extrem que la mateixa mestressa va desmentir durant la seva declaració en seu judicial. Va indicar que l’acusat era qui havia de pagar els industrials i que ella va fer tot el pagament pactat al pressupost. Igualment va declarar que li «consten» queixes d’industrials que no haurien rebut el pagament per la feina feta i que ella no tenia «cap queixa» del resultat de l’obra, perquè s’havia executat correctament.

De fet, el fiscal va apuntar que el mateix acusat va dir en anteriors declaracions que ell era el responsable de fer els pagaments i que en la gran majoria de vegades els pagava en efectiu.

Per la seva banda, en una declaració «contradictòria» segons les acusacions amb el que va expressar el processat, el secretari de la mercantil va declarar que «recordava» haver pagat els dos denunciants. Ells van matisar que havien rebut una part, però que els faltaven per deure uns 51.647,38 i 19.449,72 euros respectivament.

Les acusacions entenen que l’acusat ha comès un delicte d’apropiació indeguda, perquè no s’ha pogut acreditar que s’embutxaqués cap quantitat, però subratllen que en tot cas «no es va destinar al que estava pactat per contracte, que era pagar als industrials». Li demanen fins a 4 anys de presó i volen que «retorni» les quantitats a deure als dos denunciants.

La defensa sosté que no s’ha demostrat res del que s’ha denunciat i creu que els afectats «no estan legitimats» a emprendre un procés judicial perquè no van aportar factures de les feines efectuades a l’obra.